Salut Integral – NOU ESPIRAL

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL I MINDFULNESS

Parlarem de la intel·ligència emocional que tant be ens ha transmès i introduït en la pràctica diària en Daniel Goleman.
En Goleman identifica cinc competències que donen entitat a aquesta habilitat humana i que tenen un importantíssim valor en el món de l’educació, dels coaching i de la psicoteràpia.

iem01

La primera d’aquestes competències de la intel·ligència emocional és l’autoconsciència és a dir, la capacitat de reconèixer i comprendre els propis estats d’ànim i sentiments a mesura que van apareixent, i també els impulsos o reaccions associades. Amb el Mindfulness és fàcil veure com es desenvolupa l’autoconsciència, sobre tot quan notem l’ansietat, la ira…

La segona competència és l’autoregulació que l’entenem com la capacitat de gestionar l’impuls o la reacció i, que es manifesta en una emoció o en un estat anímic. Qui té una bona regulació emocional no es desborda per les circumstàncies . Es un signe de maduresa ja que requereix que el sistema nerviós hagi completat el seu desplegament. En el nens, podem veure per aquest motiu que no poden regular bé les seves emocions. Es per això que es toleren en els nens, determinats comportaments inacceptables en els adults. L’autoregulació requereix una identificació de l’emoció, de l’impacte que té en un mateix i en els altres i, una visió del context en el que apareix.

La tercera competència ens parla de la motivació i seria la capacitat d’identificar la intenció amb la que realitzem l’acció o, l’objectiu que ens mou. Alguns estudis amb nens ens indiquen que, els que toleren millor el temps d’espera per obtenir una recompensa, o sigui que poden regular l’emoció, després tenen millors resultats en la vida i millor salut.

La quarta competència és l’empatia que consisteix en la consciència dels sentiments, necessitats i preocupacions dels altres. L’empatia és una capacitat fonamental en tots els mamífers que neix de la necessitat de tenir cura de la cria, i que es va desenvolupant en la evolució fins a ser un dels majors exponents en l’ésser humà. És per això que tenim una estructura cerebral formada per les anomenades “neurones mirall” amb la funció de replicar l’emoció d’una altre persona per poder-la sentir un mateix. L’empatia és imprescindible per “Comprendre”, posar-se en la pell de l’altre. L’empatia es dona amb més facilitat quan hi ha un vincle afectiu i, és un poderós mecanisme de cohesió social. A més, com que l’emoció forma part del procés de presa de decisions, ja que ens indica preferències i diferències, poder identificar l’emoció en els altres ens ajuda a comprendre’ls, a suspendre els judicis i a apropar-nos més a aquesta persona.

I el darrer component de la Intel·ligència Emocional i que els engloba a tots serien les habilitats socials, és a dir, la capacitat d’influir en els altres de forma no violenta. Com a animals socials que som valorem molt la capacitat de influir en els altres. Les feines comercials, les funcions de líder en una feina són unes capacitats reconegudes. Normalment, les habilitats socials són una funció saludable i positiva en la societat i considerades un signe de maduresa.

Aquesta descripció de la Intel·ligència Emocional en cinc dimensions és àmpliament acceptada i utilitzada ja que apunta línies d’entrenament molt concretes. Ara bé, com ens diu William James, una cosa és descriure les competències i l’altre és indicar com es poden adquirir o entrenar. En aquest punt és on el MINDFULNESS ens mostra el seu valor per tal de poder estar presents en situacions desagradables.

Hi ha una relació directe entre intel·ligència emocional i MINDFULNESS tal i com ens descriuen Jon Kabat-Zinn i Daniel Goleman. El Mindfulness ens ajuda a reduir l’ansietat, la hostilitat i l’apatia. També se’ns documenten estudis que ens assenyalen la reducció del burnout, que és un tipus d’estrès que es dona en professionals i que es caracteritza entre altres coses, per l’esgotament emocional. El mindfulness també ens ajuda a millorar l’empatia.

Thich Nath Hanh, un monjo budista que ens ha transmès la filosofia Mindfulness parla de aproximar-nos a la regulació emocional en cinc passos, paral·lels a les cinc competències de la Intel·ligència Emocional.

El primer pas és reconèixer l’emoció, a través de l’autoconsciència. Connectar amb l’emoció o sensació que estigui present en nosaltres.

El segon pas és acceptar l’emoció en un mateix com un fet natural . Acceptar sense jutjar.

El tercer seria abraçar o acollir aquesta sensació, que és la regulació emocional pròpiament dita, a través del Mindfulness com a un contenidor mental on acollir-nos.

El quart pas, que requereix certa habilitat és realitza quan l’emoció ha baixat a un nivell manejable. Mirar a l’interior, amb tendresa i amb paciència, explorant les causes profundes d’on surt l’emoció i observant els motius que genera.

El cinquè i últim pas és desenvolupar l’equanimitat. És natural que en algun moment a tothom li pugui aparèixer determinada emoció, o preocupació i, pot estar condicionada per la personalitat de cadascú, potser una mica ansiosa, o estressada. L’Equanimitat és trobar l’equilibri en les nostres vides. Entregar-se a la vida independentment del que passi, amb un cor i una ment obertes. Ser capaç d’experimentar tant el plaer com el dolor, sense aferrar-nos a res. És una forma de saviesa especial que ens indica el progrés en la pràctica del MINDFULNESS. No ens confonguem, no seria que ens dona igual, que seria una desconnexió amb el que ens passa, sinó que, mantenint la connexió amb el present, acceptem i entenem les pròpies limitacions. D’aquesta manera podem encara el futur sense tantes preocupacions o el passat sense tanta culpabilitat.

Bibliografia:

Daniel Goleman, La pràctica de la inteligencia emocional, Barcelona Kairós, 1998
Thich Nhat Hanh, El corazón de las enseñanzas de Buda. El arte de transformar el sufrimiento en paz, alegria y liberación, Barcelona, Oniro, 2005
Jon Kabat-Zinn, Vivir con plenitud las crisis, Barcelona, Kairós, 2016

ANNA BOVÉ SABATER

Psicòloga a Nou Espiral.

A LA RECERCA D’UNA ESPIRITUALITAT LAICA

Sols tenen por de la mort aquells éssers vius que són conscients de la seva pròpia existència. El ser humà des del bressol de la civilització ha expressat la seva inquietud al voltant del cicle vida-mort i els misteris que l’envolten, i ho ha fet creant mons simbòlics que van evolucionar des de la lloança a la natura fins els sistemes de creences religiosos actuals.

meditacio3

Reprenent el concepte vida-mort, podem destacar que són diverses les arestes que aquesta qüestió presenta. En primer lloc podem dir que la mort és misteriosa i impressible, la qual cosa atempta a les mateixes arrels sobre les que se sustenta la nostra societat – o almenys la societat occidental – que persegueix la predictibilitat i la seguretat planificada, i la mort ataca frontalment aquesta interessant i a l’hora imprecisa creença, ja que tot és immanent i sempre existeix un marge d’incertesa, en tots els processos de l’univers.

Encara que tothom sap que morirà, es prefereix viure d’esquena a aquesta realitat, però aquesta percepció de finitud porta implícit un desig latent d’immortalitat, de preservar el patrimoni per la descendència i en darrer terme sentir que la pròpia existència ha tingut sentit. Sent aquest el gresol on es fonamenta l’espiritualitat laica.

Un altre aspecte a tenir en compte de la transcendència associat al despertar de la consciència, és la percepció que té el ser humà evolucionat de l’existència d’una gran “xarxa” transpersonal que ens connecta amb tot i amb tothom, de tal manera que les accions pròpies d’una o una l’altra manera afectaran a la globalitat i acabaran revertint sobre nosaltres mateixos. Veiem el canvi climàtic, la gestió dels residus… I són múltiples els exemples d’iniciatives que s’articulen al voltant d’aquesta consciència, materialitzades en sota el paraigües d’ONG i altres moviments socials.

Però lamentablement aquesta consciència és “rara avis” en el conjunt de la societat. Com ens recorda el Dalai Lama, la principal causa que ens impedeix despertar aquesta consciència és la Ignorància i la Insconsciència que permet al nostre ego dominar-nos, individualitzar-nos i desconnectar-nos d’aquesta part transpersonal.

De la mateixa manera que l’essència de l’espiritualitat ha estat adscrita i eclipsada majoritàriament dins dels dogmes dels sistemes religiosos al llarg de la història, avui dia, amb la progressiva desreligiositat de la societat, han sorgit nous dogmes que han aglutinat al seu voltant múltiples adeptes, alguns postulant arbitràries creences que fan més mal que bé. Encara que també és lícit destacar un brutal desprestigi per part de l’establishment en el sentit més ampli, de tot allò que sona a alteratiu.

Concloem manifestant que estar connectat amb la nostra part espiritual es pot fer de múltiples formes, dit això, exposo alguns elements que considero importants a l’hora de viure espiritualment:

Desperta la teva consciència (llegeix, format, medita, retira’t en soledat…).

Deixar anar allò que no et serveixi (roba vella que no et tornaràs a posar, coses que no funcionen, relacions tòxiques).

En tot conflicte busca la teva part de responsabilitat i corregeix-la si s’escau, deixa d’anar de víctima i projectar en els altres.

Desenvolupa la humilitat i el servei als altres.

Sigues autèntic i deixa d’enganyar-te, no visquis amb els dogmes d’altres, per ultraespirituals que sonin, ni tant sols d’aquests mateixos que acabes de llegir.

Sols tu saps que és viure espiritualment.

Carles Romero Martínez.

¿PRACTICAMOS EL YANGSHENG?

Llegando a la estación de primavera me ha parecido interesante hablar sobre el yangsheng, para ubicarnos os diré que el yangsheng es literatura china centrada en el cultivo de la vida, el auge de estos escritos están datados a partir del siglo IV a.c.

yang

En los primeros capítulos del Su Wen (SW) del Huang Di Nei Jing ((HDNJ) libro de referencia para los estudiantes, docentes, investigadores, prácticos y médicos de la medicina china) ya nos hace alguna referencia de la importancia de este cultivo para vivir longevamente y con calidad.

Algunas de las recomendaciones hacen referencia en el no excederse en la comida ni bebida, relación entre el descanso y el trabajo. Este tipo de recomendaciones que ya se hacían en la antigüedad, nos resuena con lo que nos dice el médico o enfermera en una consulta médica actual, con la diferencia de que los médicos clásicos tenían en cuenta que un año es un ciclo dividido en 4 estaciones y que cada una tiene unas características. Una es para crecer, otra para producir, otra para recoger y otra para almacenar. Así pues nuestra comida y nuestro descanso y trabajo no puede ser igual en cada estación. Al aprender a cultivar nuestra vida ayudamos a que estos ciclos se lleven de forma armónica y cada “cosa ocupe su lugar” y como dice el HDNJ-SW1 si cada cosa está en su lugar ¿Dónde hay lugar para la enfermedad?.

Otras recomendaciones son:

-Tener y mantener la paz interior. Para esto es necesario no invertir demasiada energía en “los problemas”, dejar atrás la ira, enfado, resentimiento…empezar a mirarnos desde dentro, “mirar de cara nuestras propias mi.ser.ias” e ir desanudando las lacras que llevemos arrastrando.

-Ir desenmascarando el personaje que hayamos creado.
-No dejarnos llevar por todas las imágenes exteriores, estereotipos ni cánones.

-Volver a despertar esa parte intuitiva que todos tenemos y que nos dice y guía el camino.

-Lo que pensemos, sintamos y hagamos estén en el mismo eje y sean lo mismo. Obrar desde el corazón.

En el cultivo de la vida no se trata de evitar la muerte sino de vivir desde lo natural, lo genuino, la sencillez y desde uno mismo.

Fuentes bibliográficas:

-Apuntes de clase del profesor Manu Moreno del máster en medicina canónica en HuangDi Neijing, sitema sextario de la Escuela de Medicina Clásica China, Barcelona.

-P. Unschud and H.Tessenow et all. Huang Di Nei Jing suwen. Berkeley : University of California press, 2011.

Pilar Rodríguez Catalán
Infermera i Diplomada en Medicina xinesa a Nou Espiral

SOBRE ELS JING MAI 经脉, més coneguts com a meridians.

L’altra dia mirant un documental sobre la composició i creació de l’univers es van adonar que realment se’n coneix ben poc de la seva composició, tan sols un 4% està compost per elements coneguts, la resta està format bàsicament per matèria freda fosca (23%) i una altra cosa que no l’havia escoltat mai: energia negre (73%) que és totalment desconeguda però és qui realment governa.

meridians

Si segueixo el postulat dels metges i filòsofs de la xina clàssica en què deien que el que hi ha fora està dins i els postulats tant clàssics com moderns de què l’ésser humà més enllà de la matèria som també energia; potser podem relacionar que aquesta energia negre de l’univers, que no es pot veure, correspon també al Qi (definida a grans termes com a energia: el qi de l’aire, el qi dels aliments, el qi de l’aigua…en realitat tot es Qi, tot és el mateix però manifestat i subtilitzat de diferents maneres). Independentment de si hi ha o no relació amb el que acabo d’explicar, el què està clar és que el nostre cos té energia que “circula” per uns canals anomenats Jing Mai, més coneguts com a meridians.

Jing Mai està format per Jing 经 que correspon al influx del cel que és qui li dóna mobilitat, al temps, és el curs i l’alineació.
Mentre que Mai 脉 és l’estructura física, és l’espai, és l’efluvi de la terra que li dóna un espai. El mai dóna una ubicació.

Aixi doncs seguint les fonts taoistes que ubiquen cel/terra i entre mig l’home rebent les influències d’ambdues, trobem el Jing que és cel i el Mai que és terra donant una coordenades tempo-espacials al cos.

De Jing Mai n’hi ha 12, 6 yin (3 del braç i 3 de la cama) i 6 yang (3 del braç i 3 de la cama). Amb un total de 309 punts bilaterals, cada un dels jing mai correspon a un òrgan o víscera i amb unes particularitats. Podria escriure un o varis articles per cada un dels jing mai, a continuació faig una molt i molt breu explicació:

1.Taiyang o “el vell yang, el màxim yang”.

1.1 Taiyang del braç correspon al budell prim, al sud, a l’estació de l’estiu, la seva franja horària és d’1 a 3 del migdia (hora solar) així que en un quadre taiyang en aquesta franja horària és més fàcil que es curi i en el quadrant oposat, és a dir, mitjanit empitjorarà, el seu territori d’influència és fora a la perifèria. El principal té 19 punts bilaterals, neix al costat cubital del dit petit de la ma on també hi ha el primer punt, el darrer punt està a l’orella.

1.2 Taiyang de la cama correspon a la bufeta, al nord, a l’hivern, la seva franja horària és de 3 a 5 p.m. El principal té 67 punts bilaterals i inicia el seu recorregut al costat intern de l’ull i el darrer punt està al dit petit del peu, és el jing mai amb més recorregut.

2.Shaoyang o “yang primerenc, jove yang”.

2.1 Shaoyang del braç correspon al triple solar (san jiao), al sud, a l’estiu, la seva franja horària és de 9 a 11 p.m. El principal té un total de 23 punts bilaterals, neix al borde cubital del 4rt dit.

2.2 Shaoyang de la cama correspon a la vesícula biliar, a l’est, la primavera, la seva franja horària és de 11p.m a 1 a.m. El principal té un total de 44 punts bilaterals, neix al costat extern de l’ull i acaba al dit petit del peu.

3.Yangming “gran yang”. Gran no des del punt de vista de vell sinó “gran” per què circula molt Qi i Xue (sang).

3.1 Yangming del braç correspon al budell gruixut, a l’oest, a la tardor, la seva franja horària és de 5 a 7 a.m. El principal té un total de 20 punts bilaterals, neix en l’angle extern del dit índex i el darrer punt està al costat de les narines.

3.2 Yangming de la cama correspon a l’estómac, al centre, està al final de cada estació, la seva franja horària és de 7a 9 a.m. El principal té un total de 45 punts, el seu primer punt està sota l’orbita ocular i el darrer punt està al segon dit del peu.

4.Taiyin o “vell yin, yin suprem”

4.1 Taiyin del braç correspon al pulmó, a l’oest, a la tardor, la seva franja horària és de 3 a 5 a.m. El principal té 11 punts bilaterals. El primer està situat aproximadament sota del primer espai intercostal a mig camí d’entre el mugró i l’aixella. El darrer punt está situat al dit gros de la mà.

4.2 Taiyin de la cama correspon a la melsa, al centre, està al final de cada període estacional, la seva franja horària és de 9 a 11 a.m. El principal té 21 punts bilaterals, el seu primer punt està al costat extern de l’angle de la primera ungla del peu i l’últim punt està situat entre el 6è i 7è espai intercostal de la línia mitja axilar.

5.Jueyin “yin cesante, desfalleciente”

5.1 Jueyin del braç correspon al pericardi (cor en funcions), al sur, a l’estiu, la seva franja horària és de 7-9 p.m.

5.2 Jueyin de la cama correspon , al fetge, a l’est, la primavera, la seva franja horària és de 1 a 3 a.m.

6.Shaoyin “Jove yin”.

6.1 Shaoyin del braç correspon al cor, al sur, a l’estiu, la seva franja horària és 11 a.m a 1 p.m.

6.2 Shaoyin de la cama correspon al runyó, al nord, a l’hivern, la seva franja horària és de 5 a 7 p.m.

Fonts bibliogràfiques:

-Apunts de classe del professor Manuel Moreno i Jordi Casado en el Màster en medicina canònica en HuangDi Neijing, sístema sextari de l’Escola de Medicina Clàssica Xinesa, Barcelona.

Pilar Rodríguez Catalán
Infermera i Màster en medicinas xinesa
a Nou Espiral.

TAI-TXI & TXI-KUNG

El tai-txi és un art marcial d’origen xinès que empra l’energia interna del cos pel combat i també té una finalitat terapèutica. Es practica lentament cercant la fluïdesa en els moviments i posant tota la concentració dins del cos. Prenent consciència del Qi o energia vital que ens descriu la Medicina Tradicional Xinesa, equilibrem els meridians nodrint els òrgans interns i sanem les nostres emocions.
4043346889_594d8a247a_z
L’objectiu és mobilitzar tota aquesta energia per guarir el cos, aprenent a controlar a voluntat la ment. La pràctica regular de diferents exercicis específics, ens proporciona amb el temps força, salut i vitalitat.

El txi-kung forma part de la medicina tradicional xinesa juntament amb l’acupuntura, la moxibustió, o bé els massatges amb més de 3000 anys d’antiguitat.

La composició de la paraula “txi-kung” o “Qi Gong” està formada pels ideogrames “Qi”, que significa energia i “Gong” que vol dir treball; ambdues integren el treball amb l’energia interna del propi cos.

Aquesta disciplina oriental consisteix en una sèrie d’exercicis suaus, lents i circulars entrellaçats, que mitjançant el moviment, la respiració i la concentració mental, reforcen els òrgans interns proporcionant la salut del cos i la ment, a la vegada que també preveu malalties.
Al mateix temps que exercita les articulacions i els músculs, fomenta la relaxació i proporciona la base per a moltes altres arts marcials.

Movilitzant l’energia interna del propi cos, l’ajudem així a recuperar l’equilibri i la salut, tonificant els músculs, estirant la columna, aclarint la ment i rejuvenint en definitiva l’esperit.

Les classes de Tai-txí Txuan i Qi Gong. Formes contemporànies de l’estil Yang, són una font inesgotable de pau, harmonia i vitalitat, el tait-xí i el Qi Gong són l’art de desenvolupar l’energia, especialment per a la salut, la força interna i l’entrenament mental, mitjançant la pràctica de moviments estàtics i dinàmics lents, suaus i circulars que coordinats amb la respiració proporcionen equilibri i harmonia.

Allibera les tensions en les articulacions i dóna elasticitat als lligaments, aconseguint recuperar i reforçar la salut.

És la forma de gaudir d’una meditació en moviment a la vegada que ens dóna una comprensió profunda de l’energia i de les dues forces: activa i passiva.

Els practicants d’aquestes disciplines connectem amb l’entorn de manera més lúcida, vital i activa, i ens dotem d’una perspectiva de vida plena d’energia, equilibri, alegria, salut i benestar. Els practicants de Tait-xí i Qi Gong gaudim d’una prolongada joventut.

Jordi Abelló

Professor de Tai-Txi & Txi-Kung

D’ON SORGEIX LA TERÀPIA FLORAL?

Si preguntes a les persones què és el que valoren més de la seva vida, entre les dues o tres coses més importants, et responen: la salut. Però, Què és la salut?

La OMS la defineix de la següent manera: ” …no és l’absència de malaltia o dolènça, sinó un estat complet de benestar físic, mental i social“.

Edward Bach (1886-1936), metge bacteriòleg i homeòpata d’origen gal·lès, poc satisfet amb el sistema mèdic del seu temps, els mètodes utilitzats i resultats obtinguts fins aleshores, el qual estaven més enfocats en més en la malaltia que pel mateix malalt, arriba a la convicció que la salut té relació directa amb com es troba el nostre sistema emocional.

terapia_floral La seva llarga trajectòria i experiència com a metge, el porten a ampliar la seva mirada a la recerca d’un mètode natural centrat en l’origen de la malaltia. Segons Bach, les dolències físiques són resultat d’un conflicte intern que apareix quan allò coses que fem i els que voldríem fer no coincideix. Si aquesta situació es dilata en el temps, apareix un estat d’ànim negatiu, i quan aquest estat d’ànim es cronifica acaba apareguen el símptoma físic en la persona, avisant que alguna cosa no va bé.

S’adona que molts pacients de la seva consulta amb el mateix símptoma no segueixen un patró en el temps quan a la rapidesa de curació d’aquest, i que curiosament cadascun d’ells ha arribat a desenvolupar el símptoma degut a una situació/ bloqueig en el seu món emocional cronificat en el temps.

Es proposa a investigar i cercar en la natura plantes que l’ajudin a treballar amb el benestar emocional dels seus pacients i crea un sistema floral de 38 plantes silvestres i arbres del bosc que elabora en forma de remei natural. Cadascuna de les 38 flors identifiquen una emoció humana, un estat anímic o una resposta als conflictes que patim. En aquest moment neix el que avui coneixem com a la Teràpia Floral.

La Teràpia Floral és un meravellós instrument de tractament que ajuda a dirigir a la persona a la causa del conflicte. En el procés floral s’acompanya al client a aprendre a canviar els automatismes de la seva personalitat, per tal que pugui viure, en la mesura del possible, des de eleccions personals conscients, atenent a les necessitats reals i autèntiques.

El treball amb les essències florals ens ajuda a aprendre a estar presents aqui i ara. Des de el present podem deixar-nos portar per la intuïció, moure’ns des de la consciència i escoltar el nostre instint. Només desde el present podem veure quan ens estem deixant portar pels altres, quan este perseguint alguna cosa que no necessitem realment, o quan estem caminant de forma cega pels nostres conflictes.

Mariona Feliu LLovera
Terapeuta Floral Professional
Acreditada per SEDIBAC num.466

QUÈ ÉS EL MINDFULNESS?

La paraula Mindfulness cada dia té més difusió al nostre món occidental, la trobem relacionada amb la meditació, amb la prevenció de l’estrès, amb programes per al dolor, programes educatius per a professors, famílies i pares. Però ¿Què és el Mindfulness?
Mindfulness és un terme anglès difícil de traduir a l’espanyol, però que s’aproxima a “atenció plena” o “consciència plena”.
El seu origen podem situar-lo fa 2.500 anys en la tradició budista amb Siddhrta Gautama, Buda, que va ser el fundador d’aquesta tradició religiosa i filosòfica. Va rebre ensenyaments d’altres mestres i ell mateix els va perfeccionar. L’herència d’aquesta tradició és l’essència de la pràctica del Mindfulness.
Consisteix en posar atenció a l’experiència present tal com és, intencionadament i sense jutjar-la, sense avaluar-la i sense lluitar contra ella. La pràctica del Mindfulness suposa dirigir l’atenció al moment present amb una actitud de compassió, interès, obertura i amabilitat, independentment de si l’experiència resulta agradable o desagradable. (J. Kabat-Zinn)

Diferents personalitats i científics han apropat les tècniques del Mindfulness a la nostra societat occidental, provocant un bon acolliment i interès per part dels professionals dedicats a la salut. Entre aquestes personalitats trobem a Thich Nhat Hanh, que a través dels seus llibres i escrits ha difós la pràctica de la respiració i de l’atenció conscient al moment present. També el Dr. Jon Zabat-Zinn, des de la medicina comportamental, ha divulgat la pràctica del Mindfulness com a tècnica terapèutica complementària als tractaments mèdics destinats a gestionar el dolor.

mindfulness

¿COM EM POT AJUDAR?
Vivim en un món en constant canvi, i sovint són tan accelerats que ens costa adaptar-nos a ells i crea en nosaltres incertesa i falta de control. Amb la qual cosa el nostre sistema d’alarma s’activa, en un primer moment de forma saludable per solucionar el problema o adaptar-nos a la situació, però quan aquest estrès ens activa de forma permanent, pot cronificar-se. I és quan vivim en estrès crònic, que es deteriora la nostra salut tan a nivell físic (alteracions del nostre sistema immune, digestiu, etc.) com a nivell psicològic i emocional (ens afecta a nivell d’atenció, concentració, memòria, irritabilitat, falta de flexibilitat per abordar els problemes diaris, etc.).

És molt beneficiós disposar de més estratègies per afrontar amb més garanties les demandes que el nostre món actual ens exigeix, i sobretot per no caure en les urpes de l’estrès i patir els seves aversives conseqüències.
En aquest sentit, en els últims 30 anys, la pràctica del Mindfulness està integrant-se tant l’àmbit de la Psicologia com en el de la Medicina. El propi Jon Kabat-Zinn va crear la Clínica de Reducció d’Estrès al Centre Mèdic de la Universitat de Massacusetts. Ensenyant la pràctica del Mindfulness per al tractament de problemes físics, psicològics, dolor i malalties relacionats amb l’estrès.
Nombrosos professionals i científics ho han estudiat científicament i han generat extensa recerca, aportant evidència com el Mindfulness és un mètode efectiu per reduir l’estrès, els seus símptomes físics i psicològics associats, augmentar la autoconsciència i el benestar general.
Els beneficis que n’obtenim amb la pràctica habitual són:

A NIVELL FÍSIC: Potencia l’acció del sistema immunitari i la producció d’anticossos. Augmenta la vitalitat i facilita un estat de relaxació. Redueix els símptomes de la inflamació crònica provocats per l’estrès psicològic
A NIVELL MENTAL: Ens permet captar la realitat d’una banda i veure com nostra ment la distorsiona. Facilita l’atenció i concentració. Millora la memòria. Facilita un estat interior de calma, pau, serenitat, claredat mental que facilita una visió més àmplia de les experiències vitals.
A NIVELL EMOCIONAL: Ajuda a restablir l’equilibri emocional i facilita l’empatia. Afavoreix els estats d’ànim positius. Millora la capacitat de fer front a les emocions i situacions negatives. Millora la introspecció.
A NIVELL RELACIONAL: Facilita el coneixement d’un mateix a partir de comprensió de la nostra experiència. Fomenta una actitud de respecte i amor per un mateix i pels altres. Afavoreix les relacions sanes amb altres persones.
La pràctica de la meditació és un dels components essencials dels programes basats en el Mindfulness i ha demostrat que facilita a les persones recuperar l’equilibri i el control de les seves vides, afrontant el seu dia a dia amb una perspectiva més serena i profunda.

VULL SABER-NE MÉS. PER ON COMENÇO?
A Nou Espiral oferim cursos de Mindfulness, ja sigui per fer un tast, com el taller introductori al Mindfulness o com un programa de 8 sessions on podràs practicar de forma més profunda diverses tècniques que t’ajudin a aconseguir els beneficis abans esmentats
També et pot ajudar llegir alguns dels molts llibres interessants que existeixen al mercat.

Coia Borràs

Psicòloga