Categoria: Dietètica i Nutrició

Inicialmente la nutrición humana tenía un objetivo principal, aportar todos los nutrientes suficientes para cubrir los requerimientos metabólicos del individuo y proporcionar un estado de salud optimo.

Pero una vez que los países del primer mundo y sus poblaciones han alcanzado una alimentación de excesos, y con un alto consumo de alimentos procesados, se ha marcado un nuevo objetivo.

En este caso, nos referimos a la nutrición humana como la herramienta necesaria para disminuir el riesgo de enfermedades crónicas. Enfermedades como pueden ser una obesidad, una diabetes mellitus, o bien, una insuficiencia renal.
Las pataologias crónicas, suelen ser multifactoriales, las cuales provocan un gran gasto económico muy elevado y lo que es peor, las personas que sufren estas enfermedades pierden calidad de vida.

Los dietistas – nutricionistas no tan solo realizamos menús calculando el aporte de calorías. Sino que adaptamos la alimentación de una persona, para que esta tenga una nutrición correcta, teniendo en cuenta también, la función de los componentes activos.

¿Y qué son los compontes activos?

Son sustancias consideradas factores potencialmente implicados en la prevención de procesos patológicos.
Estos componentes se encuentran de manera natural y en pequeñas cantidades, en alimentos de origen vegetal y en alimentos ricos en grasas.

Algunos de los componentes activos más conocidos, son:

– Licopeno: presente en tomates, se le relaciona con una reducción de algunos tipos de cáncer, como es la próstata en los hombres, y el de mama, en las mujeres. Actuando como inhibidor de crecimiento y proliferación de células tumorales (en ensaños in vitro)

– Fitoesteroles: frutos secos y algunos vegetales. Se relaciona con una disminución del colesterol total y el colesterol LDL (conocido como colesterol “malo”). Actúa dificultado la absorción del colesterol.

– B-caroteno: presente en verduras como calabaza, espinacas, zanahoria, maíz… es un gran antioxidantes, actúa controlando la proliferación celular, tiene función como provitamina A y se le relaciona con la prevención de enfermedades oculares.
Así pues, recuerda que comer bien no es solo calcular las calorías que consumes, sino que debemos valorar el conjunto de alimentos que consumimos y todos sus componentes nutritivos.

Cristina Sánchez Reyes
Dietista – Nutricionista de Nou Espiral.

Aquests dies amb el bon temps que va trient el cap i a les portes ja de la primavera he anat pensant a escriure un article específic d’aliments per aquesta estació. També tenia al cap parlar del colesterol, ja que és una de les afeccions que més em trobo a la consulta, així, com segons la medicina xinesa, la primavera és l’estació per atendre el fetge i la vesícula biliar, penso que té molt de sentit vincular els dos temes i parlar de l’alimentació a la primavera i el colesterol. Com un article parlant dels dos temes seria massa llarg he pensat dividir l’article en dues entregues, així que ja sabeu de què anirà al proper article. I avui em centraré a fer un petit homenatge a aquesta estació, en la que jo vaig néixer, per cert!

Si observem el cicle d’una planta, podem trobar el paral·lelisme amb els nostres cicles. Durant l’hivern la llavor es troba hivernant sota la terra. A la primavera emergeixen els brots verds en ascendent, s’inicia el creixement vegetatiu amb tota la força fins a trobar el seu punt final a la propera estació, l’estiu, en la que la planta entrarà en la parada estival i produirà les llavors. I a final d’estiu la planta començarà a defallir fins que deixarà anar les llavors a la terra que a la tardor quedaran enterrades a la terra acabant així el seu cicle per iniciar de nou la hibernació.

M’agrada observar com els nostres ritmes tenen la seva similitud en aquests cicles de la natura. A l’hivern ens recollim amb manta i sofà i peli i el cos ens demana estofats, rostits i sopes calentes. A la primavera el sol convida a sortir de casa: vermuts al sol, excursions i passejos per la platja i ja comencen a venir de gust amanides, verduretes saltejades, batuts de fruites, etc. A l’estiu la calor ens convida a parar, a descansar, desconnectar de les nostres rutines i el cos ens demana, fruites riques en aigua i amanides que ens refresquin la sang de la intensa calor. I finalment a la tardor l’energia estiuenca va baixant i comencen els primers passos cap al recolliment i ens envaeix una certa nostàlgia de deixar enrere les sensacions i experiències dels cicles viscuts. En aquesta estació tenim una allau d’aliments dolços de tardor i de nou el cos ens demana aliments calents o tebis per anar escalfant-nos o centrar-nos i portar totes les energies cap a l’interior i el recolliment.

Així doncs, la primavera és un nou començament, venim del recolliment de l’hivern, en què ens hem nodrit dels fulls recollits a l’estiu, i en el que ha estat moment de revisar els vells projectes que ens van donar fruits per a actualitzar-los i ressembrar-los. Així revisats i ressembrats els nostres projectes a la primavera, amb totes les energies de la vida en direcció ascendent, és el moment que aquests brotin i creixin amunt cap al sol.

En aquesta estació el verd inunda la vida, i això ja comença a apuntar com serà l’alimentació d’aquests mesos. Moltes verdures de fulla verda i ja més crues, o poc cuites (com ara saltejats curts) que ens ajudaran a mantenir un fetge sa i a depurar-nos de tòxics. I fruites vermelles, riques en antocianines, substàncies antioxidants que ens ajuden a combatre el colesterol, i fruites grogues, que contenen substàncies que ens ajuden a preparar la pell per a l’exposició a les radiacions solars.

Aquesta estació és la “era daurada” de l’any en riquesa en fruites i verdures, i l’alegria que ens donen les fruites dolces que van arribant no es pot descriure. Arribar al mercat i trobar les primeres cireres fa saltar el cor, o passar per la vora del cirerer, això ja és màxim!

Verdures de primavera

Encara tenim les carxofes, cols, bròquils, coliflors, espinacs, escaroles, endívies i àpits de l’hivern (totes elles ideal per depurar el fetge) i comencen els pèsols, les faves, i aviat començaran les bajoques i els carabassons i segueixen presents les bledes (que de fet n’hi ha tot l’any) però que ara creixen a la velocitat de la llum.

Fruites de primavera

Van acabant les pomes i les peres de la collita de l’estiu i començaran a desfilar les maduixes, els gerds, les nespres i els seguiran els albercocs, cireres i prunes, cap al maig, i els préssecs, nectarines i “paraguaios” cap al juny.

Així que són ideals en aquesta estació, totes aquestes verdures i fruites de temporada, llegums i molts germinats, que fent honor a la primavera són els primers brots de la vida d’una planta, per tant carregadets de nutrients. Cal dir també que, segons la medicina xinesa, el gust associat a l’estació és l’àcid, així que podrem incorporar tocs àcids als nostres plats, amb suc de llimona, amb vinagre de poma i també amb els primers tomàquets de la temporada.
Cal dir que en aquesta estació la gana tendeix a disminuir, no ens cal tanta energia per escalfar l’organisme i la força de la vida que neix ens treu de casa i ens fa pensar en plaers alternatius a asseure’ns a la taula a menjar. Així que és el moment ideal per eliminar i netejar-nos els aliments més densos de l’hivern i deixar espai per al que pugui arribar en el ple de l’estiu!

Parlem d’emocions

La medicina xinesa vincula cada estació a un òrgan i cada òrgan a una emoció. El fetge, l’òrgan primaveral, s’associa a la ràbia, a estats colèrics, frustració, rigidesa, hiperactivitat, etc. I de fet estic preparant un article per a l’emocionari, especialment dedicat a la ràbia aprofitant l’estació i el seu òrgan protagonista.

Així que ens anem veient aquesta estació parlant de colesterol, de ràbia i de primavera. Fins ben aviadet!

 

Marta Malet Casas

Dietista i Nutricionista a Nou Espiral

En l’últim article, “Nodrint la nena interior. L’article més dispers del món”, us parlava de les fugides emocionals. I coincidint amb què darrerament vaig estrenar una xerrada sobre “Alimentació i emocions” i van sorgir algunes preguntes interessants al respecte, he pensat a seguir amb aquest tema que tant m’apassiona. Avui la idea és fer un article més pràctic, amb idees o eines que ens poden ajudar a viure aquests moments en què, encara que no tinguem gana, el cos ens demana menjar i sovint coses que no quadren amb el nostre concepte de menjar saludable.

En primer lloc, per al meu criteri i experiència, cal descartar que l’impuls de menjar no sigui causat per una carència d’aport d’algun grup de nutrients, per exemple si el que el cos ens demana és dolç, podria ser que no consumíssim el suficient hidrat de carboni, saludable, és clar. Els hidrats de carboni ens aporten l’energia, en forma de glucosa, que el cos necessita per funcionar, i si no tenim l’aport que ens cal, llavors ens posem en el mode que m’agrada anomenar “mode instinto animal” i llavors el cos va a buscar de la manera instintiva l’aliment que tinguem a mà que ens doni “l’entxufada” més ràpida de glucosa, que solen ser, xocolata, brioxeria, refrescos, etc. Així que fer les cinc menjades i amb l’hidrat de carboni que necessitem ben repartit al llarg del dia i sempre, està clar prioritzant hidrat de carboni de qualitat (pa integral, grans sencers com arròs integral, quinoa, fajol,  llegums, patata, etc. Serà el primer pas del pla d’acció per gestionar el menjar emocional.

El següent pas és un pas de doble acció:

En primer lloc cal aprendre o buscar algun recurs per tal de viure i connectar amb la sensació que ens impulsa a menjar, aquest com tot aprenentatge a la vida, requereix d’autoconeixement i entrenament i practicar amb constància i fidelitat. Cadascú ha de trobar el seu camí, o buscar ajuda si cal, però alguns exemples serien: en el moment que ve l’impuls, parar, seure o posar-se en una posició relaxada, respirar fondo i portar l’atenció al cos, llavors buscar amb tots els sentits en quin lloc del cos s’ubica la sensació, al ventre, al cap, al pit, etc. Un cop localitzada la sensació li podem donar un color, una forma i visualitzar que li donem caloreta, o dir-nos les paraules que ens inspiri la sensació. Podem també dibuixar la sensació, pintar-la i fins i tot ballar-la.

Després podem preguntar-nos que necessitem o necessitàvem realment, potser descansar, potser plorar, potser una mica de pau, etc. Aquesta és una via però n’hi han infinites, com ara fer exercici, sortir a fer un vol, però sempre posant l’atenció a la sensació.

Bé això és un breu resum, és clar, però és un primer pas per entrar en matèria. I en segon lloc és important protegir-nos d’aquests moments tenint a l’abast aliments saludables que ens cobreixin la necessitat i que no ens generin culpa d’haver consumit.

En voleu exemples? Doncs en posaré un parell, un exemple podrien ser unes trufes de dàtil, nous, oli de coco i cacau pur, per exemple, podreu trobar la recepta en l’article del meu bloc personal “Delícies d’oli de coco, un descobriment!”.

 

 

 

Un altre exemple, és una recepta recent sortideta del forn, que dóna una bona dosi de dolçor sana i que atipa molt! Són uns pankakes de plàtan i flocs d’avena amb puré de poma i nous.

La recepta per a 8 pancackes seria:

 

Per a la massa:
-1/2 tassa de flocs d’avena triturats
-1/2 tassa de llet vegetal
-1 plàtan madur.

Per elaborar els pancackes posarem 1 cullerada gran da la pasta resultant en una paella calenta amb oli de coco, a foc mig fins que quedi cuita d’un costat, llavors donarem el tom i així de fácil!

I el puré de poma el farem amb poma cuita, que podem fer cuinar-les amb una mica d’aigua a foc lent i triturar-les afegint aquesta aigua per aconseguir la textura desitjada.

Un cop fets els pancackes els anem muntant amb pisos amb puré de poma i nous a l’interior i a sobre.  I no cal dir que el farcit pot ser amb ingredients il·limitats, com melmelades al gust, fruites, coco ratllat, fruits secs, etc. Creativitat al poder!

Cal dir també que aquests plats dolcets no per ser saludables no tenen calories així que sempre seny i coneixement!

Bé fins aquí els passos bàsics del pla d’acció per la gestió de menjades emocionals o dites també addiccions o “apegos” alimentaris. Espero que us sigui útil!

Salut i fins ben aviat.

Marta Malet Casas

Dietista-Nutricionista i Coaching Nutricional a Nou Espiral

Hi ha una tendència social a mirar més cap a fora que cap a dins (l’entorn – jo), és el que ens ensenyen a fer des de petits. Aprenem a mirar, interpretar i respondre a l’exterior (amb més o menys habilitat) i per tant, els nostres recursos, el nostre món, gira al voltant de les demandes i recompenses externes.
El preu que paguem és doble: ens oblidem de mirar-nos i a més a més no sabem com fer-ho.

En una societat on l’exigència és quasi una obligació, ens costa negociar la que ens arriba de l’exterior i som inexperts en gestionar la pròpia.

Sobre l’exigència externa hi ha molt a dir, però l’objectiu d’aquesta publicació sols és llançar unes idees per reflexionar. L’arrel de moltes malalties psicològiques és la por: que deixin d’estimar-nos, que no ens acceptin, a la soledat, etc. I l’exigència amb freqüència s’alimenta d’aquesta por. Nosaltres, per la mancança d’eines d’autoconeixement, no veiem aquesta por, estem convençuts que l’exigència sorgeix d’una motivació per aconseguir un objectiu extern (poder, reconeixement, seguretat…) i ens passem la vida tractant de no sentir por mitjançant experiències que sempre ens deixaran insatisfets (incomplets).

Si l’exigència externa no és un company de viatge desitjable, la pròpia pot ser-ho menys. Amb freqüència és necessari un treball personal profund per tal de trobar aquesta autoexigència i aprendre a conviure amb ella.

El meu consell al respecte és que hem d’aprendre a mirar-nos per esbrinar que hi ha realment darrere de cada demanda (pròpia o aliena) i des d’una comprensió el més objectiva possible de la realitat, així com des d’un tracte respectuós i acurat cap a nosaltres mateix, decidir si volem atendre aquesta exigència o no.

Hi ha dies que el paladar demana sabors coneguts, sabors que ens transporten a la infància, a moments de plaer, de benestar. I avui ha estat per mi un dia d’aquests. A casa meva la verdura bullida era un clàssic i la patata i pèsol un altre que de petita ja m’encantava, encara que el consumíem especialment quan era la temporada, a la primavera. I és clar, si no són de temporada doncs són “aixxxx” sí són congelats (ups! ho confesso de qualitat però congelats). Mira, no sé, em va agafar per aquí, em va venir l’antull de pèsols, quelcom irracional, així és com funcionen els antulls, sense raó de ser. I m’ho vaig permetre. Patata, pèsol i ceba i pollastre arrebossat, això és el que em venia de gust.

Primer pensava que, aquest plat, en portar una verdura de fora de temporada i un aliment fregit, potser no seria adequat per publicar en un article, però mentre me’l menjava m’anaven venint al cap possibles idees i connectades entre elles, així que vaig prendre nota, per poder seguir gaudint del plat i al final, aquí està l’article! El plat m’ha obert el fil a tot de temes suculents dels quals em motiva parlar, des de la relació de les emocions amb els aliments que escollim, de les dietes estrictes que ens generen sensació de restricció i exigència, de la importància d’una bona alimentació en l’etapa de la infància, de la freqüència de consum dels fregits i com cuinar-los, de la importància d’acceptar el moment que estem vivint, sense jutjar-nos i exigir-nos, etc. I ja veieu, avui he d’acceptar que estic una mica ennuvolada que no veig el camí gaire clar jajajaja! Així que començaré a concretar temes a veure fins on arribo!

Bé doncs, per començar a seguir el fil volia compartir la reflexió que els sabors que vivim a la infància són els que busquem després d’adults, i d’aquí la importància que els nostres petits elaborin una memòria de gustos saludable, així en la seva vida adulta els resultarà molt més fàcil seguir uns hàbits alimentaris saludables, sense esforços, sense obligacions ni restriccions i sense haver d’anar a un coach nutricional que els ensenyi a gestionar les fugides emocionals amb el menjar jajajaj!

Bé seguint el recorregut doncs volia aprofitar el post per parlar del meu concepte d’alimentació, una alimentació on prima el sentit comú, el criteri propi, el ritme de vida i la filosofia de sempre sumar. I que té a veure el post amb tot això? doncs que potser si em cenyís amb una corrent alimentària o seguís una dieta estricta on existeixen aliments permesos i no permesos, doncs potser no m’hauria permès aquest àpat que m’ha nodrit més enllà que a nivell físic. Per mi no es tracta de seguir una dieta rígida i estricta, en la que no ens permetem determinats aliments perquè ens han dit que no són bons o perquè són alts en calories, sinó de crear una estructura de menús i àpats saludables en el nostre dia a dia, amb alguns espais per concedir-nos algun desig, sense castigar-nos ni resistir-nos, i aquesta serà l’única manera que puguem anar gestionant aquests desitjos irracionals, sovint per aliments poc saludables. També és important prendre consciència de quin és el nostre ritme, la nostra logística i el nostre temps disponible per proposar-nos metes alimentàries que puguem assolir, de manera que un canvi progressiu pot ser més agradable i pot fer més fàcil que es pugui instaurar en el temps com a hàbit diari, que no pas una dieta estricta que canvia els nostres hàbits d’un dia per l’altra. Amb això no vull dir que no hi hagi casos en què una malaltia o algun factor, del tipus que sigui, exigeixi un canvi alimentari radical o una restricció dràstica d’algun aliment, però això ja s’abordaria des d’una altra perspectiva.

Un altre tema que obre la foto del plat d’avui, és el tema del consum de fregits, està clar que és una tècnica de cocció de la qual no és recomanable abusar, sobretot si tenim problemes de colesterol o excés de pes. Però, sí que com a tècnica d’ús esporàdic, per un sopar especial o per un antull de la nena interior, cal tenir present que la manera com emprem la tècnica condicionarà que sigui més o menys saludable. I com hem de cuinar amb aquesta tècnica doncs? Que l’oli de fregit cobreixi tota la superfície de l’aliment, que l’oli estigui ben calent (sense arribar al punt que comença a treure fum), d’aquesta manera es crea una escorça que fa que l’oli gairebé no penetri en l’aliment, i així tampoc el seu valor calòric. També cal tenir en compte que l’oli sigui de bona qualitat (això fa que sigui més estable al canvi de temperatura) i no reaprofitar més d’una o dues vegades l’oli i colar-lo entre ús i ús.

Un últim tema és perquè li he posat aquest títol al post, us explico: doncs resulta que aquest àpat d’avui ha sorgit d’una demanda de la meva nena interna, que avui demanava atenció i com a bona aprenent de cuidadora de mi mateixa doncs m’he cuinat el que necessitava avui, i això és important per mi en el moment que visc. Fa un temps em vaig separar i jo, una marassa cuidadora, de cop em trobo una setmana si i una no, soleta sense fills als quals cuidar, ni parella amb la qual compartir cures i “otras hierbas”. I és clar, com tot canvi a la vida, hi ha moments que no resulta fàcil i cal travessar algunes tempestes interiors en les quals les fugides emocionals són una temptació constant.

I què són les fugides emocionals? Doncs, quan passes un procés personal dur o una tempesta interior, com m’agrada dir-li, la dificultat de sostenir el dolor intern fa que busquem de fugir de les sensacions corporals amb coses que ens aportin una sensació que ens desconnecti de la que estem sentint, i aquestes coses poden ser dolços, aliments salats densos, aliments que consumíem en la infància, vicis, com el tabac, alcohol, o també treballar o fer exercici de manera compulsiva, el que sigui per tal de no sentir. I això pot dificultar-nos tenir cura del nostre cos i gaudir d’una bona salut.

I ja per acabar, dir que a l’hora de la pràctica, travessar segons quina tempesta sense escollir la fugida com a opció, pot deixar-te exhausta, cansada i tendre i llavors és moment de cuidar-se, de donar-se atenció. I aquí em trobava jo, però, a més, he de dir que m’agrada viure’m cuidant de mi mateixa, perquè en un temps passat m’havia perdut en la cura dels altres oblidant la meva, que en aquest cas també es tractava d’una fugida, que no entraré a detallar, perquè sinó crec que aquest article es podria titular l’article més dispers del món! Mira doncs va de fet li posaré aquest subtítol!
Fins ben aviat.

 

Marta Malet Casas

Dietista i Nutricionista a Nou Espiral

Quantes coses ens nodreixen a més dels aliments! Unes paraules boniques, el regal d’una bona amiga, unes lletres d’amor, un estiu passat per aigua amb els nens, uns riures amb les amigues, un concert a la vora del mar, l’abraçada sincera d’un fill, un bany al mar sota la lluna plena, una festa de les d’estiu de veritat amb la bassa il·luminada, uns “bailoteos” amb música de la més “cutre” i enganxosa, cuidar cada raconet de la teva casa, decorar-la i no poder parar de mirar-te-la, un dia de platja, una mossegada de síndria, i l’estiu, l’estiu, i més estiu… Què millor que gaudir del que la vida ens ofereix a cada temporada!

Si t’enfoques en nodrir-te de tot allò que vius, de tot el que et rodeja… t’adones que gairebé no penses en el menjar, tan sols cuines quan se t’obre la gana i assaboreixes aquell àpat com un moment més de tots aquells que t’omplen, no com l’única font de plaer i satisfacció.

Quina dolça manera de cuidar-se i/o perdre pes oi? És per mi “la millor dieta del món”. Està clar, però, que a més de nodrir-nos de tot allò que vivim, a l’hora de cuinar és important escollir aliments sans i nutritius. I parlant d’enfocaments, doncs, també es tractaria d’enfocar-nos en tots aquells aliments que “sí que es poden menjar”, és a dir, que són baixos en calories i rics en nutrients, en lloc de fixar-nos només en el que no, o que cal consumir-los de manera esporàdica, que serien: els rics en greixos saturats, com els embotits, i rics en calories i pobres en nutrients, com la brioixeria o els sucres refinats).

I per poder escollir “els aliments que sí que es poden menjar” ens calen alguns conceptes:

Primer cal definir “el que sí que podem menjar”, que seria:

Aliments que haurien de ser majoritaris als nostres plats: verdura de fulla verda, hortalisses, fruites, llegums i cereals integrals haurien de ser els aliments sempre presents dels nostres àpats.

Pel que fa a les proteïnes, si són d’origen vegetal: llegums, tofu, seitan, derivats de la soja i fruits secs i d’origen animal: ous, lactis, peix i carns blanques.

I finalment del grup dels greixos: olis verges de llavors i oliva de primera premsada en fred en petites quantitats, unes 4 cullerades soperes al dia, fruits secs i llavors.

I com saber les quantitats, està clar que l’ideal és visitar un dietista que et faci un pla personalitzat, però de manera orientativa tenim una mesura molt gràfica i prou útil; En els àpats principals, si visualitzem un plat quedaria així:

1/2 del plat de verdures i/o hortalisses
1/4 de plat de proteïna
1/4 de cereal o pasta integral o llegum

Així doncs, si volem cuidar-nos ja tenim dos enfocaments: per una banda nodrir-nos dels moments, experiències i persones que estimem, i per altra omplir els nostres plats del dia a dia amb tots aquests aliments que “sí que es poden menjar” i sempre que es pugui de cultiu ecològic i de temporada.

Bé per acabar i resumir: nodreix-te de cada instant i alimentat de les fruites i verdures que ens ofereix la calor. I sobretot que passis un estiu ben nutritiu.

Marta Malet Casas
Dietista i nutricionista Col·legiada CAT000734
Certificada per Nutritional Coaching

 

Fa anys, contant contant me’n surten uns 16 o 17, mare meva la veritat és que em quedava lluny però no em semblava fes tant de temps. En fi, quan estudiava enginyeria agrònoma, una part de mi ja veia que allò no era el que realment m’agradava i vaig començar a interessar-me per corrents alimentàries alternatives dins a la universitat. Després d’alguna de les xerrades a les que anava, que en aquell temps semblava que les coleccionés jaja, vaig fer cap a un curs de cuina vegetariana.

I entrant al tema que ens ocupa, he de dir que una de les coses, bé aliments, que més em van sobtar, a part del tofu i el seitan, van ser les algues. De fet han estat l’aliment que més lentament he anat incorporant a la meva dieta. Està clar que no estan gens integrades en les nostres costums i com d’altres coses, cal un procés per anar-se acostumant al seu nou gust i integrar-les als plats del dia a dia. A la consulta quan parlo d’anar-les incorporant, sempre sorgeixen els mateixos dubtes, quines hi ha, com es cuinen i quan de temps de cocció necessiten, etc és per això que vaig pensar que seria útil un breu escrit sobre aquestes verdures del mar tant interessants a nivell nutricional i culinari.

Així que després d’aquesta espècie de recorregut en el temps, explicaré breument els beneficis del seu consum, algunes de les més habituals que podeu trobar al mercat i com les podeu anar incorporant a la vostra dieta.

Quines són els beneficis que ens aporten les algues?

– Remineralitzants i desintoxicants de l’organisme
– Són estimulants del metabolisme
– Ajuden a regular i equilibrar els ronyons i la circulació sanguínia
– Tenen gran poder alcalinitzant
– Ajuden a eliminar líquids
– Afavoreixen la eliminació de les purines i l’àcid úric presents en els aliments proteics com les carns o mariscs.
– Contenen unes substàncies mucilaginoses –l’àcid algínic i els fucans– capaces de reduir l’absorció d’elements radioactius i de metalls pesants del cos.

Les algues a més d’utilitzar-les com a aliment, també poden ser un complement per reforçar els ossos, les ungles i els cabells, per aprimar, per millorar la circulació sanguínia, per baixar el colesterol, en les anèmies, per a problemes hormonals, en la osteoporosis, en l’hipotiroïdisme, per ajudar en els processos de desintoxicació, etc.

* És important, però que vigilin en el seu consum, les persones amb hipertiroïdisme, per la seva riquesa amb iode i les persones hipertenses o amb problemes de cor pel seu alt contingut en sodi.

En quan a la ració de consum, al ser aliments molt concentrats, el consum d’uns 10 grams d’algues per dia és suficient per asegurar-nos un aport suficient de minerals i d’algunes vitamines.

ALGA WAKAME

De color verd fosc, textura i gust suau, les wakame contenen 1.300 mil•lígrams de calci per 100 grams d’alga; aproximadament  11 vegades més que mig got de llet. També destaca pel seu contingut en magnesi, ferro, calci i vitamines del grup B. Activen la circulació i ajuden a equilibrar el sistema nerviós.

COCCIÓ:
20 minuts d’ebullició o 15 minuts de remull + 5 o 10 menuts d’ebullició.

PLATS:
– En purés i cremes (incorporar en la cocció junt amb les verdures)
– En sopes de verdures (sopa de miso)
– Amb l’arròs integral, afegir els 20 minuts finals de cocció.
– En estofats de verdures, seitan o de carn.
– En arrossos de verdures (incorporar abans de tirar l’aigua)

 

ALGA KOMBU

De color verd fosc i textura cartilaginosa. Rica en iode, calci, ferro, magnesi, fosfor i zinc. Conté àcid algínic, molt beneficiós pels intestins irritats i âcid glutàmic, que té la capacitate d’estovar les fibres d’altres vegetals (com els llegums).
Es pot utilizar en brous i potatges, especialmente de llegums, per una tira de 10 cm d’alga kombu (per cada 1 L d’aigua) en les coccions de cereals i llegums. Aquesta modesta verdura de mar estovarà l’aliment, el farà més fàcil de pair i hi afegirà vitamines i minerals. Es pot retirar una vegada finalitzada la cocció si la seva textura no ens agrada perquè consumit el seu brou ja ens beneficiem de les seves propietats.

COCCIÓ:
40 minuts de cocció aproximada

PLATS:
– La podem posar en el remull de cereals i llegums per ajudar a que es digereixin millor.
– També la podem afegir a la seva cocció per estovar-los i aportar al plat minerals i vitamines.
– En brous
– Si ens agrada la textura podem tallar en juliana i incorporar-la a les amanides.

 

ALGA IZIKI

De color negre i en forma de filets. És una de les algues més riques en calci, però també contenen ferro, vitamina A, B2, B12 i àcid fòlic. Molt aptes per osteoporosis, per embarassades i per nens en creixement.

COCCIÓ:
5 minuts de remull i 20 minuts d’ebullició o 25 minuts de cocció. * El remull sempre el podeu substituir per una mica més de cocció.

PLATS:
– Cuinades en amanides (es poden guardar a la nevera)
– Afegir en plats com sopes, guisats, en potatges, hamburgueses, empanades de verdures, pizzes, etc.
– Per exemple amanida amb pastanaga laminada, llavors de sèsam, oli i salsa de soja.

 

ALGA ESPAGUETI DE MAR

Alga de forma allargada i estreta semblant a la forma de tallarins, és una alga més desconeguda a orient i més popular a Europa. Té una textura grossa i carnosa amb un gust suau que combina amb tot tipus de preparacions. Destaca de la resta d’algues pel seu contingut en potassi, calci, ferro i vitamina C.

COCCIÓ:
20 minuts d’ebullició
30 minuts en remull

PLATS:
– Remullada o bullida i afegida en amanides.
– Remullada o bullida i afegida en saltejats de verdures.
– En purés i cremes i incorporada en la cocció de l’arròs integral o d‘altres cereals, com la wakame.
– En estofats de verdures, de seitan o de carn.

Doncs aquestes són algunes de les algues més usades, espero que us animeu a incorporar-les. I com a última recomanació us proposo que les poseu en un pot de vidre sobre la cuina perquè penseu a anar-les afegint als vostres plats i evitar així que quedin oblidades al fons de l’armari!

Salut i bons aliments

Fonts:

O. Cuevas. “El equilibrio a través de la alimentación”
M. Brarford. “La nueva cocina energética”

 

En els últims anys, sembla que aquesta paraula s’ha posat de moda, cada cop s’escolta més en àmbits diversos, coaching personal o live coach, coaching organitzacional, coaching esportiu, coaching salut i coaching nutricional.

A escala genèrica el terme coaching, al meu entendre, és un mètode que té per objectiu aconseguir el màxim desenvolupament personal i professional del client. Es tracta d’un procés que facilita l’aprenentatge i promou canvis cognitius, emocionals, conductuals i que genera canvis de perspectiva i augment del compromís i la responsabilitat en el client. Es tracta d’una disciplina en emergència que facilita els processos de desenvolupament de les persones i que té com a resultat final identificar les metes assolir, millorar els resultats i el rendiment i alhora augmentar el grau de satisfacció amb un mateix.

Continua llegint «QUÈ ÉS EL COACHING NUTRICIONAL? EN QUÈ ET POT AJUDAR?»