Ara que ja estem en plena primavera i que ja s’ensuma aquella olor de mar, de la rosada al prats; d’unes estacions de grans possibilitats. A nivell escolar, tota la comunitat, alumnat, professorat, mares/pares albirem ja amb molta il.lusió aquell horitzó que posa VACANCES.
Per poder-hi arribar encara quedem dos mesos d’un treball molt intens, en el qual l’Orientació hi tindrà un paper destacat. Però quan es parla d’Orientació dins el món educatiu a què ens referim?
Agafarem la definició del Departament d’Ensenyament que ens diu: ”L’Orientació educativa consisteix en el conjunt d’actuacions dels equips de centre programades, sistematitzades i avaluades, per garantir l’assoliment de les competències bàsiques des de l’acompanyament personalitzat de l’alumne al llarg de l’escolarització.” I llavors afegeix: “ L’orientació educativa s’adreça a tots els alumnes, és responsabilitat de tots els professors i inclou l’atenció a la diversitat, l’acció tutorial i l’orientació acadèmica i professional.”
Comencem per la Primària i ens situem en el moment actual, a final de curs. Tres exemples bàsics de la importància de l’orientació educativa.
En primer lloc, i el més comú, quan tot l’equip docent liderat per la tutora o tutor prengui una decisió en relació si aquell alumne cal orientar-lo cap a la repetició del curs. O si aquell altre que presenta necessitats educatives i que el curs vinent farà el canvi de cicle d’inicial a cicle mitjà, seria convenient passar-lo o millor que resti un any més. I per últim, el cas de l’alumnat que acaba 6è i l’any que ve cursarà ja 1r ESO; aquí l’acció tutorial que hagi realitzat la tutora al llarg del curs haurà estat clau no només per a l’alumnat sinó també pels seus pares i mares.
I QUAN S’ARRIBA A L’ESO?
En aquesta nova etapa de l’ensenyament obligatori que comprèn, en la majoria de l’alumnat, dels 12 als 16 anys d’edat el procés orientador continuarà, d’acord amb la definició apuntada. Però ara, sobretot a partir de 3r d’ESO, i en alguns casos de 2n ESO, dos aspectes d’aquesta orientació agafaran un protagonisme rellevant: l’orientació acadèmica i la professional. La seva importància efectivament rau en el fet que quan l’alumne/a farà els 16 anys haurà de prendre una decisió en relació al seu futur: continuar formant-se o incorporar-se al món del treball.
Per tant, la tasca orientadora, segons el Departament d’Ensenyament, es fonamentarà en tres objectius bàsics:
1.- Ajudar a concretar l’itinerari formatiu dels alumnes d’acord amb els seus coneixements, habilitats i actituds.
2.- Detectar els interessos i/o expectatives acadèmiques i professionals a través d’eines i recursos per identificar les opcions del seu projecte personal.
3.- Enriquir la descoberta de les opcions formatives tot fent ús de fonts d’informació que permeten relacionar-les amb diversos entorns acadèmics i professionals.
Serà la tutora bàsicament, amb la col.laboració de l’equip docent, qui tindrà una funció primordial en tot aquest procés. Ja que a part de treballar amb l’alumnat haurà de fer-ho també amb les seves famílies. Caldrà que aquestes comparteixin la presa de decisió dels seus fills, hi puguin col.laborar i també els puguin assessorar.
Tota aquesta feina es concretarà amb el que s’anomena el Consell Orientador. Es tracta d’un informe que s’elabora en finalitzar l’escolarització de l’alumne/a que inclou una orientació específica amb relació al seu itinerari formatiu i/o professionalitzador. Aquest informe es transmet als pares i a l’alumnat a través d’una entrevista per poder-ne parlar tranquil.lament i intercanviar dubtes, propostes…
Annabel Giménez Montcusí
Pedagoga