Aquests dies amb el bon temps que va trient el cap i a les portes ja de la primavera he anat pensant a escriure un article específic d’aliments per aquesta estació. També tenia al cap parlar del colesterol, ja que és una de les afeccions que més em trobo a la consulta, així, com segons la medicina xinesa, la primavera és l’estació per atendre el fetge i la vesícula biliar, penso que té molt de sentit vincular els dos temes i parlar de l’alimentació a la primavera i el colesterol. Com un article parlant dels dos temes seria massa llarg he pensat dividir l’article en dues entregues, així que ja sabeu de què anirà al proper article. I avui em centraré a fer un petit homenatge a aquesta estació, en la que jo vaig néixer, per cert!
Si observem el cicle d’una planta, podem trobar el paral·lelisme amb els nostres cicles. Durant l’hivern la llavor es troba hivernant sota la terra. A la primavera emergeixen els brots verds en ascendent, s’inicia el creixement vegetatiu amb tota la força fins a trobar el seu punt final a la propera estació, l’estiu, en la que la planta entrarà en la parada estival i produirà les llavors. I a final d’estiu la planta començarà a defallir fins que deixarà anar les llavors a la terra que a la tardor quedaran enterrades a la terra acabant així el seu cicle per iniciar de nou la hibernació.
M’agrada observar com els nostres ritmes tenen la seva similitud en aquests cicles de la natura. A l’hivern ens recollim amb manta i sofà i peli i el cos ens demana estofats, rostits i sopes calentes. A la primavera el sol convida a sortir de casa: vermuts al sol, excursions i passejos per la platja i ja comencen a venir de gust amanides, verduretes saltejades, batuts de fruites, etc. A l’estiu la calor ens convida a parar, a descansar, desconnectar de les nostres rutines i el cos ens demana, fruites riques en aigua i amanides que ens refresquin la sang de la intensa calor. I finalment a la tardor l’energia estiuenca va baixant i comencen els primers passos cap al recolliment i ens envaeix una certa nostàlgia de deixar enrere les sensacions i experiències dels cicles viscuts. En aquesta estació tenim una allau d’aliments dolços de tardor i de nou el cos ens demana aliments calents o tebis per anar escalfant-nos o centrar-nos i portar totes les energies cap a l’interior i el recolliment.
Així doncs, la primavera és un nou començament, venim del recolliment de l’hivern, en què ens hem nodrit dels fulls recollits a l’estiu, i en el que ha estat moment de revisar els vells projectes que ens van donar fruits per a actualitzar-los i ressembrar-los. Així revisats i ressembrats els nostres projectes a la primavera, amb totes les energies de la vida en direcció ascendent, és el moment que aquests brotin i creixin amunt cap al sol.
En aquesta estació el verd inunda la vida, i això ja comença a apuntar com serà l’alimentació d’aquests mesos. Moltes verdures de fulla verda i ja més crues, o poc cuites (com ara saltejats curts) que ens ajudaran a mantenir un fetge sa i a depurar-nos de tòxics. I fruites vermelles, riques en antocianines, substàncies antioxidants que ens ajuden a combatre el colesterol, i fruites grogues, que contenen substàncies que ens ajuden a preparar la pell per a l’exposició a les radiacions solars.
Aquesta estació és la “era daurada” de l’any en riquesa en fruites i verdures, i l’alegria que ens donen les fruites dolces que van arribant no es pot descriure. Arribar al mercat i trobar les primeres cireres fa saltar el cor, o passar per la vora del cirerer, això ja és màxim!
Verdures de primavera
Encara tenim les carxofes, cols, bròquils, coliflors, espinacs, escaroles, endívies i àpits de l’hivern (totes elles ideal per depurar el fetge) i comencen els pèsols, les faves, i aviat començaran les bajoques i els carabassons i segueixen presents les bledes (que de fet n’hi ha tot l’any) però que ara creixen a la velocitat de la llum.
Fruites de primavera
Van acabant les pomes i les peres de la collita de l’estiu i començaran a desfilar les maduixes, els gerds, les nespres i els seguiran els albercocs, cireres i prunes, cap al maig, i els préssecs, nectarines i “paraguaios” cap al juny.
Així que són ideals en aquesta estació, totes aquestes verdures i fruites de temporada, llegums i molts germinats, que fent honor a la primavera són els primers brots de la vida d’una planta, per tant carregadets de nutrients. Cal dir també que, segons la medicina xinesa, el gust associat a l’estació és l’àcid, així que podrem incorporar tocs àcids als nostres plats, amb suc de llimona, amb vinagre de poma i també amb els primers tomàquets de la temporada.
Cal dir que en aquesta estació la gana tendeix a disminuir, no ens cal tanta energia per escalfar l’organisme i la força de la vida que neix ens treu de casa i ens fa pensar en plaers alternatius a asseure’ns a la taula a menjar. Així que és el moment ideal per eliminar i netejar-nos els aliments més densos de l’hivern i deixar espai per al que pugui arribar en el ple de l’estiu!
Parlem d’emocions
La medicina xinesa vincula cada estació a un òrgan i cada òrgan a una emoció. El fetge, l’òrgan primaveral, s’associa a la ràbia, a estats colèrics, frustració, rigidesa, hiperactivitat, etc. I de fet estic preparant un article per a l’emocionari, especialment dedicat a la ràbia aprofitant l’estació i el seu òrgan protagonista.
Així que ens anem veient aquesta estació parlant de colesterol, de ràbia i de primavera. Fins ben aviadet!
Marta Malet Casas
Dietista i Nutricionista a Nou Espiral