Mes: gener de 2017

EL VALOR DEL COMPROMÍS

Volia començar amb una pregunta: Com és que ens costa tant comprometre’ns? Ben segur tots ens l’hem fet alguna vegada, quan ens em “quedat penjats” amb algú que havia dit que faria tal cosa i finalment se’n desdiu; i també quan som nosaltres mateixos els que ens hem desdit.

Comprometre’s significa contreure una obligació. En aquest article, vull compartir amb els lectors algunes reflexions que m’he fet a partir de la pregunta inicial.

20160906_101251

Fa temps que em ronda escriure sobre aquest tema, ja que és una situació amb la qual em manego sovint professionalment amb clients que abandonen prematurament els seus processos personals.

Òbviament com a terapeuta, el primer que sempre faig és preguntar-me quina ha estat la meva part de responsabilitat en la decisió del pacient o alumne d’abandonar el procés, ja que en tota relació humana totes les parts tenim un grau de responsabilitat. Una vegada fet això, de la qual cosa tingueu per segur que me n’ocupo. Vull reflexionar sobre que és el que li pot passar a les persones que sovint els impedeix comprometre’s.

Vivim en una societat de lo ràpid, ràpid… I cerquem solucions màgiques i també ràpides per solucionar les nostres dificultats. La publicitat com a reflex de les nostres necessitats ens facilita un gran nombre d’exemples: Veiem algú patint fins a l’extenuació fent esport, sobtadament el seu cos l’avisa amb un dolor insuportable, l’anunci ens educa sobre el fet de que potser és millor aturar-se, que el dolor és un senyal d’alarma? No! L’anunci diu que amb tal o qual analgèsic podràs continuar! Aquí ja estàs trencant un compromís molt important, el que hauries de tenir vers el teu cos i la teva salut, ja una cosa és  fer esport i una altra molt diferent es fer un Ironman sense la preparació adequada.

De fet el segon aspecte que espero de l’analgèsic a part de que sigui ràpid, és  que sigui segur, vull dir que m’anestesii el dolor amb tota seguretat. Aquesta és la segona consideració que trobo important, ja que les persones perseguim una seguretat planificada i una predictibilitat garantida. La gran paradoxa d’aquestes dues coses, és que podem dir amb tota seguretat que són incertes.

Molta gent que no es sent bé inicia una recerca de solucions, i ho fa de la mateixa marera buscant aquella teràpia que sigui ràpida i que segur li solucioni el problema. Una pacient de 35 anys, porta 306600 hores sent com és, i ho vol deixar de ser en 1 hora… Em meravella!!! Evidentment no cal estar 14 anys de teràpia, ja que la teràpia estaria dins dels teus problemes, però…

Hi ha altres persones que no es volen comprometre, ja que si ho fan, creuen que perden llibertat… Suposo que pensen: “Si faig un curs/sessió un dia a la setmana, al mes… Potser aquell dia em sorgirà una cosa que m’agradarà i no la podré fer… Estic doncs hipotecant la meva llibertat”. Podem permutar l’exemple anterior per comprometre’s a estar en una relació de parella, la dinàmica és exactament la mateixa. Però el compromís autèntic es un acte de llibertat, és una elecció lliure del que jo vull fer, per tant creure que es perd llibertat és sol una excusa que amaga altres pors més profundes.

Altres persones no es comprometen o ho fan sense voler fer-ho realment i després es senten atrapades, degut a una falta d’asertivitat, no van ser ni autèntiques ni sinceres a l’hora de comprometre’s, potser per què els hi fa por dir que no, que l’altre es molesti… I per tant, novament la por els boicoteja. Les pors, sobretot les que no conec, estan al darrera dels nostres principals obstacles.

En un àmbit més de tipus social, veiem com hi ha moltes persones que no es comprometen, per exemple amb processos participatius o col·laboratius, per què creuen que la seva participació no servirà per res, que la seva aportació individual no pot canviar una situació global, gran error! Que altra gent, no tingueu el menor dubte, utilitza al seu favor.

Segur que hi ha altres causes, altres àmbits… Avui se m’han acudit aquestes, voldria acabar amb un “detallet” que personalment em resulta especialment molest (me l’haig de seguir treballant!) que és el fet de trencar un compromís via WhatsApp… Bé… No sé si us heu trobat, i si us ha passat com us ha fet sentir… Amagant-nos darrera la tecnologia, mai solucionarem un conflicte, el qual romandrà latent engrandint una maleta cada cop més feixuga.

CARLES ROMERO MARTÍNEZ
Psicòleg a Nou Espiral.

SOBRE ELS JING MAI 经 脉, més coneguts com a meridians.

L’altra dia mirant un documental sobre la composició i creació de l’univers es van adonar que realment se’n coneix ben poc de la seva composició, tan sols un 4% està compost per elements coneguts,  la resta està format  bàsicament per matèria freda  fosca (23%) i una altra cosa que no l’havia escoltat mai: energia negre (73%) que és totalment desconeguda però és qui realment governa.

meridians

Si segueixo el postulat dels metges i filòsofs de la xina clàssica en què deien  que el que hi ha fora està dins i els postulats tant clàssics com moderns de què l’ésser humà més enllà de la matèria som també energia; potser podem relacionar que aquesta energia negre de l’univers, que no es pot veure, correspon també al Qi (definida a grans termes com a energia: el qi de l’aire, el qi dels aliments, el qi de l’aigua…en realitat tot es Qi, tot és el mateix però manifestat i subtilitzat de diferents maneres).  Independentment de si hi ha o no relació amb el que acabo d’explicar,  el què està clar és que el nostre cos té energia que “circula” per uns canals anomenats Jing Mai, més coneguts com a meridians.

Jing Mai està format per Jing 经 que correspon al influx del cel que és qui li dóna mobilitat, al temps, és el curs i l’alineació.
Mentre que Mai 脉 és l’estructura física, és l’espai, és l’efluvi de la terra que li dóna un espai. El mai dóna una ubicació.

Aixi doncs seguint les fonts taoistes que ubiquen cel/terra i entre mig l’home rebent les influències d’ambdues, trobem el Jing que és cel i el Mai que és terra donant una coordenades tempo-espacials al cos.

De Jing Mai n’hi ha 12, 6 yin (3 del braç i 3 de la cama) i 6 yang (3 del braç i 3 de la cama). Amb un total de 309 punts bilaterals, cada un dels jing mai correspon a un òrgan o víscera i amb unes particularitats. Podria escriure un o varis articles per cada un dels jing mai,  a continuació faig una molt i molt breu explicació:

1.Taiyang o “el vell yang, el màxim yang”.

1.1 Taiyang del braç correspon al budell prim, al sud, a l’estació de l’estiu, la seva franja horària és d’1 a 3 del migdia (hora solar) així que en un quadre taiyang en aquesta franja horària és més fàcil que es curi i en el quadrant oposat, és a dir, mitjanit empitjorarà, el seu territori d’influència és fora a la perifèria. El principal té 19 punts bilaterals, neix al costat cubital del dit petit de la ma on també hi ha el primer punt, el darrer punt està a l’orella.

1.2 Taiyang de la cama correspon a la bufeta, al nord, a l’hivern, la seva franja horària és de 3 a 5 p.m. El principal té  67 punts bilaterals i inicia el seu recorregut al costat intern de l’ull i el darrer punt està al dit petit del peu, és el jing mai amb més recorregut.

2.Shaoyang o “yang primerenc, jove yang”.

2.1 Shaoyang del braç correspon al triple solar (san jiao), al sud, a l’estiu, la seva franja horària és de 9  a 11 p.m. El principal té  un total de 23 punts bilaterals, neix al borde cubital del 4rt dit.

2.2 Shaoyang de la cama correspon a la vesícula biliar, a l’est, la primavera, la seva franja horària és de 11p.m a 1 a.m. El principal té  un total de 44 punts bilaterals, neix al costat extern de l’ull i acaba al dit petit del peu.

3.Yangming “gran yang”. Gran no des del punt de vista de vell sinó “gran” per què circula molt Qi i Xue (sang).

3.1 Yangming del braç correspon al budell gruixut, a l’oest, a la tardor, la seva franja horària és de 5 a 7 a.m. El principal té  un total de 20 punts bilaterals, neix en l’angle extern del dit índex i el darrer punt està al costat de les narines.

3.2 Yangming de la cama correspon a l’estómac, al centre, està al final de cada estació, la seva franja horària és de 7a 9 a.m. El principal té  un total de 45 punts, el seu primer punt està sota l’orbita ocular i el darrer punt està al segon dit del peu.

4.Taiyin o “vell yin, yin suprem”

4.1 Taiyin del braç correspon al pulmó, a l’oest, a la tardor, la seva franja horària és de 3 a 5 a.m.  El principal té  11 punts bilaterals. El primer està situat aproximadament sota del primer espai intercostal a mig camí d’entre el mugró i l’aixella. El darrer punt está situat al dit gros de la mà.

4.2 Taiyin de la cama correspon a la melsa, al centre, està al final de cada període estacional, la seva franja horària és de 9 a 11 a.m. El principal té 21 punts bilaterals, el seu primer punt està al costat extern de l’angle de la primera ungla del peu i l’últim punt està situat entre el 6è i 7è espai intercostal de la línia mitja axilar.

5.Jueyin “yin cesante, desfalleciente”

5.1 Jueyin del braç correspon al pericardi (cor en funcions), al sur, a l’estiu, la seva franja horària és de 7-9 p.m.

5.2 Jueyin de la cama correspon , al fetge, a l’est, la primavera, la seva franja horària és de 1 a 3 a.m.

6.Shaoyin “Jove yin”.

6.1 Shaoyin del braç correspon al cor, al sur, a l’estiu, la seva franja horària és 11 a.m a 1 p.m.

6.2 Shaoyin de la cama correspon al runyó, al nord, a l’hivern, la seva franja horària és de 5 a 7 p.m.

Fonts bibliogràfiques:

-Apunts de classe del professor Manuel Moreno i Jordi Casado en el Màster en medicina canònica en HuangDi Neijing, sístema sextari de l’Escola de Medicina Clàssica Xinesa, Barcelona.

Pilar Rodríguez Catalán
Infermera i Màster en medicinas xinesa
a Nou Espiral.