desembre de 2016 – NOU ESPIRAL

Queridos Reyes Magos… ¿Qué juguete es el más adecuado para mi hijo?

reis01 Ahora que los Reyes Magos o Santa Claus están a punto de llegar a las casas de millones de niños del mundo, y los arboles de Navidad se están a punto de llenar de regalos, llega el momento más temido por los padres o familiares de niños, y es responder a la gran pregunta: ¿Qué les regalo? Es muy importante saber que juguete es el mas adecuado para nuestros hijos. El mejor juguete no es necesariamente el juguete más caro, y regalar todos los juguetes que le gustan a veces mata la ilusión por el juego . Es muy importante que el juguete sea deseado por el niño, y cuanto más mayores, más desarrollada tendrán su personalidad, y más claros tendrán sus deseos, pero dependiendo de la edad y las características individuales de cada niño será mas favorable la elección de un determinado artículo u otro.

reis02 Los bebés recién nacidos hasta los 12 meses necesitan juguetes que les ayuden a descubrir su cuerpo, que les ayuden a favorecer la coordinación motora, el espacio y los sentidos, y distinguir diferentes texturas, formas, sonidos y colores. Juguetes que se puedan morder, arrastrar, aplastar y con sonido son los más recomendables, como los sonajeros, muñecos de trapo, mantas de actividades o los móviles de cuna son una buena elección.

Con 13- 24 meses los niños ya saben andar y empiezan a reconocer las propiedades de los objetos. Un buen regalo son los juguetes de arrastre, correpasillos, objetos apilables o cubos para encajar y apilar son la mejor opción de regalo.

Con 2-3 años los peques de la casa empiezan a tener representación simbólica, y se interesan por las cosas más cotidianas de la vida, escenas familiares y les encanta imitar; así que durante este periodo sus juguetes preferidos serán aquellos que les ayuden a desarrollar situaciones imaginarias, representar un papel y fomentar el simbolismo. Con disfraces, instrumentos musicales, o cocinitas no fallareis, aunque también son muy recomendables coches, muñecas, moldes para jugar con arena, cubos, palas, pinturas de dedos y arcilla.

Los niños de 3 a 4 años empiezan a relacionarse con sus iguales y a querer compartir el juego con ellos. hacer preguntas, aprender canciones y jugar con sus amigos. Es un buen momento para regalar muñecos articulados, marionetas, magnetófonos, triciclos, patines o cuentos. También son muy recomendables los juegos de mesa como puzles y lotos para identificar y relacionar imágenes.

reis03 Los niños de 4 a 6 años ya están plenamente identificados con el género al que pertenecen, y su juego preferido es el de roles. Dependiendo del rol que se desarrolle en el juego se desarrollaran cualidades distintas. Por ejemplo, los roles de casitas, médicos… fomentan la capacidad de ponerse en el papel de prójimo, ser más comprensivo, y ayudan a aprender a desenvolverse en las tareas domésticas. Y en cambio, los juegos de construcciones y vehículos fomentan las capacidades espaciales y la iniciativa. Hay que recordar que no existen unos juguetes de niño o de niña, si no que todos los juguetes son buenos para ambos sexos y no hay porque privar a los niños de los beneficios de cada uno de ellos.

Con 6-9 años nuestro niño ya sabe sumar, leer y escribir. Son buenos en esta etapa los juguetes que favorezcan la habilidad, la atención, la destreza y la imaginación como juegos manuales, juegos de mesa para compartir o coches teledirigidos son buenas opciones de regalo.

Los niños de 9-12 años se empiezan a interesar por actividades más reflexivas y complicadas, y a demás les encanta jugar con otros niños. Complementos deportivos, juegos de estrategia o aparatos audiovisuales y electrónicos son los más demandados para esta edad.

Finalmente, con más de 12 años el niño se convierte en adolescente, y poco a poco van desapareciendo las ganas de jugar y construyendo su propia identidad. Regala libros, música y vídeo-juegos y los harás muy felices.

reis04 Por otra parte, es muy importante que el juguete sea seguro. Deben estar confeccionados con materiales que no corten si se rompen o con los que los más pequeños no se puedan atragantar. Es muy importante que tenga el sello de la CE, que nos indique que el juguete ha sido revisado y que no es peligroso. Y recuerda, cuanto más pequeño es el niño más grande debe ser el juguete.

Espero que con estos consejos se os haga mas amena la llegada de los Reyes Magos y Santa Claus, y así poder hacer más mágica la Navidad a vuestros niños.

Felices Fiestas.

Patricia Jordan Ayma
Col. 21728
Psicóloga Infantil y Juvenil a Nou Espiral

TORNAR A CASA PER NADAL

Ja estem a desembre. Els Nadals tenen una alta càrrega emocional que pot ser… explosiva.

El retrobament familiar és un moment enyorat, que sol ser preparat amb il·lusió, però en ocasions també amb ansietat i fins i tot temor. A l’altre extrem hi ha les expectatives dels que ens esperen; els pares, germans i familiars que porten mesos preparant el retrobament.

El vaivé emocional és terrible. Mentre es prepara el retrobament familiar es compren regalets per la família. La situació hauria de ser idíl·lica: abraçades, lliurament de regals, rialles, compartir, i un temps indefinit d’amor familiar. És important respectar els canvis que hi han en les nostres famílies. El que vam deixar enrere ha canviat en certa manera: els nostres pares han envellit, han ocorregut casaments, naixements, canvis de treball, divorcis, mudances, i milers d’esdeveniments vitals … i altres coses romanen en el mateix lloc des de l’última vegada que les toquem: amors i lleialtats, però també pot haver rancors, secrets i alguns vells conflictes que no es van solucionar sols amb el simple pas del temps.

nadal1
Existeixen dos tipus diferents de canvi: un que es dóna dins de la família, i que roman immodificable, i un altre, que amb la seva aparició canvia el sistema o família. Watzlawick les denomina canvi-1 i canvi-2.

En els Canvis de primer ordre, el canvi es produeix a nivell individual però, no es tradueix en un canvi en l’estructura del sistema ni repercuteix més. Aquests canvis s’entenen com poc fiables, ja que el sistema en el qual es va generar el símptoma segueix mantenint la mateixa estructura, i és possible que torni el símptoma, o aparegui un altre símptoma en un altre membre familiar.

Es produeixen Canvis de segon ordre, en el conjunt d’interaccions i regles que regeixen l’estructura interna del sistema. Es produeix un canvi qualitatiu en el sistema que repercuteix en tots els seus elements. Això comporta canvis duradors i estables.

La capacitat d’aprendre està relacionada amb el canvi de segon ordre (CANVI-2). Els sistemes que tenen la capacitat de variar de manera qualitativa són molt més capaços d’adaptar-se a les alteracions del seu ambient que els sistemes que només admeten canvis de primer ordre (CANVI-1). No obstant això, el canvi 2 suposa un canvi de realitat, és a dir, el mateix que Wagensberg anomena innovació. Amb innovació es refereix a l’evolució que pateixen els sistemes en els casos que els porta a produir alguna cosa absolutament nova, “qualsevol cosa”.

Davant canvis que ens resultin molt cridaners o impactants per la seva profunda càrrega simbòlica, escoltem i preguntem amb respecte. Per què el meu dormitori ara ja no és el meu dormitori sinó una l’habitació de la bugada de la meva mare?, per què el meu nét que fa dos anys era un nen adorable ha arribat a visitar-me amb els cabells llargs?, per què la meva germana que diu que està boja per veure’ns ha arribat tard a casa dels meus pares?, sempre t’has menjat 6 canalons com és que ara només en vols dos? Són tant sols exemples de conversacions que “estan esperant” el moment de la trobada per emergir.

La capacitat de modificació és una estratègia per a que el sistema es mantingui viable. Entre tanta visita i famílies, amb la casa plena de gent pot ser difícil trobar el moment per parlar d’ “això”. En tot cas és millor preparar la situació per evitar que el tema surti al bell mig del dinar nadalenc. El parlar de com ens sentim en experimentar les diferències permet un vincle més profund que simplement fer una enumeració d’avantatges i desavantatges tan òbvies com perilloses.

Les inestabilitats no produiran una desintegració del sistema, sinó una nova dinàmica del sistema que constituirà una família diferent flexible al canvi. Escoltar-se i respectar-se en el canvi és l’única garantia que el vincle es mantindrà. Concentrar-se amb el propi canvi és l’única manera de poder explicar-ho i transmetre-ho. Aquest element cohesionador de les experiències compartides és el punt de partida per comprendre les noves maneres de relacionar-te que mantens amb els teus éssers estimats.

nadal2 La casa dels meus pares és la casa de la trobada, d’amor, del diàleg, de la vida familiar, però ara, com passa a la vida adulta, cada qui té la seva i com és normal volem ser-hi. Viure-ho amb naturalitat i amb la consciència que la nostra família s’ha reconfigurat, ens permet tancar el partit amb maduresa i la certesa d’un “ens veiem aviat”.

L’absència de canvis és una idea que perjudica als terapeutes. Un sistema familiar ha d’estar obert parcialment al flux d’energia o d’informació. I tu, tens canvi-1 o canvi-2?

BON NADAL

Sandra Lorente Muñoz
Educadora Social i Terapeuta Familiar i de Parella a Nou Espiral

(Il·lustracions del llibre ME ENCANTA LA NAVIDAD de l’autora Anna Walker)

COM AFECTEN ELS PROBLEMES DE FERTILITAT A LES PARELLES?

Les dificultats per tenir fills quan es desitgen tenir pot ser una de les experiències més difícils de portar tant a nivell personal com de parella. Si a més tenim que afrontar un diagnòstic i posterior tractament, es produeix una sensació d’incertesa i falta de control. Experimentem una reacció emocional i psicològica que vindrà marcada per la naturalesa del problema, la personalitat de cadascun, la relació prèvia amb la parella i com ens comuniquem amb ella. També influeixen altres esdeveniments circumstancials que puguin produir-se simultàniament quan es pateixen aquestes dificultats i que afegeixen més estrès a la situació.

infertilitat

Afecta de manera diferent a homes o a dones?
La forma d’abordar la infertilitat també pot variar segons el sexe de la persona. Per raons culturals, la nostra societat dona molta importància a la maternitat i el fet de ser mare. Per aquest motiu les dones rebem el missatge implícit de que ser mare és necessari per realitzar-se com a dona. Així doncs sovint quan la dona no pot concebre, la seva autoestima es veu perjudicada per aquesta creença heretada. Si a més la parella es sotmet a Tractaments de Reproducció Assistida, és la dona qui rep més el seu impacte a nivell mèdic. Tot plegat fa que es generi en elles un important malestar emocional.

Els homes, en canvi, no han rebut socialment la mateixa pressió en relació a la paternitat. Això fa que quan hi ha dificultats, generalment no li donen la mateixa transcendència que les dones. No és que no els afecti, o que realment no desitgin ser pares, sinó que a nivell emocional ho gestionen diferent, i en cas de no ser possible generalment ho accepten amb més facilitat.

Com ens afecta a nivell de parella?
Aquesta manera diferent d’afrontar la infertilitat pot crear problemes de comunicació en la parella. Si no es respecten les diferents maneres d’expressar i manejar els nostres sentiments, ens podem sentir ferits e incompresos per la nostra parella. Sovint, l’home no expressa els seus sentiments a la dona com a mesura de protecció, per no causar-li més dolor. La dona, no obstant això, interpreta aquests fets com una falta d’implicació i sovint se sent incompresa, augmentant la pressió dins la parella.

Aquests problemes de comunicació poden causar malestar i distanciament en la relació o fins i tot en alguns casos, la separació.
De tota manera, és freqüent que les parelles després d’un malestar inicial quan comproven que tenen dificultats per concebre, aconsegueixen reconduir la relació de parella i fins i tot aquest fet els uneix més que abans.

Si som capaços d’empatitzar com se sent la nostra parella i la manera personal que té de gestionar l’estrès veurem com la nostra comunicació amb ella es torna molt més positiva. Aquesta comprensió és la clau per generar més benestar a la nostra relació. Per aconseguir-ho podem tenir en compte:

– Comprendre que com a persones diferents que som, tindrem diferents sentiments i reaccions relacionades davant aquestes dificultats i que poden inclús canviar depèn del moment del procés que ens trobem. Si esperem que la nostra parella reaccioni d’una manera determinada i no ho fa, ens causarà malestar i ens farà sofrir.

– Facilitar una comunicació fluida, permeten que cada membre expressi com viu aquestes dificultats, que volen fer al respecte, etc. Ajuda a no crear-nos falses expectatives envers la parella i abordar-les conjuntament fent pinya.

– Permetre que cadascú gestioni l’estrès a la seva manera. Perquè encara que els sentiments poden ser el mateixos, la forma de manejar-los és molt personal.

– També pot ser molt enriquidor, parlar amb altres parelles que han passat per aquesta experiència, saber com han abordat els diferents moments difícils i delicats.

Una altra faceta de la vida de la parella que pot veure’s afectada, és la sexualitat. Abans de conèixer els problemes de fertilitat, les relacions sexuals es produeixen en la intimitat, de forma espontània i plaent. Quan busquem l’embaràs, les relacions sexuals poden no ser tan espontànies i ni amb finalitats plaents, sinó que són més pautades i busquem realitzar-les els dies més fèrtils. Si això es manté en el temps pot convertir la pràctica del sexe en un treball que el seu objectiu és aconseguir l’embaràs, podent generar molta tensió. La pèrdua d’espontaneïtat i l’exigència de rendiment converteixen el sexe en una experiència poc agradable i ens posa en contacte repetidament amb el nostre dolor per no poder concebre. Tota aquesta tensió pot generar conflictes en la parella i pot influir en el desig sexual mutu i crear disfuncions sexuals.

En definitiva, és necessari invertir temps en la nostra parella, cuidar-nos especialment en aquests moments d’estrès i procurar-se moments de sexe plaent sense pressions d’aconseguir la concepció. Freqüentment es fa una associació entre infertilitat i virilitat i es pensa que fertilitat = potencia sexual. La infertilitat en l’home pot produir ansietat, inseguretat i por a fracassar. Fins i tot quan es troben en tractaments de reproducció assistida, la recollida de la mostra de semen, pot veure’s alterada per aquests bloquejos, ansietat anticipàtoria, por a no aconseguir la mostra suficient, etc..

Quan ens sentim desbordats perquè l’embaràs no arriba, i comencen a haver-hi conflictes o malestar en la parella, és moment de cuidar-se i no deixar que aquesta situació ens desestabilitzi tant a nivell personal com de parella. I si no és suficient amb els nostres propis mitjans, és molt aconsellable buscar consell professional especialitat, que ens ajudi a transitar en la cerca de la maternitat i paternitat de forma saludable i positiva.

Coia Borràs Vidal

Psicòloga especialista en Reproducció a Nou Espiral