RETORNAR PER A PARTIR MILLOR

Aquest és el primer pas per transformar el handicap d’una família en un recurs, per descobrir el potencial de vitalitat. Aquest “regresar para partir mejor” a què es refereix Canevaro: Tornar per facilitar una diferenciació necessària de la família d’origen i poder unir-se a la parella d’una forma més sana que permeti construir el “amor coterapeutico” de què ens parla Canevaro.

El punt de partida d’aquest viatge ha sigut l’interés d’explorar com les relacions d’una persona amb el seu Sistema Familiar d’Origen, tant en la primera infància com a lo llarg del seu desenvolupament, influeixen en el vincle de parella  que aquesta construeix amb una altra persona, que a la vegada té la seva pròpia història relacional. Per a poder arribar al nostre destí, el vincle de parella, necessitem remuntar-nos al primer vincle, el apego amb les persones significatives de la Família d’Origen.

Per a caminar en aquest camí tres escenaris han sigut fonamentals: teràpia trigeneracional, teoria del apego i teràpia de parella, en un enfocament integrat per a la pràctica: reducció de patrons inútils i considerar alternatives; explorar experiències de apego dins d’un marc sistèmic; crear una base segura i explorar el futur.

Tenint en compte els tres escenaris, podem ajudar a les persones a contextualitzar les seves històries. L’enfocament sistèmic ens permet veure de manera circular les relacions y i les influències mútues, és a dir, com el apego i el procés de diferenciació influeixen en la capacitat de la persona per construir una relació adulta de parella, però també com el bagatge personal de cada membre de la parella influeix recíprocament sobre la relació i sobre l’altra persona. I a la vegada, com les dificultats de la parella influiran en el desenvolupament dels seus fills i filles en aquells casos en els que decideixin tenir descendència.

L’ús d’un model trigeneracional permet superar una crisi “congelada” sobre un individu per enfrontar una crisi de desenvolupament en un grup amb història. Introduir la generació dels avis en l’observació, la relació pares-fills  ha permès no només de veure les interaccions entre més persones en la sessió, sinó, sobretot d’entendre millor a l’individu. Partim de la idea  que per introduir canvis en un sistema no cal convocar tota la Família d’Origen. Amb el treball sistèmic es recullen informacions desconegudes per nosaltres, i de vegades pel mateix pacient, coneixent aspectes de la història familiar i buscant en cada cas dirigir la intensitat emocional sobre les relacions disfuncionals i no sobre el pacient. Aquest mètode està dirigit a afavorir els processos de diferenciació de les persones en les seves famílies d’origen.

Això es vincula amb el pensament de Bowlby sobre que els apegos funcionen a través dels nostres models de treball interns de creences de com veiem als altres o a nosaltres mateixos. És ben sabut pels seguidors de la teoria del apego que la teoria del apego és una teoria dels vincles afectius que romanen amb nosaltres durant tota la vida. De fet, Bowlby ha escrit que el principi motivador principal en els éssers humans és la necessitat de buscar i mantenir el contacte amb els altres. Des d’aquesta perspectiva, l’absència d’una connexió segura i significativa amb altres crea una angoixa considerable, això fa que les persones siguin vulnerables tant física com emocionalment.

Generalment les persones no trien la parella que volen, sinó que reben la parella que necessiten.  La relació de parella, es converteix en l’escenari on cada membre desplega els seus desitjos més profunds de trobar en la relació una font de reparació de les experiències irresoltes en la família d’origen. I la parella es va embolicant en una dansa impossible, ballant al so de forces de la Família d’Origen ocultes i incomprensibles per a ells.
La pel·lícula “Historia de lo nuestro” és una pel·lícula que ens serveix per a detectar alguns dels temes que hem vist a ara.  La història d’una crisis, d’una vida en comú, d’una vida comú que es pot trencar.  Narrada cronològicament descriu el passat dels personatges, Bruce Willis i Michelle Pfeiffer, la manera de conèixer-se i el desenvolupament de la seva relació, la influència dels seus familiars en la vida de la parella, les seves característiques emocionals i metodològiques que xoquen amb relativa freqüència, una sèrie de situacions que porten al matrimoni a una posició sostinguda per la presència dels fills, ignorants de la problemàtica que mantenen els seus progenitors.

Un factor important van ser els patrons de vida de les dues parts i com es veuen reflectits clarament. Inconscientment l’esposa comença a pensar que és un error reprendre el matrimoni i comencen novament a discutir, i si mirem una mica més, així era la mare de l’esposa. I els pares de l’espòs solien minimitzar el conflicte o no donar-li importància. El que torna a crear un xoc entre ells. Llavors tots aquests factors són els que van dia amb dia acabant amb la relació.

161018

Una de les escenes més important i que veiem que és massa gràfic és a on al llit estan ells dos i els seus pares (els sis), i amb això veiem que té un significat més enllà del que representa en la pel·lícula ja que veiem que el bagatge cultural i familiar és molt important en la relació, perquè sense justificar els actes; s’ha d’aprendre a empatitzar amb l’altre per l’origen i la família, i comprendre a la família (així es veuen les raons per les que es tenen certes conductes).

NOTA: Sempre som a temps d’intentar-ho, d’emprendre un viatge necessari per conèixer i conèixer- nos a través del vincle de parella.

Nou Espiral
Sandra Lorente Muñoz
Educadora Social i Terapeuta Familiar i de Parella

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *