Mes: octubre de 2016

Hi ha una tendència social a mirar més cap a fora que cap a dins (l’entorn – jo), és el que ens ensenyen a fer des de petits. Aprenem a mirar, interpretar i respondre a l’exterior (amb més o menys habilitat) i per tant, els nostres recursos, el nostre món, gira al voltant de les demandes i recompenses externes.
El preu que paguem és doble: ens oblidem de mirar-nos i a més a més no sabem com fer-ho.

En una societat on l’exigència és quasi una obligació, ens costa negociar la que ens arriba de l’exterior i som inexperts en gestionar la pròpia.

Sobre l’exigència externa hi ha molt a dir, però l’objectiu d’aquesta publicació sols és llançar unes idees per reflexionar. L’arrel de moltes malalties psicològiques és la por: que deixin d’estimar-nos, que no ens acceptin, a la soledat, etc. I l’exigència amb freqüència s’alimenta d’aquesta por. Nosaltres, per la mancança d’eines d’autoconeixement, no veiem aquesta por, estem convençuts que l’exigència sorgeix d’una motivació per aconseguir un objectiu extern (poder, reconeixement, seguretat…) i ens passem la vida tractant de no sentir por mitjançant experiències que sempre ens deixaran insatisfets (incomplets).

Si l’exigència externa no és un company de viatge desitjable, la pròpia pot ser-ho menys. Amb freqüència és necessari un treball personal profund per tal de trobar aquesta autoexigència i aprendre a conviure amb ella.

El meu consell al respecte és que hem d’aprendre a mirar-nos per esbrinar que hi ha realment darrere de cada demanda (pròpia o aliena) i des d’una comprensió el més objectiva possible de la realitat, així com des d’un tracte respectuós i acurat cap a nosaltres mateix, decidir si volem atendre aquesta exigència o no.

Hi ha dies que el paladar demana sabors coneguts, sabors que ens transporten a la infància, a moments de plaer, de benestar. I avui ha estat per mi un dia d’aquests. A casa meva la verdura bullida era un clàssic i la patata i pèsol un altre que de petita ja m’encantava, encara que el consumíem especialment quan era la temporada, a la primavera. I és clar, si no són de temporada doncs són “aixxxx” sí són congelats (ups! ho confesso de qualitat però congelats). Mira, no sé, em va agafar per aquí, em va venir l’antull de pèsols, quelcom irracional, així és com funcionen els antulls, sense raó de ser. I m’ho vaig permetre. Patata, pèsol i ceba i pollastre arrebossat, això és el que em venia de gust.

Primer pensava que, aquest plat, en portar una verdura de fora de temporada i un aliment fregit, potser no seria adequat per publicar en un article, però mentre me’l menjava m’anaven venint al cap possibles idees i connectades entre elles, així que vaig prendre nota, per poder seguir gaudint del plat i al final, aquí està l’article! El plat m’ha obert el fil a tot de temes suculents dels quals em motiva parlar, des de la relació de les emocions amb els aliments que escollim, de les dietes estrictes que ens generen sensació de restricció i exigència, de la importància d’una bona alimentació en l’etapa de la infància, de la freqüència de consum dels fregits i com cuinar-los, de la importància d’acceptar el moment que estem vivint, sense jutjar-nos i exigir-nos, etc. I ja veieu, avui he d’acceptar que estic una mica ennuvolada que no veig el camí gaire clar jajajaja! Així que començaré a concretar temes a veure fins on arribo!

Bé doncs, per començar a seguir el fil volia compartir la reflexió que els sabors que vivim a la infància són els que busquem després d’adults, i d’aquí la importància que els nostres petits elaborin una memòria de gustos saludable, així en la seva vida adulta els resultarà molt més fàcil seguir uns hàbits alimentaris saludables, sense esforços, sense obligacions ni restriccions i sense haver d’anar a un coach nutricional que els ensenyi a gestionar les fugides emocionals amb el menjar jajajaj!

Bé seguint el recorregut doncs volia aprofitar el post per parlar del meu concepte d’alimentació, una alimentació on prima el sentit comú, el criteri propi, el ritme de vida i la filosofia de sempre sumar. I que té a veure el post amb tot això? doncs que potser si em cenyís amb una corrent alimentària o seguís una dieta estricta on existeixen aliments permesos i no permesos, doncs potser no m’hauria permès aquest àpat que m’ha nodrit més enllà que a nivell físic. Per mi no es tracta de seguir una dieta rígida i estricta, en la que no ens permetem determinats aliments perquè ens han dit que no són bons o perquè són alts en calories, sinó de crear una estructura de menús i àpats saludables en el nostre dia a dia, amb alguns espais per concedir-nos algun desig, sense castigar-nos ni resistir-nos, i aquesta serà l’única manera que puguem anar gestionant aquests desitjos irracionals, sovint per aliments poc saludables. També és important prendre consciència de quin és el nostre ritme, la nostra logística i el nostre temps disponible per proposar-nos metes alimentàries que puguem assolir, de manera que un canvi progressiu pot ser més agradable i pot fer més fàcil que es pugui instaurar en el temps com a hàbit diari, que no pas una dieta estricta que canvia els nostres hàbits d’un dia per l’altra. Amb això no vull dir que no hi hagi casos en què una malaltia o algun factor, del tipus que sigui, exigeixi un canvi alimentari radical o una restricció dràstica d’algun aliment, però això ja s’abordaria des d’una altra perspectiva.

Un altre tema que obre la foto del plat d’avui, és el tema del consum de fregits, està clar que és una tècnica de cocció de la qual no és recomanable abusar, sobretot si tenim problemes de colesterol o excés de pes. Però, sí que com a tècnica d’ús esporàdic, per un sopar especial o per un antull de la nena interior, cal tenir present que la manera com emprem la tècnica condicionarà que sigui més o menys saludable. I com hem de cuinar amb aquesta tècnica doncs? Que l’oli de fregit cobreixi tota la superfície de l’aliment, que l’oli estigui ben calent (sense arribar al punt que comença a treure fum), d’aquesta manera es crea una escorça que fa que l’oli gairebé no penetri en l’aliment, i així tampoc el seu valor calòric. També cal tenir en compte que l’oli sigui de bona qualitat (això fa que sigui més estable al canvi de temperatura) i no reaprofitar més d’una o dues vegades l’oli i colar-lo entre ús i ús.

Un últim tema és perquè li he posat aquest títol al post, us explico: doncs resulta que aquest àpat d’avui ha sorgit d’una demanda de la meva nena interna, que avui demanava atenció i com a bona aprenent de cuidadora de mi mateixa doncs m’he cuinat el que necessitava avui, i això és important per mi en el moment que visc. Fa un temps em vaig separar i jo, una marassa cuidadora, de cop em trobo una setmana si i una no, soleta sense fills als quals cuidar, ni parella amb la qual compartir cures i “otras hierbas”. I és clar, com tot canvi a la vida, hi ha moments que no resulta fàcil i cal travessar algunes tempestes interiors en les quals les fugides emocionals són una temptació constant.

I què són les fugides emocionals? Doncs, quan passes un procés personal dur o una tempesta interior, com m’agrada dir-li, la dificultat de sostenir el dolor intern fa que busquem de fugir de les sensacions corporals amb coses que ens aportin una sensació que ens desconnecti de la que estem sentint, i aquestes coses poden ser dolços, aliments salats densos, aliments que consumíem en la infància, vicis, com el tabac, alcohol, o també treballar o fer exercici de manera compulsiva, el que sigui per tal de no sentir. I això pot dificultar-nos tenir cura del nostre cos i gaudir d’una bona salut.

I ja per acabar, dir que a l’hora de la pràctica, travessar segons quina tempesta sense escollir la fugida com a opció, pot deixar-te exhausta, cansada i tendre i llavors és moment de cuidar-se, de donar-se atenció. I aquí em trobava jo, però, a més, he de dir que m’agrada viure’m cuidant de mi mateixa, perquè en un temps passat m’havia perdut en la cura dels altres oblidant la meva, que en aquest cas també es tractava d’una fugida, que no entraré a detallar, perquè sinó crec que aquest article es podria titular l’article més dispers del món! Mira doncs va de fet li posaré aquest subtítol!
Fins ben aviat.

 

Marta Malet Casas

Dietista i Nutricionista a Nou Espiral