Molts de nosaltres hem crescut amb la creença de que el tren només passa una vegada a la vida: “si no agafes aquest tren ja no tornarà “ ,“ o l’agafes o el perds” , “les oportunitats només vénen un cop a la vida”.
Expressions molt familiars que més d’una vegada les hem compartit amb algú entre converses mentre intentem arreglar el nostre món o el d’un amic que ens demana consell davant d’alguna decisió importat.
Pensar que les oportunitats són limitades, situa a la vida en una posició passiva.
La vida és moviment, i a través d’aquest moviment, les oportunitats arriben a nosaltres de manera il·limitada.
El problema no és que les oportunitats siguin limitades, el problema és que ens costa molt deixar anar allò que en un moment ens va servir però que ara ja no ens és útil i ens quedem encaixats explicant-nos sempre la mateixa història i esperant que algun dia les coses tornin a ser com abans. Però en una societat en continua evolució, les coses mai poden tornar ser com abans. Poden assemblar-s’hi però amb el recorregut fet, sempre hi ha alguna cosa nova que ens situa en el camí en un punt diferent del de partida.
Per tant, està en les nostres mans: aprendre reconèixer les noves oportunitats, a decidir si volem agafar-les o quedar-nos esperant a agafar les següents i generar-ne de noves.
Normalment les coses que ens costa deixar anar són situacions repetitives que tornen a la nostra vida a través d’escenaris diferents: amb parelles, a la feina o situacions familiars.
Per poder deixar anar primer cal detectar quina és aquesta situació que es repeteix i veure:
- Què puc aprendre d’això que s’està repetint a la meva vida?
- Pensar què fer amb aquest aprenentatge?
- Veure com puc treure’n profit d’aquesta repetició.
Després de reflexionar i treballar aquesta situació, ens adonem que la majoria de les vegades actuem des de l’automatisme del que és o no és correcte, del què m’han dit i del que esperen de mi. Accions que s’allunyen molt del que realment jo sento, el que jo vull ara mateix i a on vull estar d’aquí a un temps.
Adonar-se d’això és el primer pas d’un gran i extraordinari camí a recórrer: El TEU camí.
Tots tenim el nostre propi camí. Aquest és únic, especial i irrepetible. Però per arribar a ell, abans primer has de sentir que el lloc en el que estàs ara ja no és el lloc a on vols estar, que tot el que has experimentat, après i viscut són eines que decideixes agrupar per carregar-les a la teva motxilla i preparar-les per a poder-les utilitzar enfocades al teu nou objectiu.
TÚ decideixes si a on estàs ara és a on vols estar. Les eines també les tens tu, i el coaching sistèmic t’acompanya a descobrir com utilitzar-les i a gaudir de l’experiència mentres ho fas.
Els trens seguiran passant i seguiran obrin-te les portes a pujar i a baixar sempre que TÚ ho decideixis.
El resultat de fluir amb el moviment: Una vida rica en aprenentatges i experiències.
Mariona Feliu Llovera
Coaching Sistèmic