Un nen pot ser un coterapeuta molt útil, així ho assenyala E. Tilmans, és el millor indicador de la situació afectiva de la família i pot ser la porta d’entrada al sistema familiar. Poden ser mitjans eficaços per a recol·lectar informació del sistema familiar.
Els problemes psicològics en nens i adolescents són difícils de detectar pels pares, perquè en la majoria dels casos se’ls veu com problemes del creixement de la seva evolució. Haley, es aquí que aquest autor considera que l’aparició dels símptomes sempre se relacionen amb els canvis exigits pel cicle.
Il·lustració de Jimmy Liao
No obstant això, els pares es fan conscients que en realitat hi ha un problema seriós quan els fills de forma reiterativa comencen a tenir comportaments estranys o disruptius, com ara: rebequeries, agressivitat, rebel·lia, mentides, falta de son, fracàs escolar, hiperactivitat, problemes de socialització, timidesa o altres trastorns de la conducta o de l’aprenentatge… És en aquest estat que ens busquen les famílies, amb la esperança del no canvi, amb la expectativa de que la teràpia els porti pau, equilibri… entropia zero.
El model sistèmic entén el símptoma com un pretext per a la teràpia i la finalitat última del terapeuta és que la família aconsegueixi, a partir de l’acompanyament i l’ajuda terapèutica, detectar i modificar les dinàmiques disfuncionals, reestructurant-se com a sistema.
El símptoma d’un membre en la família representa un funcionament familiar disfuncional, per a comprendre el símptoma, s’ha de posar la mirada no solament en el portador, en el pacient identificat, sinó també en el sistema familiar, ja que el símptoma compleix, entre altres coses, la funció de mantenir l’equilibri del sistema familiar.
A més a més, per ser nen freqüentment es pot veure implicat afectivament en els conflictes que succeseixen a la família. És en quant a això que els pares, sense voler moltes vegades, comparteixen els seus més profunds sentiments (tristesa, frustració, alegria, etc.) amb els seus fills.
Per això, en teràpia familiar, la conducta del nen pot ser vista com la d’un “baròmetre afectiu familiar” que ens assenyala quan la nostra intervenció ha tocat un àrea sensible en al família, no tant sols en la dimensió relacional sinó també en el nivell més profund d’un o diversos membres de la família.
“Lo que el pare calla, surt a la llum en el fill; i sovint, he trobat revelat en el fill el secret del pare” Friedrich Nietzsche.
Sandra Lorente Múñoz
Educadora social i Terapeuta Familiar