ESCOLTAR MÉS ENLLÀ DE LES PARAULES

Perquè puguem parlar d’un acte comunicatiu és necessari comptar amb tres elements: emissor, missatge i receptor. Com que la comunicació (humana) és un tema molt ampli, aquest article només prestarà atenció a un aspecte, l’escolta (acte del receptor).

Quan parlem sobre l’escolta podem reflexionar sobre diferents aspectes: qui escolta?, per què?, per a què?, com?, quan?, on?, quant?… Desenvolupar teòricament cada una d’aquestes qüestions és llarg i poc entenedor, així que anem a reflexionar sobre aquesta qüestió a través de dos exemples.

Quan el receptor (qui escolta) és un amic.
Si el receptor del nostre missatge és un amic, podem interpretar que ens escolta perquè sent estima per nosaltres, ens valora i l’interessa el que li estem explicant. Pel que fa al “per a què?”, entenent-lo com a objectiu, podem suposar que ho fa amb la intenció d’ajudar-nos i conèixer-nos millor. El “com” dependrà de cada persona, tenim amics que escolten en silenci, d’altres que es posicionen radicalment, alguns que no ens deixen ni acabar el que estem dient, empàtics, pràctics, etc. El “quan” i “on” dependrà de les circumstàncies, en alguns casos les podrem triar o controlar i en altres són les que són. El “quant” (entès com a qualitat de l’escolta i nivell d’atenció) el determina els propis recursos personals del receptor i la situació contextual.

Quan el receptor és un professional (psicòleg, terapeuta, etc.)
Si el receptor és un professional, podem entendre que ens escolta perquè hi ha una petició prèvia per la nostra part i ell ens ofereix els seus recursos tècnics i personals per tal d’assolir un objectiu concret. El “per a què” atén a qüestions metodològiques, en l’àmbit de la psicologia cada escola posa l’èmfasi en aspectes diferents: les paraules, el cos, el comportament… però generalment la comunicació (escolta) és el principal recurs per obtenir la informació necessària per poder ajudar a l’altre. El “com” dependrà de la formació i experiència professional de cadascú i en gran part determinarà l’èxit del procés terapèutic, és un dels aspectes que més s’ha de treballar el professional, ja que l’actitud correcta, que es manifesta a través del “com” principalment, permetrà a l’emissor (pacient, client, usuari…) mostrar-se obertament i crear una relació terapèutica adequada. El “quan” i “on” venen determinats pel criteri del professional i les possibilitats dels participants, però per norma general la freqüència de les sessions és setmanal o quinzenal i el lloc és un despatx o consulta adaptat a les necessitats terapèutiques. El “quant”, entenent que es tracta d’una relació professional i que hi ha una persona que necessita algun tipus d’ajuda, ha de ser màxim, el professional ha realitzat s’ha format a nivell teòric i pràctic per tal de poder oferir tots els seus recursos a la situació terapèutica, sense distraccions i amb la màxima implicació.

Després d’aquests exemples que espero resultin esclaridors, m’agradaria exposar breument com és per mi l’escolta dintre de l’àmbit professional. Entenent que quan s’estableix una relació terapèutica hi ha una persona que realitza una demanda, bé sigui perquè té un problema, una dificultat o simplement necessita un canvi, considero que els professionals d’aquest àmbit hem de realitzar un treball i aprenentatge continu per tal d’oferir el millor de nosaltres mateix, això és: una disponibilitat total durant la sessió, una escolta tranquil·la i sensible, una actitud adequada a cada moment, atenció a la pròpia comunicació i sensacions, no realitzar judicis morals, potenciar diferents recursos comunicatius (no sols verbals) i no perdre de vista les necessitats de l’altre.

Quan estem treballant hem de confiar en els propis recursos i dedicar-nos al cent per cent al procés en què ens trobem. La comunicació és l’eina que ens permet contactar amb l’altre i és la nostra obligació conèixer-la en profunditat i ser capaços d’utilitzar-la per garantir un bon treball terapèutic.

Daniel Gómez Ortells

Psicòleg