ESCOLTAR MÉS ENLLÀ DE LES PARAULES

Perquè puguem parlar d’un acte comunicatiu és necessari comptar amb tres elements: emissor, missatge i receptor. Com que la comunicació (humana) és un tema molt ampli, aquest article només prestarà atenció a un aspecte, l’escolta (acte del receptor).

Quan parlem sobre l’escolta podem reflexionar sobre diferents aspectes: qui escolta?, per què?, per a què?, com?, quan?, on?, quant?… Desenvolupar teòricament cada una d’aquestes qüestions és llarg i poc entenedor, així que anem a reflexionar sobre aquesta qüestió a través de dos exemples.

mans

Quan el receptor (qui escolta) és un amic.
Si el receptor del nostre missatge és un amic, podem interpretar que ens escolta perquè sent estima per nosaltres, ens valora i l’interessa el que li estem explicant. Pel que fa al “per a què?”, entenent-lo com a objectiu, podem suposar que ho fa amb la intenció d’ajudar-nos i conèixer-nos millor. El “com” dependrà de cada persona, tenim amics que escolten en silenci, d’altres que es posicionen radicalment, alguns que no ens deixen ni acabar el que estem dient, empàtics, pràctics, etc. El “quan” i “on” dependrà de les circumstàncies, en alguns casos les podrem triar o controlar i en altres són les que són. El “quant” (entès com a qualitat de l’escolta i nivell d’atenció) el determina els propis recursos personals del receptor i la situació contextual.

Quan el receptor és un professional (psicòleg, terapeuta, etc.)
Si el receptor és un professional, podem entendre que ens escolta perquè hi ha una petició prèvia per la nostra part i ell ens ofereix els seus recursos tècnics i personals per tal d’assolir un objectiu concret. El “per a què” atén a qüestions metodològiques, en l’àmbit de la psicologia cada escola posa l’èmfasi en aspectes diferents: les paraules, el cos, el comportament… però generalment la comunicació (escolta) és el principal recurs per obtenir la informació necessària per poder ajudar a l’altre. El “com” dependrà de la formació i experiència professional de cadascú i en gran part determinarà l’èxit del procés terapèutic, és un dels aspectes que més s’ha de treballar el professional, ja que l’actitud correcta, que es manifesta a través del “com” principalment, permetrà a l’emissor (pacient, client, usuari…) mostrar-se obertament i crear una relació terapèutica adequada. El “quan” i “on” venen determinats pel criteri del professional i les possibilitats dels participants, però per norma general la freqüència de les sessions és setmanal o quinzenal i el lloc és un despatx o consulta adaptat a les necessitats terapèutiques. El “quant”, entenent que es tracta d’una relació professional i que hi ha una persona que necessita algun tipus d’ajuda, ha de ser màxim, el professional ha realitzat s’ha format a nivell teòric i pràctic per tal de poder oferir tots els seus recursos a la situació terapèutica, sense distraccions i amb la màxima implicació.

Després d’aquests exemples que espero resultin esclaridors, m’agradaria exposar breument com és per mi l’escolta dintre de l’àmbit professional. Entenent que quan s’estableix una relació terapèutica hi ha una persona que realitza una demanda, bé sigui perquè té un problema, una dificultat o simplement necessita un canvi, considero que els professionals d’aquest àmbit hem de realitzar un treball i aprenentatge continu per tal d’oferir el millor de nosaltres mateix, això és: una disponibilitat total durant la sessió, una escolta tranquil·la i sensible, una actitud adequada a cada moment, atenció a la pròpia comunicació i sensacions, no realitzar judicis morals, potenciar diferents recursos comunicatius (no sols verbals) i no perdre de vista les necessitats de l’altre.

Quan estem treballant hem de confiar en els propis recursos i dedicar-nos al cent per cent al procés en què ens trobem. La comunicació és l’eina que ens permet contactar amb l’altre i és la nostra obligació conèixer-la en profunditat i ser capaços d’utilitzar-la per garantir un bon treball terapèutic.

Daniel Gómez Ortells

Psicòleg

LES ALGUES. LES VERDURES DEL MAR, USOS I PROPIETATS

 

Fa anys, contant contant me’n surten uns 16 o 17, mare meva la veritat és que em quedava lluny però no em semblava fes tant de temps. En fi, quan estudiava enginyeria agrònoma, una part de mi ja veia que allò no era el que realment m’agradava i vaig començar a interessar-me per corrents alimentàries alternatives dins a la universitat. Després d’alguna de les xerrades a les que anava, que en aquell temps semblava que les coleccionés jaja, vaig fer cap a un curs de cuina vegetariana.

I entrant al tema que ens ocupa, he de dir que una de les coses, bé aliments, que més em van sobtar, a part del tofu i el seitan, van ser les algues. De fet han estat l’aliment que més lentament he anat incorporant a la meva dieta. Està clar que no estan gens integrades en les nostres costums i com d’altres coses, cal un procés per anar-se acostumant al seu nou gust i integrar-les als plats del dia a dia. A la consulta quan parlo d’anar-les incorporant, sempre sorgeixen els mateixos dubtes, quines hi ha, com es cuinen i quan de temps de cocció necessiten, etc és per això que vaig pensar que seria útil un breu escrit sobre aquestes verdures del mar tant interessants a nivell nutricional i culinari.

Així que després d’aquesta espècie de recorregut en el temps, explicaré breument els beneficis del seu consum, algunes de les més habituals que podeu trobar al mercat i com les podeu anar incorporant a la vostra dieta.

Quines són els beneficis que ens aporten les algues?

– Remineralitzants i desintoxicants de l’organisme
– Són estimulants del metabolisme
– Ajuden a regular i equilibrar els ronyons i la circulació sanguínia
– Tenen gran poder alcalinitzant
– Ajuden a eliminar líquids
– Afavoreixen la eliminació de les purines i l’àcid úric presents en els aliments proteics com les carns o mariscs.
– Contenen unes substàncies mucilaginoses –l’àcid algínic i els fucans– capaces de reduir l’absorció d’elements radioactius i de metalls pesants del cos.

Les algues a més d’utilitzar-les com a aliment, també poden ser un complement per reforçar els ossos, les ungles i els cabells, per aprimar, per millorar la circulació sanguínia, per baixar el colesterol, en les anèmies, per a problemes hormonals, en la osteoporosis, en l’hipotiroïdisme, per ajudar en els processos de desintoxicació, etc.

* És important, però que vigilin en el seu consum, les persones amb hipertiroïdisme, per la seva riquesa amb iode i les persones hipertenses o amb problemes de cor pel seu alt contingut en sodi.

En quan a la ració de consum, al ser aliments molt concentrats, el consum d’uns 10 grams d’algues per dia és suficient per asegurar-nos un aport suficient de minerals i d’algunes vitamines.

ALGA WAKAME

wakame

De color verd fosc, textura i gust suau, les wakame contenen 1.300 mil•lígrams de calci per 100 grams d’alga; aproximadament  11 vegades més que mig got de llet. També destaca pel seu contingut en magnesi, ferro, calci i vitamines del grup B. Activen la circulació i ajuden a equilibrar el sistema nerviós.

COCCIÓ:
20 minuts d’ebullició o 15 minuts de remull + 5 o 10 menuts d’ebullició.

PLATS:
– En purés i cremes (incorporar en la cocció junt amb les verdures)
– En sopes de verdures (sopa de miso)
– Amb l’arròs integral, afegir els 20 minuts finals de cocció.
– En estofats de verdures, seitan o de carn.
– En arrossos de verdures (incorporar abans de tirar l’aigua)

 

ALGA KOMBU

De color verd fosc i textura cartilaginosa. Rica en iode, calci, ferro, magnesi, fosfor i zinc. Conté àcid algínic, molt beneficiós pels intestins irritats i âcid glutàmic, que té la capacitate d’estovar les fibres d’altres vegetals (com els llegums).
Es pot utilizar en brous i potatges, especialmente de llegums, per una tira de 10 cm d’alga kombu (per cada 1 L d’aigua) en les coccions de cereals i llegums. Aquesta modesta verdura de mar estovarà l’aliment, el farà més fàcil de pair i hi afegirà vitamines i minerals. Es pot retirar una vegada finalitzada la cocció si la seva textura no ens agrada perquè consumit el seu brou ja ens beneficiem de les seves propietats.

COCCIÓ:
40 minuts de cocció aproximada

PLATS:
– La podem posar en el remull de cereals i llegums per ajudar a que es digereixin millor.
– També la podem afegir a la seva cocció per estovar-los i aportar al plat minerals i vitamines.
– En brous
– Si ens agrada la textura podem tallar en juliana i incorporar-la a les amanides.

 

izikiALGA IZIKI

De color negre i en forma de filets. És una de les algues més riques en calci, però també contenen ferro, vitamina A, B2, B12 i àcid fòlic. Molt aptes per osteoporosis, per embarassades i per nens en creixement.

COCCIÓ:
5 minuts de remull i 20 minuts d’ebullició o 25 minuts de cocció. El remull sempre el podeu substituir per una mica més de cocció.

PLATS:
iziki amanida– Cuinades en amanides (es poden guardar a la nevera)
– Afegir en plats com sopes, guisats, en potatges, hamburgueses, empanades de verdures, pizzes, etc.
– Per exemple amanida amb pastanaga laminada, llavors de sèsam, oli i salsa de soja.

 

ALGA ESPAGUETI DE MAR

espagueti de marAlga de forma allargada i estreta semblant a la forma de tallarins, és una alga més desconeguda a orient i més popular a Europa. Té una textura grossa i carnosa amb un gust suau que combina amb tot tipus de preparacions. Destaca de la resta d’algues pel seu contingut en potassi, calci, ferro i vitamina C.

COCCIÓ:
20 minuts d’ebullició
30 minuts en remull

PLATS:
– Remullada o bullida i afegida en amanides.
– Remullada o bullida i afegida en saltejats de verdures.
– En purés i cremes i incorporada en la cocció de l’arròs integral o d‘altres cereals, com la wakame.
– En estofats de verdures, de seitan o de carn.

Doncs aquestes són algunes de les algues més usades, espero que us animeu a incorporar-les. I com a última recomanació us proposo que les poseu en un pot de vidre sobre la cuina perquè penseu a anar-les afegint als vostres plats i evitar així que quedin oblidades al fons de l’armari!

Salut i bons aliments

Fonts:

O. Cuevas. “El equilibrio a través de la alimentación”
M. Brarford. “La nueva cocina energética”

 

¿Què és i com et pot ajudar la Psicologia Perinatal?

La psicologia perinatal és una branca de la Psicologia orientada al període comprès entre la concepció i criança.

La seva labor és la prevenció, suport, diagnòstic i intervenció en les famílies en tot el procés de la concepció, embaràs, part, postpart fins la criança. S’orienta doncs a la promoció de la salut mental maternoinfantil; en la promoció de la salut psicoemocional de la dona durant l’embaràs i puerperi, en la detecció primerenca de disfuncions en la diada mare-nadó, apostant per un acompanyament preventiu tant abans com després del naixement.

El seu objectiu és potenciar la salut de la dona, el nadó i la família, fomentant capacitats i habilitats que els ajudin a bregar amb més recursos les dificultats que sorgeixen en el camí de ser pares i formar una família.

pperinatal
 Quins són els seus àmbits d’actuació?

L’Associació Espanyola de Psicologia Perinatal amb l’objectiu el de promocionar la salut mental de la mare, la criatura i de la família, defineix els seus àmbits d’actuació en:
• Dificultats per concebre un fill
• Ansietat i pors durant l’embaràs
• Por al part
• Parts traumàtics o difícils
• Dificultats emocionals en l’embaràs i puerperi
• Consciència i integració de l’experiència del part i cesària
• Depressió postpart i altres psicopatologies presents en el postpart
• Puerperi amb dificultats de vincle amb el nadó
• Dificultats d’adaptació a la maternitat o paternitat
• Creixement personal des d’una maternitat conscient
• Dificultats en la lactància
• Primera criança
• Bebès prematurs
• Dol per pèrdua gestacional i perinatal
• Desenvolupament d’un vincle segur amb el nadó

Com pot ajudar la Psicologia Perinatal quan es tenen aquests problemes?

Cuidant de la salut psicològica i emocional de tota la família durant el cicle vital que abasta la etapa Perinatal.

Al llarg d’aquest cicle poden apareixen innombrables desafiaments tant per a la parella com per al nadó. Per tant, en un primer moment un treball preventiu i de suport, que ajudi a la parella a millorar el seu benestar emocional quan hi ha dificultats per concebre i els proporcioni suport quan han d’afrontar un tractament de reproducció assistida.

Quan s’aconsegueix l’embaràs, també la prevenció és clau, perquè ajuda a la dona i a la parella a afrontar amb més recursos i informació els desafiaments que presenta aquesta etapa de la gestació, preparant-se per exercir una maternitat/paternitat conscient i positiva. Ofereix suport quan la dona embarassada pateix algun trastorn psicològic o quan hi ha un avortament o pèrdua gestacional i és necessari fer el dol.

En el part, la psicologia perinatal pot oferir molts recursos per gestionar les pors al part i superar els parts traumàtics o difícils. Accions preventives com el suport i cura de la diada mare-bebè serà vital en el postpart, doncs són moments de molts canvis i potser una de les etapes on la dona és més vulnerable a nivell psicològic. També rebre suport psicològic en cas de depressió postpart al més aviat possible, beneficia no solament a la mare, sinó també és e vital importància pel nadó i la família.

Finalment la criança és una etapa que presenta els seus propis reptes per a moltes mares i pares. La psicologia perinatal promou la prevenció i el suport de les famílies, facilitant recursos per una saludable i enriquidora criança, detectant de forma primerenca disfuncions en el vincle de mare-nadó, que ja sabem que té importants repercussions en la salut física i psicològica del nen en quan sigui adult.

Què diuen les estudis a favor de la Psicologia Perinatal?

Avui dia existeixen proves i estudis que demostren que la manera en que el nadó es desenvolupa en l’úter afecta al nen durant tota la seva vida. I la manera en que el nadó es desenvolupa en la matriu depèn de l’estat de la mare, de la seva alimentació i de les seves emocions, segons explica Vivette Glover, investigadora en Psicobiologia Perinatal de l’Imperial College London.

Segons un estudi d’aquesta investigadora, quan la mare sofreix molta ansietat durant l’embaràs es duplica el risc que el nen pugui manifestar problemes d’atenció, dèficit d’atenció o trastorns d’hiperactivitat. Es duplica el risc que el nen pugui ser més ansiós i tenir problemes conductuals especialment si són nois. També l’ansietat fa que es redueixi el reg sanguini que arriba a la criatura. Quan aquesta ansietat és molt elevada pot afectar al desenvolupament cerebral.

Aquesta treball també posa en relleu, que durant l’embaràs no només hauríem de cuidar de la salut física de la dona, sinó també és de vital importància cuidar el seu estat emocional, així com afavorir una bona relació de parella per beneficiar la salut del futur fill i de la família.
Finalment, la investigadora Vivette Glover afirma: “Ara ens hem adonat que la psicologia del nen senzillament no comença en el naixement sinó en l’úter matern”. Aquestes paraules tenen molt sentit per comprendre tota la labor i el suport que ofereix la Psicologia Perinatal.

Coia Borràs Vidal

Psicòloga

Beneficis i aportacions de la Dansa Moviment Teràpia en nens amb dificultats en la relació i la comunicació.

Partint de la premissa que la comunicació va més enllà de les paraules, i que els éssers humans ens comuniquem des de que naixem a través de les mirades, el tacte, el contacte, el moviment, els gestos…
Partint de la creença de que l’únic llenguatge universal és el del cos i el del moviment, un llenguatge que utilitzem tots els éssers humans des de que naixem, independentment de tenir o no una dificultat, trastorn o discapacitat.
I partint del fet que tot moviment provoca una emoció i fins i tot un pensament, volem compartir amb aquest article com la Dansa Moviment Teràpia (DMT) aporta a les persones amb especials dificultats per a relacionar-se i comunicar-se verbalment, un ampli ventall alternatiu de connexió i comunicació amb l’altre.

JBP_4095

La DMT parteix del cos, de les seves formes, postures, moviment, de la respiració, del to muscular… per així poder entendre què o qui el mou, i perquè ho fa d’aquella manera determinada. És busca què és el que motiva el moviment, la funció que aquella expressió corporal té i la configuració psicofísica que la constitueix.
Una bona part de l’avaluació de les necessitats del pacient, de la planificació del tractament i de la intervenció, es basen en les manifestacions no verbals que expressa.
Per això fem una observació detallada de la persona per tal de poder moure’ns, respirar i sentir com ella, i així poder empatitzar i conèixer-la millor: «t’accepto tal com ets i vull estar amb tu on tu estàs». Aquest va ser un dels llegats que Marian Chace, una de les precursores de la DMT als Estats Units ens va deixar.
Parlem doncs d’una sintonització psico-corporal: posar-nos en la pell de l’altre, sentir el que sent l’altre, corporal i/ o emocionalment, per així poder arribar a l’altre amb un llenguatge entenedor per ell.
En realitat, no sols es tracta de reflectir el moviment del pacient, sinó d’estar plena i activament en un diàleg tònic amb ell, per afavorir la connexió amb l’aquí i l’ara i poder promoure el contacte amb la realitat.

L’apropament físic serà aquell que sigui tolerable pel nen: un apropament massa poper i viscut com intrusiu pot retreure o allunyar encara més l’infant; i un apropament poc perceptible podria no arribar-li suficientment.

La relació terapèutica es concep en les sessions de DMT, com un espai transicional en el que es dóna la possibilitat d’establir vincles creatius entre el món intern i la realitat externa, entre infant i terapeuta.

D’altra banda tindrem molt en compte l’enquadre que fa referència no sols a allò físic (espai, materials, cos…), sinó també al que fa referència a allò psíquic i emocional. L’espai físic i concret (la sala) dóna peu a un espai emocional i psíquic i tots ells permeten que el nen es senti segur, acollit i respectat. És un espai on s’assegura la contenció emocional de l’infant quan sigui necessari; per tant es dóna cabuda a exterioritzar i canalitzar emocions lliure i espontàniament sense perill per a la seva integritat física ni emocional. Com més limitacions tingui un nen, major i més clara haurà de ser l’estructura, ja que aquesta li oferirà precisament allò que més necessita: seguretat, suport, ordre, contenció física i emocional, anticipació del que passarà, etc.

La terapeuta pensarà en propostes evolutivament adequades i adaptades a interessos i motivacions del nen.
En les sessions de DMT, malgrat les paraules tenen cabuda, ens proposem arribar al nen amb dificultats en la comunicació i la relació a través de l’acció corporal: explorant i compartint els seus ritmes, vocalitzacions i moviments en un intent de guanyar la seva atenció per tal de poder arribar a establir una relació emocional.

Sempre es promou la participació activa del nen afavorint una sensació d’agentivitat. (Stern, 1991). La terapeuta és una observadora activa que participarà de les activitats del nen, intentarà entendre-les i li ho farà explícit a través de la paraula i/o el moviment. L’infant és el creador, l’agent del que succeeix a la sessió. La terapeuta observa, escolta, acompanya, imita, suggereix, amplia i retorna allò que al nen li pot ser útil.

Olga Villena Fresquet
Dansa Moviment Terapeuta
Pedagoga Terapeuta

ELS MARRONS DEL WHATSAPP

És indiscutible la gran utilitat de les noves tecnologies i les xarxes socials, les quals han facilitat i universalitzat la connexió entre les persones de manera molt significativa, i malgrat aquesta evidència, també és cert que la proliferació d’aquestes eines de comunicació en alguns casos han comportat certs “marrons” els quals seran l’objecte d’anàlisi d’aquest article.

WhatsApp

Podríem definir la comunicació com el fet de fer partícip a algú altre de quelcom que hom posseeix, ja sigui una informació, una emoció, un pensament, etc. En l’acte comunicatiu, hi ha un contingut verbal i un de no verbal, el qual és tant o més valuós que el primer, de tot aquest procés, les paraules sols són un 10% aproximadament, l’altre 90% (to de veu i llenguatge no verbal), modula i enriqueix, a l’hora que aporta molta informació sobre l’emissor. Quan escrivim un missatge de WhatsApp, tot aquest contingut no verbal ha quedat exclòs, empobrint significativament la comunicació i deixant espais orfes d’informació. Aquestes dades que falten les omplim amb especulacions, la qual cosa ens porta a situacions que tantes vegades hem viscut en les quals ens preguntem “Què significa això que m’han escrit?” , “Com interpreto aquest Emoticon?”… Quan entrem en aquest procés interpretatiu del que l’altre haurà volgut dir, el més probable és que ens equivoquem.

Més enllà del fet comunicatiu pròpiament dit hi ha altres aspectes que des d’aquest ull observo amb preocupació, com és el fet “de no donar la cara” i amagar-se darrera d’un missatge de mòbil, la qual cosa em fa venir al cap aquella dita que diu que “…si vas a una batalla i guanyes, aprendràs moltes coses, si perds aprendràs moltes més, però si no hi vas no aprendràs res”, exactament això és el que els hi passa a aquestes persones que utilitzen aquests sistemes de missatgeria per evitar enfrontar-se a una situació incòmoda, no aprenen res!

D’altra banda també observo amb quina facilitat es pot arribar a “intimar” amb persones pràcticament desconegudes, de les quals tenim molt poca informació, ja que sols el cara a cara, i relacionar-nos personalment ens permetrà conèixer a l’altra persona, aquestes situacions de falsa intimitat han generat més d’una sorpresa.

Un altre aspecte preocupant és el control que algunes persones exerceixen sobre d’altres, està en línia? a quina hora es va connectar per darrera vegada? Ha llegit el meu missatge? on és?… Aquestes persones controladores han trobat aquí un camp adobat per posar en pràctica aquestes detestables actituds. En aquesta mateixa línia podríem situar l’assetjament que algunes persones pateixen a través de les xarxes socials, els casos de Bulling s’han disparat darrerament entre els nostres adolescents degut al mal ús que uns pocs fan.

I malgrat tot això, dono gràcies, ja que a través de WhatsApp tinc contacte amb els meus amics de tota la vida, que sense aquests recursos em seria molt difícil, WhatsApp, Facebook, o qualsevol altra xarxa social, no són ni bones ni dolentes en sí, sols depèn de l’us que en fem.

Carles Romero Martínez
Psicòleg