Mes: maig de 2016

Perquè puguem parlar d’un acte comunicatiu és necessari comptar amb tres elements: emissor, missatge i receptor. Com que la comunicació (humana) és un tema molt ampli, aquest article només prestarà atenció a un aspecte, l’escolta (acte del receptor).

Quan parlem sobre l’escolta podem reflexionar sobre diferents aspectes: qui escolta?, per què?, per a què?, com?, quan?, on?, quant?… Desenvolupar teòricament cada una d’aquestes qüestions és llarg i poc entenedor, així que anem a reflexionar sobre aquesta qüestió a través de dos exemples.

Quan el receptor (qui escolta) és un amic.
Si el receptor del nostre missatge és un amic, podem interpretar que ens escolta perquè sent estima per nosaltres, ens valora i l’interessa el que li estem explicant. Pel que fa al “per a què?”, entenent-lo com a objectiu, podem suposar que ho fa amb la intenció d’ajudar-nos i conèixer-nos millor. El “com” dependrà de cada persona, tenim amics que escolten en silenci, d’altres que es posicionen radicalment, alguns que no ens deixen ni acabar el que estem dient, empàtics, pràctics, etc. El “quan” i “on” dependrà de les circumstàncies, en alguns casos les podrem triar o controlar i en altres són les que són. El “quant” (entès com a qualitat de l’escolta i nivell d’atenció) el determina els propis recursos personals del receptor i la situació contextual.

Quan el receptor és un professional (psicòleg, terapeuta, etc.)
Si el receptor és un professional, podem entendre que ens escolta perquè hi ha una petició prèvia per la nostra part i ell ens ofereix els seus recursos tècnics i personals per tal d’assolir un objectiu concret. El “per a què” atén a qüestions metodològiques, en l’àmbit de la psicologia cada escola posa l’èmfasi en aspectes diferents: les paraules, el cos, el comportament… però generalment la comunicació (escolta) és el principal recurs per obtenir la informació necessària per poder ajudar a l’altre. El “com” dependrà de la formació i experiència professional de cadascú i en gran part determinarà l’èxit del procés terapèutic, és un dels aspectes que més s’ha de treballar el professional, ja que l’actitud correcta, que es manifesta a través del “com” principalment, permetrà a l’emissor (pacient, client, usuari…) mostrar-se obertament i crear una relació terapèutica adequada. El “quan” i “on” venen determinats pel criteri del professional i les possibilitats dels participants, però per norma general la freqüència de les sessions és setmanal o quinzenal i el lloc és un despatx o consulta adaptat a les necessitats terapèutiques. El “quant”, entenent que es tracta d’una relació professional i que hi ha una persona que necessita algun tipus d’ajuda, ha de ser màxim, el professional ha realitzat s’ha format a nivell teòric i pràctic per tal de poder oferir tots els seus recursos a la situació terapèutica, sense distraccions i amb la màxima implicació.

Després d’aquests exemples que espero resultin esclaridors, m’agradaria exposar breument com és per mi l’escolta dintre de l’àmbit professional. Entenent que quan s’estableix una relació terapèutica hi ha una persona que realitza una demanda, bé sigui perquè té un problema, una dificultat o simplement necessita un canvi, considero que els professionals d’aquest àmbit hem de realitzar un treball i aprenentatge continu per tal d’oferir el millor de nosaltres mateix, això és: una disponibilitat total durant la sessió, una escolta tranquil·la i sensible, una actitud adequada a cada moment, atenció a la pròpia comunicació i sensacions, no realitzar judicis morals, potenciar diferents recursos comunicatius (no sols verbals) i no perdre de vista les necessitats de l’altre.

Quan estem treballant hem de confiar en els propis recursos i dedicar-nos al cent per cent al procés en què ens trobem. La comunicació és l’eina que ens permet contactar amb l’altre i és la nostra obligació conèixer-la en profunditat i ser capaços d’utilitzar-la per garantir un bon treball terapèutic.

Daniel Gómez Ortells

Psicòleg

La psicologia perinatal és una branca de la Psicologia orientada al període comprès entre la concepció i criança.

La seva labor és la prevenció, suport, diagnòstic i intervenció en les famílies en tot el procés de la concepció, embaràs, part, postpart fins la criança. S’orienta doncs a la promoció de la salut mental maternoinfantil; en la promoció de la salut psicoemocional de la dona durant l’embaràs i puerperi, en la detecció primerenca de disfuncions en la diada mare-nadó, apostant per un acompanyament preventiu tant abans com després del naixement.

El seu objectiu és potenciar la salut de la dona, el nadó i la família, fomentant capacitats i habilitats que els ajudin a bregar amb més recursos les dificultats que sorgeixen en el camí de ser pares i formar una família.

 Quins són els seus àmbits d’actuació?

L’Associació Espanyola de Psicologia Perinatal amb l’objectiu el de promocionar la salut mental de la mare, la criatura i de la família, defineix els seus àmbits d’actuació en:
• Dificultats per concebre un fill
• Ansietat i pors durant l’embaràs
• Por al part
• Parts traumàtics o difícils
• Dificultats emocionals en l’embaràs i puerperi
• Consciència i integració de l’experiència del part i cesària
• Depressió postpart i altres psicopatologies presents en el postpart
• Puerperi amb dificultats de vincle amb el nadó
• Dificultats d’adaptació a la maternitat o paternitat
• Creixement personal des d’una maternitat conscient
• Dificultats en la lactància
• Primera criança
• Bebès prematurs
• Dol per pèrdua gestacional i perinatal
• Desenvolupament d’un vincle segur amb el nadó

Com pot ajudar la Psicologia Perinatal quan es tenen aquests problemes?

Cuidant de la salut psicològica i emocional de tota la família durant el cicle vital que abasta la etapa Perinatal.

Al llarg d’aquest cicle poden apareixen innombrables desafiaments tant per a la parella com per al nadó. Per tant, en un primer moment un treball preventiu i de suport, que ajudi a la parella a millorar el seu benestar emocional quan hi ha dificultats per concebre i els proporcioni suport quan han d’afrontar un tractament de reproducció assistida.

Quan s’aconsegueix l’embaràs, també la prevenció és clau, perquè ajuda a la dona i a la parella a afrontar amb més recursos i informació els desafiaments que presenta aquesta etapa de la gestació, preparant-se per exercir una maternitat/paternitat conscient i positiva. Ofereix suport quan la dona embarassada pateix algun trastorn psicològic o quan hi ha un avortament o pèrdua gestacional i és necessari fer el dol.

En el part, la psicologia perinatal pot oferir molts recursos per gestionar les pors al part i superar els parts traumàtics o difícils. Accions preventives com el suport i cura de la diada mare-bebè serà vital en el postpart, doncs són moments de molts canvis i potser una de les etapes on la dona és més vulnerable a nivell psicològic. També rebre suport psicològic en cas de depressió postpart al més aviat possible, beneficia no solament a la mare, sinó també és e vital importància pel nadó i la família.

Finalment la criança és una etapa que presenta els seus propis reptes per a moltes mares i pares. La psicologia perinatal promou la prevenció i el suport de les famílies, facilitant recursos per una saludable i enriquidora criança, detectant de forma primerenca disfuncions en el vincle de mare-nadó, que ja sabem que té importants repercussions en la salut física i psicològica del nen en quan sigui adult.

Què diuen les estudis a favor de la Psicologia Perinatal?

Avui dia existeixen proves i estudis que demostren que la manera en que el nadó es desenvolupa en l’úter afecta al nen durant tota la seva vida. I la manera en que el nadó es desenvolupa en la matriu depèn de l’estat de la mare, de la seva alimentació i de les seves emocions, segons explica Vivette Glover, investigadora en Psicobiologia Perinatal de l’Imperial College London.

Segons un estudi d’aquesta investigadora, quan la mare sofreix molta ansietat durant l’embaràs es duplica el risc que el nen pugui manifestar problemes d’atenció, dèficit d’atenció o trastorns d’hiperactivitat. Es duplica el risc que el nen pugui ser més ansiós i tenir problemes conductuals especialment si són nois. També l’ansietat fa que es redueixi el reg sanguini que arriba a la criatura. Quan aquesta ansietat és molt elevada pot afectar al desenvolupament cerebral.

Aquesta treball també posa en relleu, que durant l’embaràs no només hauríem de cuidar de la salut física de la dona, sinó també és de vital importància cuidar el seu estat emocional, així com afavorir una bona relació de parella per beneficiar la salut del futur fill i de la família.
Finalment, la investigadora Vivette Glover afirma: “Ara ens hem adonat que la psicologia del nen senzillament no comença en el naixement sinó en l’úter matern”. Aquestes paraules tenen molt sentit per comprendre tota la labor i el suport que ofereix la Psicologia Perinatal.

Coia Borràs Vidal

Psicòloga

És indiscutible la gran utilitat de les noves tecnologies i les xarxes socials, les quals han facilitat i universalitzat la connexió entre les persones de manera molt significativa, i malgrat aquesta evidència, també és cert que la proliferació d’aquestes eines de comunicació en alguns casos han comportat certs “marrons” els quals seran l’objecte d’anàlisi d’aquest article.

Podríem definir la comunicació com el fet de fer partícip a algú altre de quelcom que hom posseeix, ja sigui una informació, una emoció, un pensament, etc. En l’acte comunicatiu, hi ha un contingut verbal i un de no verbal, el qual és tant o més valuós que el primer, de tot aquest procés, les paraules sols són un 10% aproximadament, l’altre 90% (to de veu i llenguatge no verbal), modula i enriqueix, a l’hora que aporta molta informació sobre l’emissor. Quan escrivim un missatge de WhatsApp, tot aquest contingut no verbal ha quedat exclòs, empobrint significativament la comunicació i deixant espais orfes d’informació. Aquestes dades que falten les omplim amb especulacions, la qual cosa ens porta a situacions que tantes vegades hem viscut en les quals ens preguntem “Què significa això que m’han escrit?” , “Com interpreto aquest Emoticon?”… Quan entrem en aquest procés interpretatiu del que l’altre haurà volgut dir, el més probable és que ens equivoquem.

Més enllà del fet comunicatiu pròpiament dit hi ha altres aspectes que des d’aquest ull observo amb preocupació, com és el fet “de no donar la cara” i amagar-se darrera d’un missatge de mòbil, la qual cosa em fa venir al cap aquella dita que diu que “…si vas a una batalla i guanyes, aprendràs moltes coses, si perds aprendràs moltes més, però si no hi vas no aprendràs res”, exactament això és el que els hi passa a aquestes persones que utilitzen aquests sistemes de missatgeria per evitar enfrontar-se a una situació incòmoda, no aprenen res!

D’altra banda també observo amb quina facilitat es pot arribar a “intimar” amb persones pràcticament desconegudes, de les quals tenim molt poca informació, ja que sols el cara a cara, i relacionar-nos personalment ens permetrà conèixer a l’altra persona, aquestes situacions de falsa intimitat han generat més d’una sorpresa.

Un altre aspecte preocupant és el control que algunes persones exerceixen sobre d’altres, està en línia? a quina hora es va connectar per darrera vegada? Ha llegit el meu missatge? on és?… Aquestes persones controladores han trobat aquí un camp adobat per posar en pràctica aquestes detestables actituds. En aquesta mateixa línia podríem situar l’assetjament que algunes persones pateixen a través de les xarxes socials, els casos de Bulling s’han disparat darrerament entre els nostres adolescents degut al mal ús que uns pocs fan.

I malgrat tot això, dono gràcies, ja que a través de WhatsApp tinc contacte amb els meus amics de tota la vida, que sense aquests recursos em seria molt difícil, WhatsApp, Facebook, o qualsevol altra xarxa social, no són ni bones ni dolentes en sí, sols depèn de l’us que en fem.

Carles Romero Martínez
Psicòleg