Mes: abril de 2016

Els especialistes en Teràpia Familiar treballem dins d’un context trigeneracional. Ajudem a cada generació a fer front les actuals relacions, indagant i sense passar per alt els llaços de sang, els vincles de lleialtat i els efectes sobre cada generació.

En certa manera, som menys lliures del que ens creiem, no podem escapar a aquests fils invisibles, a les triangulacions, a les repeticions, a la càrrega negativa dels “comptes” sense saldar d’un o ambdós pares. La psicoanalista Fanita English ha arribat inclús a dir que se traspassa “la pataca calenta” (the hot potatoe) d’una generació a una altra per a treure-se-la de sobre. Aquests vincles complexos poden ser vistos i sentits…, tot i això, podem reconquistar la nostra llibertat i sortir de la repetició comprenent el que passa, atrapant aquests fils en el seu context i en la seva complexitat.

El passat és necessari per entendre les relacions actuals, però no és suficient, gràcies a la teràpia transgeneracional es pot fer visible les lleialtats invisibles que ens lliguen. També ens permet reconèixer el lloc que un ocupa cadascú en la cadena generacional evitant quedar atrapats en els rols preestablerts, abordar fets del passat i del present, comprendre, perdonar, acceptar i resoldre junts.

Des de la Teràpia Gestalt, un dels principals objectius és re-connectar amb les capacitats innates a l’ésser humà, i que en molts casos han quedat coartades degut a les exigències de l’entorn social de l’individu.

Quan som petits els condicionants socials (normes socials) no ens afecten, simplement percebem l’entorn, contactem amb la necessitat i tractem de satisfer-la, no importa què diran o pensaran, no importa si és correcte o just. Aquesta forma de relacionar-nos amb el nostre entorn afavoreix la salut emocional, en tant que prioritzem les nostres necessitats genuïnes per damunt d’exigències externes. Amb el pas dels anys, la societat, la família i l’escola ens marquen un camí a seguir, ens instrueixen sobre allò que és correcte a cada moment i adequat per a la societat, no sempre per nosaltres… i anem perdent autenticitat, complint amb el que s’espera de nosaltres i bloquejant els autèntics desitjos per tal de no frustrar-nos i patir. Un terapeuta Gestalt tracta de sensibilitzar a la persona envers les seves necessitats primeres, trencant els bloquejos per tal que en cada moment es pugui triar l’opció més adient sense la càrrega que suposen alguns aprenentatges socialitzants. L’objectiu es prendre consciència del que hi ha aquí i ara sense filtres, sense pors.

Pot semblar que des d’aquest enfoc es defensa l’individualisme o egoisme, però no és així, l’objectiu és créixer personalment per tal de poder oferir a la societat i als que ens envolten tot el que som i podem ser. El problema no és que hi hagi unes normes, sinó que aquestes s’imposin amb tal «força» que ens acabin desconnectant de qui som i què volem. Quan això succeeix ens podem trobar amb diferents conseqüències: relacions buides, insatisfacció, angoixa, apatia i un llarg etcètera de símptomes. El treball terapèutic facilita la recuperació de les capacitats innates necessàries per sentir i actuar plenament.

El terapeuta Gestalt ens acompanya i orienta en aquest camí de re-descobriment, ens ofereix un context segur o poder experimentar allò que no podem/volem permetre’ns, però que necessitem per viure amb plenitud i autenticitat. Els nens ho fan molt bé, cal observar-los amb tolerància i comprensió, cal tornar a sentir sense filtres, cal recuperar l’instint i la sensibilitat. Sols cal escoltar-se, escoltar el cos i atendre el que ens demana.

Daniel Gómez Ortells
Psicòleg, psicoterapeuta Gestalt i terapeuta familiar i de parella.