QUÈ ÉS EL COACHING NUTRICIONAL? EN QUÈ ET POT AJUDAR?

En els últims anys, sembla que aquesta paraula s’ha posat de moda, cada cop s’escolta més en àmbits diversos, coaching personal o live coach, coaching organitzacional, coaching esportiu, coaching salut i coaching nutricional.

article1

A escala genèrica el terme coaching, al meu entendre, és un mètode que té per objectiu aconseguir el màxim desenvolupament personal i professional del client. Es tracta d’un procés que facilita l’aprenentatge i promou canvis cognitius, emocionals, conductuals i que genera canvis de perspectiva i augment del compromís i la responsabilitat en el client. Es tracta d’una disciplina en emergència que facilita els processos de desenvolupament de les persones i que té com a resultat final identificar les metes assolir, millorar els resultats i el rendiment i alhora augmentar el grau de satisfacció amb un mateix.

Continua llegint «QUÈ ÉS EL COACHING NUTRICIONAL? EN QUÈ ET POT AJUDAR?»

QUÈ ÉS EL MINDFULNESS?

La paraula Mindfulness cada dia té més difusió al nostre món occidental, la trobem relacionada amb la meditació, amb la prevenció de l’estrès, amb programes per al dolor, programes educatius per a professors, famílies i pares. Però ¿Què és el Mindfulness?
Mindfulness és un terme anglès difícil de traduir a l’espanyol, però que s’aproxima a “atenció plena” o “consciència plena”.
El seu origen podem situar-lo fa 2.500 anys en la tradició budista amb Siddhrta Gautama, Buda, que va ser el fundador d’aquesta tradició religiosa i filosòfica. Va rebre ensenyaments d’altres mestres i ell mateix els va perfeccionar. L’herència d’aquesta tradició és l’essència de la pràctica del Mindfulness.
Consisteix en posar atenció a l’experiència present tal com és, intencionadament i sense jutjar-la, sense avaluar-la i sense lluitar contra ella. La pràctica del Mindfulness suposa dirigir l’atenció al moment present amb una actitud de compassió, interès, obertura i amabilitat, independentment de si l’experiència resulta agradable o desagradable. (J. Kabat-Zinn)

Diferents personalitats i científics han apropat les tècniques del Mindfulness a la nostra societat occidental, provocant un bon acolliment i interès per part dels professionals dedicats a la salut. Entre aquestes personalitats trobem a Thich Nhat Hanh, que a través dels seus llibres i escrits ha difós la pràctica de la respiració i de l’atenció conscient al moment present. També el Dr. Jon Zabat-Zinn, des de la medicina comportamental, ha divulgat la pràctica del Mindfulness com a tècnica terapèutica complementària als tractaments mèdics destinats a gestionar el dolor.

mindfulness

¿COM EM POT AJUDAR?
Vivim en un món en constant canvi, i sovint són tan accelerats que ens costa adaptar-nos a ells i crea en nosaltres incertesa i falta de control. Amb la qual cosa el nostre sistema d’alarma s’activa, en un primer moment de forma saludable per solucionar el problema o adaptar-nos a la situació, però quan aquest estrès ens activa de forma permanent, pot cronificar-se. I és quan vivim en estrès crònic, que es deteriora la nostra salut tan a nivell físic (alteracions del nostre sistema immune, digestiu, etc.) com a nivell psicològic i emocional (ens afecta a nivell d’atenció, concentració, memòria, irritabilitat, falta de flexibilitat per abordar els problemes diaris, etc.).

És molt beneficiós disposar de més estratègies per afrontar amb més garanties les demandes que el nostre món actual ens exigeix, i sobretot per no caure en les urpes de l’estrès i patir els seves aversives conseqüències.
En aquest sentit, en els últims 30 anys, la pràctica del Mindfulness està integrant-se tant l’àmbit de la Psicologia com en el de la Medicina. El propi Jon Kabat-Zinn va crear la Clínica de Reducció d’Estrès al Centre Mèdic de la Universitat de Massacusetts. Ensenyant la pràctica del Mindfulness per al tractament de problemes físics, psicològics, dolor i malalties relacionats amb l’estrès.
Nombrosos professionals i científics ho han estudiat científicament i han generat extensa recerca, aportant evidència com el Mindfulness és un mètode efectiu per reduir l’estrès, els seus símptomes físics i psicològics associats, augmentar la autoconsciència i el benestar general.
Els beneficis que n’obtenim amb la pràctica habitual són:

A NIVELL FÍSIC: Potencia l’acció del sistema immunitari i la producció d’anticossos. Augmenta la vitalitat i facilita un estat de relaxació. Redueix els símptomes de la inflamació crònica provocats per l’estrès psicològic
A NIVELL MENTAL: Ens permet captar la realitat d’una banda i veure com nostra ment la distorsiona. Facilita l’atenció i concentració. Millora la memòria. Facilita un estat interior de calma, pau, serenitat, claredat mental que facilita una visió més àmplia de les experiències vitals.
A NIVELL EMOCIONAL: Ajuda a restablir l’equilibri emocional i facilita l’empatia. Afavoreix els estats d’ànim positius. Millora la capacitat de fer front a les emocions i situacions negatives. Millora la introspecció.
A NIVELL RELACIONAL: Facilita el coneixement d’un mateix a partir de comprensió de la nostra experiència. Fomenta una actitud de respecte i amor per un mateix i pels altres. Afavoreix les relacions sanes amb altres persones.
La pràctica de la meditació és un dels components essencials dels programes basats en el Mindfulness i ha demostrat que facilita a les persones recuperar l’equilibri i el control de les seves vides, afrontant el seu dia a dia amb una perspectiva més serena i profunda.

VULL SABER-NE MÉS. PER ON COMENÇO?
A Nou Espiral oferim cursos de Mindfulness, ja sigui per fer un tast, com el taller introductori al Mindfulness o com un programa de 8 sessions on podràs practicar de forma més profunda diverses tècniques que t’ajudin a aconseguir els beneficis abans esmentats
També et pot ajudar llegir alguns dels molts llibres interessants que existeixen al mercat.

Coia Borràs

Psicòloga

COM SUPERAR UNA PÈRDUA?

“Kif i Kof van fer la seva aparició a la Central Formatgera, no havien prestat atenció als petits canvis que s’havien anat produint i la nova situació els va agafar totalment desprevinguts. – Què? No hi ha Formatge? -va cridar Kif -. No hi ha formatge? -va repetir molt enfadat, com si cridant anés a aconseguir que algú els hi retornés-. Qui s’ha endut el meu formatge? -va bramar, indignat. Finalment, amb els braços en gerres i el rostre enrogit d’ira, va vociferar: Això no és just! Kof va sacsejar negativament el cap amb gest d’incredulitat…”

Spencer Jonhson.

perdues
La pèrdua, juntament amb el trauma i la culpa són els tres principals generadors d’estrès emocional. Quan perdem o creiem que podem perdre alguna cosa o persona, ens desequilibrem, i això ens produeix un impacte que és proporcional al grau de significació emocional que per a la persona tingui “l’objecte” perdut. Sempre que patim una pèrdua encetem un procés de dol.

A la nostra societat, la postura més prevalent davant del dol en particular i del dolor en general és la negació, que no és altra cosa que tapar, com si fóssim nens petits que ens posem la ma davant dels ulls i pensem que ningú ens pot veure. I com tapem? Doncs amb psicofàrmacs, sortint compulsivament de festa, encetant noves relacions… amb qualsevol cosa que ens distregui i tregui del davant el dolor que estem sentint. Aquesta postura, clar, sols és una solució temporal, ja que el dolor no expressat sempre acabarà emergint. El dolor no és doncs el problema, el dolor emocional és un aliat, ja que ens indica que hi ha quelcom del que ens hem d’ocupar, altra cosa seria quedar-se ancorat en el patiment.

COM SUPERAR llavors aquest dolor emocional associat i reactiu a la pèrdua? En la nostra opinió una postura coherent és connectar amb el dolor emocional, sentir-lo, acceptar-lo i expressar-lo… La pèrdua forma part inherent de la vida, del canvi i de l’evolució humana, i de la mateixa manera que res és etern a la vida, si permetem que el dolor ens travessi tampoc serà permanent.

ALGUNS CONSELLS PRÀCTICS:

– Tenir cura d’un mateix, menjar bé i fer exercici.
– Prendre el sol.
– Expressar, parlar i plorar el dolor i buscar algú amb qui
compartir-lo.
– Dimensionar adequadament el que s’ha perdut, de vegades
tendim a generalitzar i magnificar.
– Ocupar i planificar el temps.
– Escriure un diari, i revisar-lo al cap d’unes setmanes, ja es
podrà veure com s’ha evolucionat.
– Escriure afirmacions positives.
– Distreure amb un bon llibre.
– Aplaçar les decisions important per a quan la persona
estigui més bé.

Aquestes són sols algunes de les coses que poden ajudar a superar la pèrdua, deixar enrere el dolor i sortir-ne més fort, més madur, amb més comprensió i AMOR cap a un mateix, cap els altres i cap a la vida.

Carles Romero Martínez
Psicòleg

DANSA MOVIMENT TERÀPIA

Una definició senzilla, clara i entenedora de dansa moviment teràpia podria ser aquesta: “l’ús psicoterapèutic de la dansa i el moviment en un procés que té com a propòsit promoure la integració psicofísica de l’individu” (Stanton Jones, 1992).

La Dansa moviment teràpia (més coneguda com a dansateràpia) va sorgir als Estats Units durant els anys 40 de la mà de Marian Chace, ballarina que va començar a treballar en Centres Psiquiàtrics amb pacients que patien psicosi i esquizofrènia. Chace va desenvolupar una amplia metodologia, la qual segueix vigent actualment i ha servit de base a posteriors investigacions.

 

dmt102

Altres noms rellevants són: Trudi Schoop, Mary Whitehouse (de formació psicoanalítica influenciada per Jung, desenvoluparà tècniques d’imaginació activa a través de la noció de “moviment autèntic”), Franziska Boas, Alma Hawkins o Janet Adler.

L’any 1965 es crea a New York la American Dance Therapy Association que actualment agrupa a més d’un miler de dansaterapeutes.
A Europa els països capdavanters són El Regne Unit, França i Itàlia, per aquest ordre. A Sud Amèrica, el nom més important és el de l’argentina María Fux.

La Dansateràpia és una professió amb una formació pròpia que ha creat una síntesi específica partint de l’art del moviment i la ciència de la psicologia (bàsicament la psicologia psicoanalítica, però també la psicologia de l’art i del procés creatiu).

La Dansateràpia ( a partir d’ara DT ) reconeix el valor benèfic i/o transformador de l’activitat expressiva i creativa a través del moviment i la dansa.
Aquest tipus de teràpia comença allà on les paraules s’han acabat, o on aquestes mai han arribat a estar.

Aquesta activitat expressiva-creativa, es porta a terme en el marc d’una relació terapèutica amb un professional especialitzat en la matèria.
La DT tracta de combinar aspectes creatius i expressius per tal d’afavorir el procés psicoterapèutic i així assolir la integració física i psíquica de la persona, és a dir, establir una connexió entre les experiències emocionals, les corporals i les psíquiques.
La DT empra el moviment per a conèixer i explorar noves formes de ser i de sentir, i per apropar-se a sentiments que no poden ser expressats verbalment.

La Dansaterapeuta no dirigeix ni recomana quines emocions s’han d’expressar, ni ensenya tècniques de dansa o com cal moure’s.
El treball del terapeuta serà interpretar el moviment i la manera a través de la qual la persona s’expressa, mitjançant les seves qualitats en el ritme, espai, pes, temps i fluir, a més de tenir en compte el contingut simbòlic latent en cada gest i moviment.

La DT ajuda a les persones a desenvolupar maneres de defensar-se davant el seu dolor emocional, i això s’aconsegueix a partir de les relacions amb els altres a nivell no verbal, i amb la relació amb la/el dansaterapeuta.

La DT no és una psicoteràpia verbal, sinó que es basa en el moviment com a eina per intuir la part psicològica de l’individu. És tracta d’un mètode a través del qual es poden començar a tractar les qüestions interpersonals i intrapsíquiques.

Els seus objectius principals són:

– Tornar a unir els aspectes psicològics i físics de l’experiència emocional a través del moviment.
– Prestar atenció als aspectes creatius de l’inconscient com a símbol de les emocions expressades a través del moviment i les noves connexions de l’inconscient entre idees.
– Connectar moviments i imatges.
– Emprar la creativitat per a potenciar la salut psicològica.
– Fer conscient el contingut de l’inconscient i integrar-lo en la consciència.

Existeix en la DT el re descobriment del plaer del moviment rítmic i coordinat, el plaer mil•lenari dels cos que dansa que porta a un afinament de l’esquema corporal, i positivitza la imatge corporal, és a dir, la imatge d’un mateix que es construeix en la relació amb l’altre.

La DT no sols treballa la part visible del cos, sinó també la part sensible; això ens ajuda a millorar la nostra expressió corporal, afavoreix la comunicació, la creativitat, la deshinibició i tenir un major coneixement de nosaltres mateixos/es.

Qualsevol persona amb les seves limitacions, però sobretot a partir de les seves capacitats, potencialitats i creativitat, pot dansar, comunicar-se i gaudir del plaer de moure’s amb llibertat, tot cercant noves formes d’expressar-se i de compartir.

Les sessions de DT poden ser grupals o individuals, i es dirigeixen tant a adults com a infants amb diferents tipus de necessitats, ja siguin personals, emocionals, educatives, psicològiques, sensorials, motrius o socials.

La DT acostuma a ser més efectiva quan es combina amb altres tractaments o teràpies; el treball interdisciplinari ajuda a obtenir millors resultats, ja que l’enfocament global de la persona permet un aprofundiment més qualitatiu i eficaç en la patologia o trastorn que el client manifesta.

D’altra banda, la supervisió del propi treball del / la dansaterapèuta per altres professionals del camp amb major experiència, és imprescindible per a garantir una bona pràctica de la professió.

Olga Villena Fresquet
Dansa moviment terapeuta
Llicenciada en Pedagogia Terapèutica i Educació Especial

PSICÒLEGS, COACH I TERAPÈUTES

PSICÒLEGS, COACHS I TERAPEUTES
Com escollir la millor opció?

El meu pare és un gran aficionat a la recol•lecció de bolets, i d’un temps ençà observa amb absoluta fascinació la proliferació de boletaires al bosc, l’efecte Caçadors de Bolets ha tingut una gran influència, impulsant a molta gent amb poca experiència a atrevir-se a sortir a la recerca del bolet, val a dir que això també ha provocat un augment exponencial de les intoxicacions per ingesta i boletaires perduts pels boscos.

Curiosament, em passa el mateix que al meu pare amb els bolets amb la proliferació de coach i terapeutes pel bosc de les teràpies. I continuant amb la metàfora, qualsevol que ha vist tres capítols de Caçadors de Clients, s’autoproclama terapeuta o coach.

PCT

És cert, que la medicina al•lopàtica i les psicoteràpies clàssiques han quedat allunyades de les demandes de la societat actual, i històricament moltes persones han cregut que els psicòlegs atenien a gent que estava boja; amb aquest panorama, moltes persones busquen fora d’aquests paradigmes altres respostes que els hi resultin més atractives.

Com escollir la millor opció per a mi?

En primer lloc connecta’t amb el que et passa i pregunta’t quins objectius vols treballar.

Llavors tingues en compte que un bon Terapeuta ha de ser una persona amb una acreditada formació acadèmica, una persona que hagi realitzat un ampli treball personal que li permeti empatitzar amb el pacient des d’una postura d’igual a igual (però sense col•legismes!) i no de savi superior a ignorant inferior com passa en moltes intervencions dins de l’àmbit sanitari. Un bon Terapeuta és algú que és capaç de desembolicar el bloqueig que porta el pacient i definir clarament els objectius a treballar, una persona que més enllà d’escoltar i prou com han fet molts psicòlegs, sigui capaç de donar una resposta pràctica i resolutiva a les necessitats que el pacient porta en cada moment. I si em permeteu l’atreviment, humilment diria que això no és pot fer amb tres cursos de cap de setmana, ja que sinó podem acabar ben intoxicats o perduts pel bosc de les teràpies.

Carles Romero Martínez
Psicòleg Clínic
Terapeuta Psico Corpora