¿PRACTICAMOS EL YANGSHENG?

Llegando a la estación de  primavera me ha parecido interesante hablar sobre el yangsheng, para ubicarnos os diré que el yangsheng es literatura china centrada en el  cultivo de la vida, el auge de estos escritos están datados a partir del siglo IV a.c.

yang

En los primeros capítulos del Su Wen (SW) del Huang Di Nei Jing ((HDNJ) libro de referencia para los estudiantes, docentes, investigadores, prácticos y médicos de la medicina china) ya nos hace alguna referencia de la importancia de este cultivo para vivir longevamente y con calidad.

Algunas de las recomendaciones hacen referencia en el no excederse en la comida ni bebida, relación entre el descanso y el trabajo. Este tipo de recomendaciones que ya se hacían en la antigüedad, nos resuena con lo que nos dice el médico o enfermera en una consulta médica actual, con la diferencia de que los médicos clásicos tenían en cuenta que un año es un ciclo dividido en 4 estaciones y que cada una tiene unas características. Una es para crecer, otra para producir, otra para recoger y otra para almacenar. Así pues nuestra comida y nuestro descanso y trabajo no puede ser igual en cada estación. Al aprender a cultivar nuestra vida ayudamos a que estos ciclos se lleven de forma armónica y cada “cosa ocupe su lugar” y como dice el HDNJ-SW1 si cada cosa está en su lugar ¿Dónde hay lugar para la enfermedad?.

Otras recomendaciones son:

-Tener y mantener la paz interior. Para esto es necesario no invertir demasiada energía en “los problemas”, dejar atrás la ira, enfado, resentimiento…empezar a mirarnos desde dentro, “mirar de cara nuestras propias mi.ser.ias” e ir desanudando las lacras que llevemos arrastrando.

-Ir desenmascarando el personaje que hayamos creado.
-No dejarnos llevar por todas las imágenes exteriores, estereotipos ni cánones.

-Volver a despertar esa parte intuitiva que todos tenemos y que nos dice y guía el camino.

-Lo que pensemos, sintamos y hagamos estén en el mismo eje y sean lo mismo. Obrar desde el corazón.

En el cultivo de la vida no se trata de evitar la muerte sino de vivir desde lo natural, lo genuino, la sencillez y desde uno mismo.

Fuentes bibliográficas:

-Apuntes de clase del profesor Manu Moreno del máster en medicina canónica en HuangDi Neijing, sitema sextario de la Escuela de Medicina Clásica China, Barcelona.

-P. Unschud and H.Tessenow et all. Huang Di Nei Jing suwen. Berkeley : University of California press, 2011.

Pilar Rodríguez Catalán
Infermera i Diplomada en Medicina xinesa a Nou Espiral

ALIMENTACIÓ A LA PRIMAVERA

MADUIXESAquests dies amb el bon temps que va trient el cap i a les portes ja de la primavera he anat pensant a escriure un article específic d’aliments per aquesta estació. També tenia al cap parlar del colesterol, ja que és una de les afeccions que més em trobo a la consulta, així, com segons la medicina xinesa, la primavera és l’estació per atendre el fetge i la vesícula biliar, penso que té molt de sentit vincular els dos temes i parlar de l’alimentació a la primavera i el colesterol. Com un article parlant dels dos temes seria massa llarg he pensat dividir l’article en dues entregues, així que ja sabeu de què anirà al proper article. I avui em centraré a fer un petit homenatge a aquesta estació, en la que jo vaig néixer, per cert!

Si observem el cicle d’una planta, podem trobar el paral·lelisme amb els nostres cicles. Durant l’hivern la llavor es troba hivernant sota la terra. A la primavera emergeixen els brots verds en ascendent, s’inicia el creixement vegetatiu amb tota la força fins a trobar el seu punt final a la propera estació, l’estiu, en la que la planta entrarà en la parada estival i produirà les llavors. I a final d’estiu la planta començarà a defallir fins que deixarà anar les llavors a la terra que a la tardor quedaran enterrades a la terra acabant així el seu cicle per iniciar de nou la hibernació.

M’agrada observar com els nostres ritmes tenen la seva similitud en aquests cicles de la natura. A l’hivern ens recollim amb manta i sofà i peli i el cos ens demana estofats, rostits i sopes calentes. A la primavera el sol convida a sortir de casa: vermuts al sol, excursions i passejos per la platja i ja comencen a venir de gust amanides, verduretes saltejades, batuts de fruites, etc. A l’estiu la calor ens convida a parar, a descansar, desconnectar de les nostres rutines i el cos ens demana, fruites riques en aigua i amanides que ens refresquin la sang de la intensa calor. I finalment a la tardor l’energia estiuenca va baixant i comencen els primers passos cap al recolliment i ens envaeix una certa nostàlgia de deixar enrere les sensacions i experiències dels cicles viscuts. En aquesta estació tenim una allau d’aliments dolços de tardor i de nou el cos ens demana aliments calents o tebis per anar escalfant-nos o centrar-nos i portar totes les energies cap a l’interior i el recolliment.

Així doncs, la primavera és un nou començament, venim del recolliment de l’hivern, en què ens hem nodrit dels fulls recollits a l’estiu, i en el que ha estat moment de revisar els vells projectes que ens van donar fruits per a actualitzar-los i ressembrar-los. Així revisats i ressembrats els nostres projectes a la primavera, amb totes les energies de la vida en direcció ascendent, és el moment que aquests brotin i creixin amunt cap al sol.

En aquesta estació el verd inunda la vida, i això ja comença a apuntar com serà l’alimentació d’aquests mesos. Moltes verdures de fulla verda i ja més crues, o poc cuites (com ara saltejats curts) que ens ajudaran a mantenir un fetge sa i a depurar-nos de tòxics. I fruites vermelles, riques en antocianines, substàncies antioxidants que ens ajuden a combatre el colesterol, i fruites grogues, que contenen substàncies que ens ajuden a preparar la pell per a l’exposició a les radiacions solars.

Aquesta estació és la “era daurada” de l’any en riquesa en fruites i verdures, i l’alegria que ens donen les fruites dolces que van arribant no es pot descriure. Arribar al mercat i trobar les primeres cireres fa saltar el cor, o passar per la vora del cirerer, això ja és màxim!

Verdures de primavera

verdures de primaveraEncara tenim les carxofes, cols, bròquils, coliflors, espinacs, escaroles, endívies i àpits de l’hivern (totes elles ideal per depurar el fetge) i comencen els pèsols, les faves, i aviat començaran les bajoques i els carabassons i segueixen presents les bledes (que de fet n’hi ha tot l’any) però que ara creixen a la velocitat de la llum.

Fruites de primavera

IMG_7522Van acabant les pomes i les peres de la collita de l’estiu i començaran a desfilar les maduixes, els gerds, les nespres i els seguiran els albercocs, cireres i prunes, cap al maig, i els préssecs, nectarines i “paraguaios” cap al juny.

Així que són ideals en aquesta estació, totes aquestes verdures i fruites de temporada, llegums i molts germinats, que fent honor a la primavera són els primers brots de la vida d’una planta, per tant carregadets de nutrients. Cal dir també que, segons la medicina xinesa, el gust associat a l’estació és l’àcid, així que podrem incorporar tocs àcids als nostres plats, amb suc de llimona, amb vinagre de poma i també amb els primers tomàquets de la temporada.
Cal dir que en aquesta estació la gana tendeix a disminuir, no ens cal tanta energia per escalfar l’organisme i la força de la vida que neix ens treu de casa i ens fa pensar en plaers alternatius a asseure’ns a la taula a menjar. Així que és el moment ideal per eliminar i netejar-nos els aliments més densos de l’hivern i deixar espai per al que pugui arribar en el ple de l’estiu!

Parlem d’emocions

La medicina xinesa vincula cada estació a un òrgan i cada òrgan a una emoció. El fetge, l’òrgan primaveral, s’associa a la ràbia, a estats colèrics, frustració, rigidesa, hiperactivitat, etc. I de fet estic preparant un article per a l’emocionari, especialment dedicat a la ràbia aprofitant l’estació i el seu òrgan protagonista.

Així que ens anem veient aquesta estació parlant de colesterol, de ràbia i de primavera. Fins ben aviadet!

 

Marta Malet Casas

Dietista i Nutricionista a Nou Espiral

LOS ACTORES INDIVIDUALES EN EL DRAMA FAMILIAR NO PUEDEN SER OLVIDADOS

actor01La familia Hoover se embarcan en un viaje en una furgoneta Volkswagen amarilla des de Alburqueque –Nuevo México- hasta Redondo Beach,  con la esperanza de llegar al concurso de belleza “Little Miss Sunshine”, en California.

Parece que no haya nada común entre ellos. Olive está muy apegada a su abuelo y  protegida por su madre. El abuelo Edwin es el padre de Richard,  ha sido expulsado de la residencia de ancianos por esnifar cocaïna. Sheryl, la madre  de Olive y Dwayne, es una ama de casa conciliadora.  Richard es el esposo de Sheryl, el optimista padre fracasado que no  consigue vender su programa de nueve pasos para ser un ganador.  Sheryl y Richard están a punto de divorciarse. El hermano adolescente  ha hecho un voto de silencio hasta que consiga ser piloto y Frank, el tío y hermano de la madre acaba de salir del hospital por tendencias suicidas tras ser abandonado por su amante gay.

A los 5 minutos de película se entienden las preocupaciones de cada uno.  Están nerviosos y preocupados por el problema. La familia no intenta arreglar sus supuestos defectos, no intenta ajustarse a un patrón de persona “sana”, no creen en un ideal de “familia funcional”, no intentan ajustarse a un modelo preestablecido, me explico: la madre no intenta estar menos atosigada, sigue fumando a escondidas de su marido. El abuelo aficionado al sexo, le gustan los excesos y abusar de la droga y el hijo odia a todo el mundo, incluso a su familia. Olive, gordita y gafotas, sabe que con  su físico le resultará difícil ganar el concurso. El tío Frank, otro fracasado que pierde el trabajo, su hogar y su amante. El padre es una persona seria y casi siempre fracasa, podría ser feliz pero experimenta con su familia su programa de autoayuda.

Des del punto de vista del contenido de la película, ésta no evalúa los problemas sino que se propone conseguir lo que ellos se plantean “Olive  la menor de la familia ha sido invitada a participar en un competitivo concurso de belleza y  tiene un sueño, ganar el concurso” y esto aumenta las posibilidades de conseguirlos. El cambio de toda una familia se consigue haciendo hincapié sobre un único miembro del sistema, con la condición de que esté suficientemente motivado y tenga una energía vital suficiente para trabajar en la dirección de conseguir su objetivo, a pesar de todos los obstáculos.

Pese a sus vivencias individuales y emocionales y motivaciones privadas, la familia puede ser cambiada a través de los esfuerzos de todos; detectan sus recursos y buscan modos de mantener en marcha estos “Todos tienen que salir, coger carrerilla, empujar la furgoneta para que el conductor pueda arrancar en tercera y subirse en marcha”, aunque por momentos puedan no usarlos o tenerlos olvidados.

La forma de movilizar estos recursos es a través de la conversación, el abuelo es quien tiene palabras de afecto para Olive en el momento apropiado (“Eres la chica más guapa del mundo entero”. “Estoy enamorado de ti, y no sólo es por tu inteligencia o personalidad, es porque eres guapa, por dentro y por fuera“). El interés principal no recae en la solución de los problemas, el interés está dirigido hacia su mundo interno. La exploración, la empatía, la atención y el calor humano son factores terapéuticos específicos de un terapeuta, nos recuerda que los actores individuales en el drama familiar no pueden ser olvidados.

actor02

La gente cambia. Otra consecuencia de esta forma de ver las cosas de esta forma es que introducir un cambio pequeño en la situación, siempre que ese cambio sea advertido por otros miembros del sistema, tendrá un efecto retroactivo lo que se ha dado en llamar “efecto de bola de nieve”, por ejemplo cuando muere el abuelo la madre expresa sus sentimientos y rompe a llorar (“Pase lo que pase, somos una familia. Y lo más importante es que nos queremos todos. No os hacéis una idea de cuánto os quiero”), tras esta confesión de amor a la familia Dwayne le escribe a Olivia: “Abraza a mamá”).

Descrito de este modo, estos personajes podrían considerarse unos fracasados pero pese a sus fracasos individuales han encontrado vías de solución alternativas a la queja y descubrir que uno no ha de estar a la “altura” O, en palabras de Bill O ́Hanlon (1994): “el problema no es la persona (o la familia); el problema es el problema.”

actor03

https://www.youtube.com/watch?v=3XZmXQoatIA Después, sólo puedo considerar a ‘Pequeña Miss Sunshine’ una película grande. Resulta excelente el tratamiento que dan en ‘Pequeña Miss Sunshine’ a las rarezas humanas, a esos personajes inadaptados que tratan sin posibilidad alguna, consciente o inconscientemente, de ser como los demás. iquí los protagonostas son personajes ‘raros’ pero tanto como podría serlo cualquiera de nosotros. ¿Quién no tiene comportamientos que provocan una reacción de extrañeza en la persona que tiene delante? ¿Y quién no oculta comportamientos con lo que se siente cómodo por estar frente a personas que sabe que le rechazarían si lo supieran? Pues claro, todos.

Sandra Lorente Muñoz
Educadora Social i Terapeuta Familiar i de Parella a Nou Espiral

 

¿DOCTOR PODRÉ SER FELIZ, TENGO SOLUCIÓN? – PREGÚNTALE AL GATO DE SCHRÖDINGER.

En 1935 el físico austríaco Erwin Schrödinger propone uno de los experimentos de física teórica más famosos de la historia reciente. El planteamiento es el siguiente: En una caja completamente opaca encerramos a un gato, la caja a su vez contiene un dispositivo para detectar electrones, si el dispositivo se acciona hace caer un martillo sobre un recipiente de cristal que contiene un gas venenoso, que de ser liberado mata al gato. En el siguiente minuto, disparamos un electrón, el detector puede detectarlo o no detectarlo, con lo cual accionará o no accionará el mecanismo. Obviamente, pasado ese minuto, cuando abramos la caja sabremos si el gato esta vivo o muerto, pero la pregunta que nos plantea el experimento es la siguiente: Antes de abrir la caja, ¿El gato está vivo o esta muerto?… ¿Tu que crees? No sigas leyendo, haz una pausa y piensa en la respuesta, y cuando la tengas continúa.

paradojagato
La probabilidad obviamente es del 50%, pero lo que la mecánica cuántica nos dice, es que antes de abrir la caja el gato está vivo y está muerto al mismo tiempo. Ambas probabilidades se superponen, es decir que aquí y ahora ambas cosas son ciertas. Y que cuando el observador observa la realidad fuerza la superposición y sólo puede existir una de las dos opciones.

Volviendo entonces a nuestra pregunta inicial de si podrás o no ser feliz, podemos decir que ambas opciones son ciertas aquí y ahora, por consiguiente, ser o no ser feliz dependerá más de lo que tu quieras ser que de circunstancias azarosas externas a ti.

Tu determinas tu futuro, lo que serás y como te sentirás en tu vida, de la misma manera que cuando el científico abre la caja. Es una elección.

En muchas ocasiones el paciente que nos consulta no es capaz de ver o imaginar una opción de vida diferente de la que está viviendo, sus pensamientos condicionan su vida, limitándola y haciéndole sentir desgraciado.

El trabajo terapéutico radica pues, en poder hacer ver al paciente otra perspectiva diferente, en la cual todo un mundo de posibilidades se abren ante él.

 
dualidad

Este ha sido y es nuestro trabajo en Nou Espiral, dotar a cada unos de nuestros clientes de la capacidad para poder vivir de una manera diferente, más plena y con mayor equilibrio.

Y ahora permíteme a mi una pregunta: Y tu, ¿Eres feliz y vas a serlo todavía más?

Carles Romero Martínez
Psicólogo en Nou Espiral.

EL VALOR DEL COMPROMÍS

Volia començar amb una pregunta: Com és que ens costa tant comprometre’ns? Ben segur tots ens l’hem fet alguna vegada, quan ens em “quedat penjats” amb algú que havia dit que faria tal cosa i finalment se’n desdiu; i també quan som nosaltres mateixos els que ens hem desdit.

Comprometre’s significa contreure una obligació. En aquest article, vull compartir amb els lectors algunes reflexions que m’he fet a partir de la pregunta inicial.

20160906_101251

Fa temps que em ronda escriure sobre aquest tema, ja que és una situació amb la qual em manego sovint professionalment amb clients que abandonen prematurament els seus processos personals.

Òbviament com a terapeuta, el primer que sempre faig és preguntar-me quina ha estat la meva part de responsabilitat en la decisió del pacient o alumne d’abandonar el procés, ja que en tota relació humana totes les parts tenim un grau de responsabilitat. Una vegada fet això, de la qual cosa tingueu per segur que me n’ocupo. Vull reflexionar sobre que és el que li pot passar a les persones que sovint els impedeix comprometre’s.

Vivim en una societat de lo ràpid, ràpid… I cerquem solucions màgiques i també ràpides per solucionar les nostres dificultats. La publicitat com a reflex de les nostres necessitats ens facilita un gran nombre d’exemples: Veiem algú patint fins a l’extenuació fent esport, sobtadament el seu cos l’avisa amb un dolor insuportable, l’anunci ens educa sobre el fet de que potser és millor aturar-se, que el dolor és un senyal d’alarma? No! L’anunci diu que amb tal o qual analgèsic podràs continuar! Aquí ja estàs trencant un compromís molt important, el que hauries de tenir vers el teu cos i la teva salut, ja una cosa és  fer esport i una altra molt diferent es fer un Ironman sense la preparació adequada.

De fet el segon aspecte que espero de l’analgèsic a part de que sigui ràpid, és  que sigui segur, vull dir que m’anestesii el dolor amb tota seguretat. Aquesta és la segona consideració que trobo important, ja que les persones perseguim una seguretat planificada i una predictibilitat garantida. La gran paradoxa d’aquestes dues coses, és que podem dir amb tota seguretat que són incertes.

Molta gent que no es sent bé inicia una recerca de solucions, i ho fa de la mateixa marera buscant aquella teràpia que sigui ràpida i que segur li solucioni el problema. Una pacient de 35 anys, porta 306600 hores sent com és, i ho vol deixar de ser en 1 hora… Em meravella!!! Evidentment no cal estar 14 anys de teràpia, ja que la teràpia estaria dins dels teus problemes, però…

Hi ha altres persones que no es volen comprometre, ja que si ho fan, creuen que perden llibertat… Suposo que pensen: “Si faig un curs/sessió un dia a la setmana, al mes… Potser aquell dia em sorgirà una cosa que m’agradarà i no la podré fer… Estic doncs hipotecant la meva llibertat”. Podem permutar l’exemple anterior per comprometre’s a estar en una relació de parella, la dinàmica és exactament la mateixa. Però el compromís autèntic es un acte de llibertat, és una elecció lliure del que jo vull fer, per tant creure que es perd llibertat és sol una excusa que amaga altres pors més profundes.

Altres persones no es comprometen o ho fan sense voler fer-ho realment i després es senten atrapades, degut a una falta d’asertivitat, no van ser ni autèntiques ni sinceres a l’hora de comprometre’s, potser per què els hi fa por dir que no, que l’altre es molesti… I per tant, novament la por els boicoteja. Les pors, sobretot les que no conec, estan al darrera dels nostres principals obstacles.

En un àmbit més de tipus social, veiem com hi ha moltes persones que no es comprometen, per exemple amb processos participatius o col·laboratius, per què creuen que la seva participació no servirà per res, que la seva aportació individual no pot canviar una situació global, gran error! Que altra gent, no tingueu el menor dubte, utilitza al seu favor.

Segur que hi ha altres causes, altres àmbits… Avui se m’han acudit aquestes, voldria acabar amb un “detallet” que personalment em resulta especialment molest (me l’haig de seguir treballant!) que és el fet de trencar un compromís via WhatsApp… Bé… No sé si us heu trobat, i si us ha passat com us ha fet sentir… Amagant-nos darrera la tecnologia, mai solucionarem un conflicte, el qual romandrà latent engrandint una maleta cada cop més feixuga.

CARLES ROMERO MARTÍNEZ
Psicòleg a Nou Espiral.

SOBRE ELS JING MAI 经 脉, més coneguts com a meridians.

L’altra dia mirant un documental sobre la composició i creació de l’univers es van adonar que realment se’n coneix ben poc de la seva composició, tan sols un 4% està compost per elements coneguts,  la resta està format  bàsicament per matèria freda  fosca (23%) i una altra cosa que no l’havia escoltat mai: energia negre (73%) que és totalment desconeguda però és qui realment governa.

meridians

Si segueixo el postulat dels metges i filòsofs de la xina clàssica en què deien  que el que hi ha fora està dins i els postulats tant clàssics com moderns de què l’ésser humà més enllà de la matèria som també energia; potser podem relacionar que aquesta energia negre de l’univers, que no es pot veure, correspon també al Qi (definida a grans termes com a energia: el qi de l’aire, el qi dels aliments, el qi de l’aigua…en realitat tot es Qi, tot és el mateix però manifestat i subtilitzat de diferents maneres).  Independentment de si hi ha o no relació amb el que acabo d’explicar,  el què està clar és que el nostre cos té energia que “circula” per uns canals anomenats Jing Mai, més coneguts com a meridians.

Jing Mai està format per Jing 经 que correspon al influx del cel que és qui li dóna mobilitat, al temps, és el curs i l’alineació.
Mentre que Mai 脉 és l’estructura física, és l’espai, és l’efluvi de la terra que li dóna un espai. El mai dóna una ubicació.

Aixi doncs seguint les fonts taoistes que ubiquen cel/terra i entre mig l’home rebent les influències d’ambdues, trobem el Jing que és cel i el Mai que és terra donant una coordenades tempo-espacials al cos.

De Jing Mai n’hi ha 12, 6 yin (3 del braç i 3 de la cama) i 6 yang (3 del braç i 3 de la cama). Amb un total de 309 punts bilaterals, cada un dels jing mai correspon a un òrgan o víscera i amb unes particularitats. Podria escriure un o varis articles per cada un dels jing mai,  a continuació faig una molt i molt breu explicació:

1.Taiyang o “el vell yang, el màxim yang”.

1.1 Taiyang del braç correspon al budell prim, al sud, a l’estació de l’estiu, la seva franja horària és d’1 a 3 del migdia (hora solar) així que en un quadre taiyang en aquesta franja horària és més fàcil que es curi i en el quadrant oposat, és a dir, mitjanit empitjorarà, el seu territori d’influència és fora a la perifèria. El principal té 19 punts bilaterals, neix al costat cubital del dit petit de la ma on també hi ha el primer punt, el darrer punt està a l’orella.

1.2 Taiyang de la cama correspon a la bufeta, al nord, a l’hivern, la seva franja horària és de 3 a 5 p.m. El principal té  67 punts bilaterals i inicia el seu recorregut al costat intern de l’ull i el darrer punt està al dit petit del peu, és el jing mai amb més recorregut.

2.Shaoyang o “yang primerenc, jove yang”.

2.1 Shaoyang del braç correspon al triple solar (san jiao), al sud, a l’estiu, la seva franja horària és de 9  a 11 p.m. El principal té  un total de 23 punts bilaterals, neix al borde cubital del 4rt dit.

2.2 Shaoyang de la cama correspon a la vesícula biliar, a l’est, la primavera, la seva franja horària és de 11p.m a 1 a.m. El principal té  un total de 44 punts bilaterals, neix al costat extern de l’ull i acaba al dit petit del peu.

3.Yangming “gran yang”. Gran no des del punt de vista de vell sinó “gran” per què circula molt Qi i Xue (sang).

3.1 Yangming del braç correspon al budell gruixut, a l’oest, a la tardor, la seva franja horària és de 5 a 7 a.m. El principal té  un total de 20 punts bilaterals, neix en l’angle extern del dit índex i el darrer punt està al costat de les narines.

3.2 Yangming de la cama correspon a l’estómac, al centre, està al final de cada estació, la seva franja horària és de 7a 9 a.m. El principal té  un total de 45 punts, el seu primer punt està sota l’orbita ocular i el darrer punt està al segon dit del peu.

4.Taiyin o “vell yin, yin suprem”

4.1 Taiyin del braç correspon al pulmó, a l’oest, a la tardor, la seva franja horària és de 3 a 5 a.m.  El principal té  11 punts bilaterals. El primer està situat aproximadament sota del primer espai intercostal a mig camí d’entre el mugró i l’aixella. El darrer punt está situat al dit gros de la mà.

4.2 Taiyin de la cama correspon a la melsa, al centre, està al final de cada període estacional, la seva franja horària és de 9 a 11 a.m. El principal té 21 punts bilaterals, el seu primer punt està al costat extern de l’angle de la primera ungla del peu i l’últim punt està situat entre el 6è i 7è espai intercostal de la línia mitja axilar.

5.Jueyin “yin cesante, desfalleciente”

5.1 Jueyin del braç correspon al pericardi (cor en funcions), al sur, a l’estiu, la seva franja horària és de 7-9 p.m.

5.2 Jueyin de la cama correspon , al fetge, a l’est, la primavera, la seva franja horària és de 1 a 3 a.m.

6.Shaoyin “Jove yin”.

6.1 Shaoyin del braç correspon al cor, al sur, a l’estiu, la seva franja horària és 11 a.m a 1 p.m.

6.2 Shaoyin de la cama correspon al runyó, al nord, a l’hivern, la seva franja horària és de 5 a 7 p.m.

Fonts bibliogràfiques:

-Apunts de classe del professor Manuel Moreno i Jordi Casado en el Màster en medicina canònica en HuangDi Neijing, sístema sextari de l’Escola de Medicina Clàssica Xinesa, Barcelona.

Pilar Rodríguez Catalán
Infermera i Màster en medicinas xinesa
a Nou Espiral.

Queridos Reyes Magos… ¿Qué juguete es el más adecuado para mi hijo?

reis01Ahora que los Reyes Magos o Santa Claus están a punto de llegar a las casas de millones de niños del mundo, y los arboles de Navidad se están a punto de llenar de regalos, llega el momento más temido por los padres o familiares de niños, y es responder a la gran pregunta: ¿Qué les regalo? Es muy importante saber que juguete es el mas adecuado para nuestros hijos. El mejor juguete no es necesariamente el juguete más caro, y regalar todos los juguetes que le gustan a veces mata la ilusión por el juego . Es muy importante que el juguete sea deseado por el niño, y cuanto más mayores, más desarrollada tendrán su personalidad, y más claros tendrán sus deseos, pero dependiendo de la edad y las características individuales de cada niño será mas favorable la elección de un determinado artículo u otro.

reis02Los bebés recién nacidos hasta los 12 meses necesitan juguetes que les ayuden a descubrir su cuerpo,  que les ayuden a favorecer la coordinación motora, el espacio y los sentidos, y distinguir diferentes texturas, formas, sonidos y colores. Juguetes que se puedan morder, arrastrar, aplastar y con sonido son los más recomendables, como los sonajeros, muñecos de trapo, mantas de actividades o los móviles de cuna son una buena elección.

Con 13- 24 meses los niños ya saben andar y empiezan a reconocer las propiedades de los objetos. Un buen regalo son los juguetes de arrastre, correpasillos, objetos apilables o cubos para encajar y apilar son la mejor opción de regalo.

Con 2-3 años los peques de la casa empiezan a tener representación simbólica, y se interesan por las cosas más cotidianas de la vida, escenas familiares y les encanta imitar; así que durante este periodo sus juguetes preferidos serán aquellos que les ayuden a desarrollar situaciones imaginarias, representar un papel y fomentar el simbolismo.  Con disfraces, instrumentos musicales, o cocinitas no fallareis, aunque también son muy recomendables coches, muñecas, moldes para jugar con arena, cubos, palas, pinturas de dedos y arcilla.

Los niños de 3 a 4 años empiezan a relacionarse con sus iguales y a querer compartir el juego con ellos. hacer preguntas, aprender canciones y jugar con sus amigos. Es un buen momento para regalar muñecos articulados, marionetas, magnetófonos, triciclos, patines o cuentos. También son muy recomendables los juegos de mesa como puzles y lotos para identificar y relacionar imágenes.

reis03Los niños de 4 a 6 años ya están plenamente identificados con el género al que pertenecen, y su juego preferido es el de roles. Dependiendo del rol que se desarrolle en el juego se desarrollaran cualidades distintas. Por ejemplo, los roles de casitas, médicos… fomentan la capacidad de ponerse en el papel de prójimo, ser más comprensivo, y ayudan a aprender a desenvolverse en las tareas domésticas. Y en cambio, los juegos de construcciones y vehículos fomentan las capacidades espaciales y la iniciativa. Hay que recordar que no existen unos juguetes de niño o de niña, si no que todos los juguetes son buenos para ambos sexos y no hay porque privar a los niños de los beneficios de cada uno de ellos.

Con 6-9 años nuestro niño ya sabe sumar, leer y escribir. Son buenos en esta etapa los juguetes que favorezcan la habilidad, la atención, la destreza y la imaginación como juegos manuales, juegos de mesa para compartir o coches teledirigidos son buenas opciones de regalo.

Los niños de 9-12 años se empiezan a interesar por actividades más reflexivas y complicadas, y a demás les encanta jugar con otros niños. Complementos deportivos, juegos de estrategia o aparatos audiovisuales y electrónicos son los más demandados para esta edad.

Finalmente, con más de 12 años el niño se convierte en adolescente, y poco a poco van desapareciendo las ganas de jugar y construyendo su propia identidad. Regala libros, música y vídeo-juegos y los harás muy felices.

reis04Por otra parte, es muy importante que el juguete sea seguro. Deben estar confeccionados con materiales que no corten si se rompen o con los que los más pequeños no se puedan atragantar.  Es muy importante que tenga el sello de la CE, que nos indique que el juguete ha sido revisado y que no es peligroso.  Y recuerda, cuanto más pequeño es el niño más grande debe ser el juguete.

Espero que con estos consejos se os haga mas amena la llegada de los Reyes Magos y Santa Claus, y así poder hacer más mágica la Navidad a vuestros niños.

Felices Fiestas.

Patricia Jordan Ayma
Col. 21728
Psicóloga Infantil y Juvenil a Nou Espiral

TORNAR A CASA PER NADAL

Ja estem a desembre. Els Nadals tenen una alta càrrega emocional que pot ser… explosiva.

El retrobament familiar és un moment enyorat, que sol ser preparat amb il·lusió, però en ocasions també amb ansietat i fins i tot temor.  A l’altre extrem hi ha les expectatives dels que ens esperen; els pares, germans i familiars que porten mesos preparant el retrobament.

El vaivé emocional és terrible. Mentre es prepara el retrobament familiar es compren regalets per la família. La situació hauria de ser idíl·lica: abraçades, lliurament de regals, rialles, compartir, i un temps indefinit d’amor familiar. És important respectar els canvis que hi han en les nostres famílies. El que vam deixar enrere ha canviat en certa manera: els nostres pares han envellit, han ocorregut casaments, naixements, canvis de treball, divorcis, mudances, i milers d’esdeveniments vitals … i altres coses romanen en el mateix lloc des de l’última vegada que les toquem: amors i lleialtats, però també pot haver rancors, secrets i alguns vells conflictes que no es van solucionar sols amb el simple pas del temps.

nadal1
Existeixen dos tipus diferents de canvi: un que es dóna dins de la família, i que roman immodificable, i un altre, que amb la seva aparició canvia el sistema o família. Watzlawick les denomina  canvi-1 i canvi-2.

En els Canvis de primer ordre, el  canvi es produeix a nivell individual però, no es tradueix en un canvi en l’estructura del sistema ni repercuteix més. Aquests canvis s’entenen com poc fiables, ja que el sistema en el qual es va generar el símptoma segueix mantenint la mateixa estructura, i és possible que torni el símptoma, o aparegui un altre símptoma en un altre membre familiar.

Es produeixen Canvis de segon ordre, en el conjunt d’interaccions i regles que regeixen l’estructura interna del sistema. Es produeix un canvi qualitatiu en el sistema que repercuteix en tots els seus elements. Això comporta canvis duradors i estables.

La capacitat d’aprendre està relacionada amb el canvi de segon ordre (CANVI-2). Els sistemes que tenen la capacitat de variar de manera qualitativa són molt més capaços d’adaptar-se a les alteracions del seu ambient que els sistemes que només admeten canvis de primer ordre (CANVI-1). No obstant això, el canvi 2 suposa un canvi de realitat, és a dir, el mateix que Wagensberg anomena innovació. Amb innovació es refereix a l’evolució que pateixen els sistemes en els casos que els porta a produir alguna cosa absolutament nova, “qualsevol cosa”.

Davant canvis que ens resultin molt cridaners o impactants per la seva profunda càrrega simbòlica, escoltem i preguntem amb respecte. Per què el meu dormitori ara ja no és el meu dormitori sinó una l’habitació de la bugada de la meva mare?, per què el meu nét que fa dos anys era un nen adorable ha arribat a visitar-me amb els cabells llargs?, per què la meva germana que diu que està boja per veure’ns ha arribat tard a casa dels meus pares?, sempre t’has menjat 6 canalons com és que ara només en vols dos? Són tant sols exemples de conversacions que “estan esperant” el moment de la trobada per emergir.

La capacitat de modificació és una estratègia per a que el sistema es mantingui viable. Entre tanta visita i famílies, amb la casa plena de gent pot ser difícil trobar  el moment per parlar d’ “això”. En tot cas és millor preparar la situació per evitar que el tema surti al bell mig del dinar nadalenc. El parlar de com ens sentim en experimentar les diferències permet un vincle més profund que simplement fer una enumeració d’avantatges i desavantatges tan òbvies com perilloses.

Les inestabilitats no produiran una desintegració del sistema, sinó una nova dinàmica del sistema que constituirà una família diferent flexible al canvi. Escoltar-se i respectar-se en el canvi és l’única garantia que el vincle es mantindrà. Concentrar-se amb el propi canvi és l’única manera de poder explicar-ho i transmetre-ho. Aquest element cohesionador de les experiències compartides és el punt de partida per comprendre les noves maneres de relacionar-te que mantens amb els teus éssers estimats.

nadal2 La casa dels meus pares és la casa de la trobada, d’amor, del diàleg, de la vida familiar, però ara, com passa a la vida adulta, cada qui té la seva i com és normal volem ser-hi. Viure-ho amb naturalitat i amb la consciència que la nostra família s’ha reconfigurat, ens permet tancar el partit amb maduresa i la certesa d’un “ens veiem aviat”.

L’absència de canvis és una idea que perjudica als terapeutes. Un sistema familiar ha d’estar obert parcialment al flux d’energia o d’informació.  I tu, tens canvi-1 o canvi-2?

BON NADAL

Sandra Lorente Muñoz
Educadora Social i Terapeuta Familiar i de Parella a Nou Espiral

(Il·lustracions del llibre ME ENCANTA LA NAVIDAD de l’autora Anna Walker)

COM AFECTEN ELS PROBLEMES DE FERTILITAT A LES PARELLES?

Les dificultats per tenir fills quan es desitgen tenir pot ser una de les experiències més difícils de portar tant a nivell personal com de parella. Si a més tenim que afrontar un diagnòstic i posterior tractament, es produeix una sensació d’incertesa i falta de control. Experimentem una reacció emocional i psicològica que vindrà marcada per la naturalesa del problema, la personalitat de cadascun, la relació prèvia amb la parella i com ens comuniquem amb ella. També influeixen altres esdeveniments circumstancials que puguin produir-se simultàniament quan es pateixen aquestes dificultats i que afegeixen més estrès a la situació.

infertilitat

Afecta de manera diferent a homes o a dones?  
La forma d’abordar la infertilitat també pot variar segons el sexe de la persona. Per raons culturals, la nostra societat dona molta importància a la maternitat i el fet de ser mare. Per aquest motiu les dones rebem el missatge implícit de que ser mare és necessari per realitzar-se com a dona. Així doncs sovint quan la dona no pot concebre, la seva autoestima es veu perjudicada per aquesta creença heretada. Si a més la parella es sotmet a Tractaments de Reproducció Assistida, és la dona qui rep més el seu impacte a nivell mèdic. Tot plegat fa que es generi en elles un important malestar emocional.

Els homes, en canvi, no han rebut socialment la mateixa pressió en relació a la paternitat. Això fa que quan hi ha dificultats, generalment no li donen la mateixa transcendència que les dones. No és que no els afecti, o que realment no desitgin ser pares, sinó que a nivell emocional ho gestionen diferent, i  en cas de no ser possible generalment ho accepten amb més facilitat.

Com ens afecta a nivell de parella?    
Aquesta manera diferent d’afrontar la infertilitat pot crear problemes de comunicació en la parella. Si no es respecten les diferents maneres d’expressar i manejar els nostres sentiments, ens podem sentir ferits e incompresos per la nostra parella. Sovint, l’home no expressa els seus sentiments a la dona com a mesura de protecció, per no causar-li més dolor. La dona, no obstant això, interpreta aquests fets com una falta d’implicació i sovint se sent incompresa, augmentant la pressió dins la parella.

Aquests problemes de comunicació poden causar malestar i distanciament en la relació o fins i tot en alguns casos, la separació.
De tota manera, és freqüent que les parelles després d’un malestar inicial quan comproven que tenen dificultats per concebre, aconsegueixen reconduir la relació de parella i fins i tot aquest fet els uneix més que abans.

Si som capaços d’empatitzar com se sent la nostra parella i la manera personal que té de gestionar l’estrès veurem com la nostra comunicació amb ella es torna molt més positiva. Aquesta comprensió és la clau per generar més benestar a la nostra relació. Per aconseguir-ho podem tenir en compte:

– Comprendre que com a persones diferents que som, tindrem diferents sentiments i reaccions relacionades davant aquestes dificultats i que poden inclús canviar depèn del moment del procés que ens trobem.  Si esperem que la nostra parella reaccioni d’una manera determinada i no ho fa, ens causarà malestar i ens farà sofrir.

– Facilitar una comunicació fluida, permeten que cada membre expressi com viu aquestes dificultats, que volen fer al respecte, etc. Ajuda a no crear-nos falses expectatives envers la parella i abordar-les conjuntament fent pinya.

– Permetre que cadascú gestioni l’estrès a la seva manera. Perquè encara que els sentiments poden ser el mateixos, la forma de manejar-los és molt personal.

– També pot ser molt enriquidor, parlar amb altres parelles que han passat per aquesta experiència, saber com han abordat els diferents moments difícils i delicats.

Una altra faceta de la vida de la parella que pot veure’s afectada, és la sexualitat. Abans de conèixer els problemes de fertilitat, les relacions sexuals es produeixen en la intimitat, de forma espontània i plaent. Quan busquem l’embaràs, les relacions sexuals poden no ser tan espontànies i ni amb finalitats plaents, sinó que són més pautades i busquem realitzar-les els dies més fèrtils. Si això es manté en el temps pot convertir la pràctica del sexe en un treball que el seu objectiu és aconseguir l’embaràs, podent generar molta tensió. La pèrdua d’espontaneïtat i l’exigència de rendiment converteixen el sexe en una experiència poc agradable i ens posa en contacte repetidament amb el nostre dolor per no poder concebre. Tota aquesta tensió pot generar conflictes en la parella i pot influir en el desig sexual mutu i crear disfuncions sexuals.

En definitiva, és necessari invertir temps en la nostra parella, cuidar-nos especialment en aquests moments d’estrès i procurar-se moments de sexe plaent sense pressions d’aconseguir la concepció. Freqüentment es fa una associació entre infertilitat i virilitat i es pensa que fertilitat = potencia sexual. La infertilitat en l’home pot produir ansietat, inseguretat i por a fracassar. Fins i tot quan es troben en tractaments de reproducció assistida, la recollida de la mostra de semen, pot veure’s alterada per aquests bloquejos, ansietat anticipàtoria, por a no aconseguir la mostra suficient, etc..

Quan ens sentim desbordats perquè l’embaràs no arriba, i comencen a haver-hi conflictes o malestar en la parella, és moment de cuidar-se i no deixar que aquesta situació ens desestabilitzi tant a nivell personal com de parella. I si no és suficient amb els nostres propis mitjans, és molt aconsellable buscar consell professional especialitat, que ens ajudi a transitar en la cerca de la maternitat i paternitat de forma saludable i positiva.

 

Coia Borràs Vidal

Psicòloga especialista en Reproducció a Nou Espiral

L’ESPAI TERAPÈUTIC

Primer que res és necessari definir què és l’espai terapèutic, per mi és l’espai físic on es realitza la intervenció terapèutica, el despatx o la sala. Més enllà de l’especialitat terapèutica que es desenvolupi o dels gustos de cada professional, hi ha determinats elements que són quasi imprescindibles, tractarem de definir-los.

sala

Quan treballem amb persones cal cuidar fins l’últim detall, personalment opino que el context físic on es treballa pot influir en la qualitat de la relació. L’àmbit psicoterapèutic requereix un alt grau de confort i intimitat, mitjançant l’espai terapèutic on desenvolupem la nostra activitat professional, podem facilitar al nostre client o pacient una sensació de seguretat i comoditat que el permetrà mostrar-se amb confiança.

Cada professional ha de trobar la combinació perfecta d’elements que el permetin aconseguir l’equilibri entre funcionalitat i calidesa. Alguns dels elements a tenir en compte són: els colors predominants que haurien de ser càlids i suaus, els elements decoratius han de ser escassos per tal d’evitar distraccions, la temperatura ha de ser agradable, han d’evitar-se olors forts de qualsevol tipus, aconseguir un bon aïllament acústic per evitar distraccions i assegurar la intimitat, prevenir possibles interrupcions, uns seients còmodes, unes dimensions adequades a les necessitats, etc. No està de més comptar amb alguns extres que poden millorar el servei: equipament audiovisual, mocadors, aigua, paper i bolígraf, un rellotge, etc.

No cal comentar que sense una bona formació, experiència i predisposició, tot això no serveix de res, però quan el professional compta amb els recursos personals i tècnics necessaris, aquest suport extern pot facilitar la seva tasca.

Un bon exemple d’espai terapèutic idoni el pots trobar al nostre centre Nou Espiral, et convidem a visitar-ho!

 

Daniel Gómez Ortells

Psicòleg a Nou Espiral