MOURE’S EN UN COS LIMITAT

No sóc el meu cos, però en ell habito, ell m’acompanya al llarg de la meva vida fins que mori.I quan mori ens acomiadarem, i cada un seguirem el nostre viatge.
Cap treball intern i personal és complert si no aprenem a relacionar-nos amb el nostre cos: relacionar-nos amorosa i respectuosament amb ell.

 

2016-09-10-10-04-09

Sovint només parem atenció al nostre cos quan ens fa mal, quan no ens agrada, quan no el sentim prou ràpid, prou àgil, prou fort, prou jove, prou prim…Qui està plenament content amb el seu cos? I en canvi quant de servei ens fa, quant és capaç de fer-nos sentir?… És hora ja de mostrar gratitud al nostre cos: als peus que ens sostenen i ens porten d’aquí cap allà, a les cames que ens permeten ballar, impulsar-nos, elevar-nos… als braços i a les mans que ens apropen als altres, als ulls, boca, nas, orelles… que ens descobreixen el món, al nostre cap, creador de tot el que siguem capaços de creure… al nostre cor, fetge, ronyons, estomac… Saps quantes persones hi ha al món que donarien qualsevol cosa per tenir el teu cos?; sí, aquest al que tantes pegues trobes. I malgrat tot, aquestes persones aparentment limitades en els seus cossos, sovint aconsegueixen viure i sentir la vida més plenament que qualsevol persona “sana”. Així que aquí va la meva recomanació: cuida el teu cos, tracta’l bé, alimenta’l bé, fes-lo descansar, dona-li alegries i no el critiquis més, prou de maltractar-lo!, gaudeix d’ell!.

El meu treball com a dansa moviment terapeuta m’ha permés valorar, gaudir i aprendre encara més de la màgia dels cossos que es mouen sigui com sigui, i siguin com siguin. Una gran mestra, la María Fux, dansa terapeuta argentina m’ho va ensenyar: “tots podem ballar amb les nostres limitacions”, tots tenim limitacions: físiques, mentals, emocionals… però mentre siguem vius podem sentir, experimentar, crear… La dansa i el moviment ens possibiliten re connectar amb el nostre ser a través del nostre cos, i d’aquesta manera es crea bellesa, màgia, emoció…

Amb la dansa “simplement”  es crea l’espai i el moment per a poder gaudir del propi cos, sigui com sigui, amb les seves limitacions i també amb les seves potencialitats. El plaer de moure’s sense cap tècnica específica, sols a partir de certs estímuls sensorials, de la respiració, d’objectes, de la música, de la relació amb l’altre… No es necessita tenir un cos àgil, fort, rítmic… QUALSEVOL PERSONA, pot ballar. Per això no excloc les persones amb limitacions físiques, sensorials o mentals.

La Dansa i el moviment són quelcom innat en l’ésser humà. Comencem a explorar i conèixer el món a partir del nostre cos: agafar coses, sospesar-les, empènyer-les, arrossegar-les…, sense adonar-nos anem integrant conceptes de pes, profunditat, distància, quantitat, formes, colors… i tot, a partir del moviment.
En els primers set anys de vida, el nen aprèn a sentir el seu cos, el món que l’envolta i també a moure’s de manera eficaç en aquest món. Durant aquests anys, el cervell és bàsicament una màquina de processament sensorial, això vol dir que sent les coses, les coneix i adquireix el seu significat directament de les sensacions, és a dir, que comencem a aprendre a partir de les sensacions corporals i després, de la relacions amb els altres. Un nen petit no té massa pensaments o idees respecte a les coses, únicament s’ocupa de sentir-les i de moure el seu cos en relació a aquestes sensacions. Les seves respostes adaptatives són més musculars o motores que mentals. Per això és tan important que els infants, en les primeres etapes, aprenguin a partir de l’experimentació i no pas a partir de processos cognitius.
Els infants són moviment en estat pur, creativitat en essència. Malauradament vivim en una societat en la que no es potencia massa el moviment lliure i la creativitat, ans el contrari, els nostres infants acostumen a estar massa dirigits i condicionats pel món adult.
La Dansa promou en l’infant certes qualitats humanes com el desenvolupament de la sensibilitat, l’impuls a investigar, experimentar, expressar, transformar, pertànyer, compartir, col·laborar i respectar.

La meva proposta es basa en un treball integratiu per tal de poder viure simultàniament el cos, les emocions, el pensament, la creativitat i la comunicació. Posar el focus en que els participants, a través del seu cos, del que senten, volen i decideixen, puguin investigar, crear i comunicar-se verbal i corporalment.
I que s’aconsegueix amb això?: plaer, felicitat, gaudi, benestar, coneixement, creixement…

Olga Villena Fresquet
Llicenciada en Pedagogia Terapèutica i Educació Especial
Dansa Moviment Terapeuta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *