IL DOLCE FAR NIENTE

És en aquestes dates que molts de nosaltres agafem el període de vacances. L’estiu, la calor, les vacances escolars i la reducció del volum de feina, són alguns dels factors que determinen que triem aquesta època de l’any. Però a més de les dates, hi ha altres variables que determinen les nostres vacances, com el lloc, la companyia, els recursos econòmics, interessos, etc. Les possibilitats són infinites.

estiu01

A nivell personal la qüestió que més interessant em resulta és què pretenem aconseguir en aquest període. Hi ha persones que volen descans i no necessiten marxar molt lluny, sols dormir moltes hores i realitzar activitats tranquil·les; d’altres els agrada “la festa” i aprofiten per anar de festivals, concerts, discoteques; hi ha qui li agrada l’aventura i marxa a fer esports de risc, viatges a llocs exòtics, acampades; alguns aprofiten per gaudir d’experiències culturals, concerts, museus, lectura; etc.

Sempre he vist les vacances com un període al qual ens permetem fer allò que a diari no podem i per tant de satisfer una necessitat “congelada” durant un període de temps important que pot oscil·lar entre uns pocs mesos fins a gairebé un any. Invertim diners, temps i esforços en trobar allò que ens omple i equilibra les nostres carències.
La meva curiositat gira al voltant de si aquesta estructura socialment establerta i personalment acceptada (majoritàriament), és suficient per mi/nosaltres o si necessitem alguna cosa diferent. Si sóc sincer amb mi mateix, sento que no és suficient, no comparteixo la capacitat de “sobreviure” tot l’any amb un parell de períodes de vacances, i aquest desequilibri em fa qüestionar-me on està el problema i quina solució puc trobar.
En relació al problema, em trobo amb una experiència personal de recerca continua d’equilibri, entre allò que la societat m’exigeix si no vull quedar exclòs d’aquesta i el que el cos em demana per no caure malalt (física i/o psicològicament). Trobar aquest equilibri comporta preguntar-me sovint cóm estic i si em queda energia per continuar igual, això es resumeix en connectar-me amb mi mateix. En quant a la solució, crec que cadascú ha de trobar la seva…però aprofitant que no ens escolta ningú, et vaig a confessar la meva: trobar al meu dia a dia incentius en forma de «moments vacacionals», que poden consistir en un passeig en bicicleta, una lectura interessant, una peça musical, una orxata en bona companyia o un passeig a vora mar. El que importa realment no és el què, sinó el cóm, cal submergir-se completament en la tasca i deixar de banda qualsevol distracció.

Aprofite l’ocasió per desitjar-vos unes bones vacances i animar-vos a gaudir la resta de l’any amb cada «moment vacacional» que se vos presente o que pugueu trobar amagat on menys vos ho espereu.

P.D. Si vos costa trobar aquestes experiències, des de Nou Espiral podem ajudar-vos 😉

Daniel Gómez Ortells

Psicòleg

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *