TROBADA “JO-TU”

L’espai terapèutic, és un espai d’autenticitat, cara a cara, en el qual pot treure el cap  la humanitat de la trobada “jo-tu”. A l’espai es concreta la relació professional d’ajuda, la preocupació per l’altre. La preocupació per l’altre actua com un poderós estímul perquè els individus prenguin responsabilitat en les dificultats per les que puguin estar passant, no com culpabilitat, sinó com un individu adult. Aquesta anàlisi es va fer a la llum gràcies a les aportacions del model contextual d’Ivan Boszormenyi-Nagy.

Aquest autor ha desenvolupat la “Teràpia contextual” aquesta és una modalitat no directiva que: propiciant la comprensió i confiança mútues afavoreix el diàleg entre els membres de la família i, per tant, el canvi. La seva tesi central és que les pertorbacions dels individus i les famílies són la manifestació i conseqüència d’un desequilibri entre el donar i el prendre d’aquí, l’objectiu d’equilibrar, considerant la dimensió ètica de les relacions humanes.joitu01El comportament simptomàtic, és una manifestació dels problemes que es susciten producte de relacions familiars (lleialtats familiars) i com terapeutes, hem de col·laborar amb la família per desvetllar “els sinsentido generacionals”, per saber disculpar i acceptar el dolor que van poder haver produït en els nostres antecessors i modificar els valors d’actitud que les situacions exigeixin.

Des de l’òptica sistèmica, els patrons disfuncionals són producte de la dinàmica familiar i estan molt arrelats i s’han llegat d’una generació a una altra. El que proposem en la teràpia és identificar aquests llegats des de la perspectiva de l’ètica relacional, el que al seu torn implica posar-se al lloc de tots i cada un, fins i tot d’aquells que no estan presents.

Ningú té problemes individuals perquè tota la família està  sempre en joc. L’aportació de la Teràpia Familiar estableix el símptoma de la família i no de l’individu. Això representa un gir fonamental respecte a com s’havien descrit anteriorment les dificultats en les relacions personals. La visió circular dels problemes subratlla com l’acció d’una persona influència les accions de l’altra, que per la seva part influeix també sobre la primera.
No per evident ometré que el concepte de família va de la mà del que considerem relacions en justícia. És la dimensió que el terapeuta familiar Ivan Boszormenyi-Nagy denomina ètica relacional, que sosté que les relacions familiars a més de poder descriure com a patrons de comunicació poden ser apreciades segons com tenen en compte la justícia i l’equitat en el si de la família. Les distorsions en aquesta dimensió produeixen un seriós deteriorament del benestar humà i l’estat de salut. Consonant amb l’anterior considera que la força de les intervencions terapèutiques resideix en la restitució d’una ètica de les relacions entre les diferents generacions d’una família.

Recapitulant, la família pot ser vista com un grup de persones interrelacionades i interdependents. En aquesta dimensió les vivències dels integrants d’una família estan relacionades amb el donar i el rebre, val a dir amb l’intercanvi, amb la interacció i generen els sentiments de lleialtat familiar associats als sentiments de justícia i injustícia familiar. La Teràpia Familiar Sistèmica és un mètode terapèutic que busca entendre el comportament que es dóna dins de les famílies. A través d’aquesta teràpia es poden veure i analitzar com ets modelat a través de les relacions amb els teus éssers més propers.
Què queda doncs del “libre albedrío”? Tot. Perquè se’ns ha donat l’elecció d’alliberar-nos de la repetició per néixer a la nostra pròpia història.
El meu consell….

joitu02

Sandra Lorente Muñoz
Educadora Social i Terapeuta Familiar i de Parella
(Il·lustracions de Vera Aldabe)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *