Beneficis i aportacions de la Dansa Moviment Teràpia en nens amb dificultats en la relació i la comunicació.

Partint de la premissa que la comunicació va més enllà de les paraules, i que els éssers humans ens comuniquem des de que naixem a través de les mirades, el tacte, el contacte, el moviment, els gestos…
Partint de la creença de que l’únic llenguatge universal és el del cos i el del moviment, un llenguatge que utilitzem tots els éssers humans des de que naixem, independentment de tenir o no una dificultat, trastorn o discapacitat.
I partint del fet que tot moviment provoca una emoció i fins i tot un pensament, volem compartir amb aquest article com la Dansa Moviment Teràpia (DMT) aporta a les persones amb especials dificultats per a relacionar-se i comunicar-se verbalment, un ampli ventall alternatiu de connexió i comunicació amb l’altre.

JBP_4095

La DMT parteix del cos, de les seves formes, postures, moviment, de la respiració, del to muscular… per així poder entendre què o qui el mou, i perquè ho fa d’aquella manera determinada. És busca què és el que motiva el moviment, la funció que aquella expressió corporal té i la configuració psicofísica que la constitueix.
Una bona part de l’avaluació de les necessitats del pacient, de la planificació del tractament i de la intervenció, es basen en les manifestacions no verbals que expressa.
Per això fem una observació detallada de la persona per tal de poder moure’ns, respirar i sentir com ella, i així poder empatitzar i conèixer-la millor: «t’accepto tal com ets i vull estar amb tu on tu estàs». Aquest va ser un dels llegats que Marian Chace, una de les precursores de la DMT als Estats Units ens va deixar.
Parlem doncs d’una sintonització psico-corporal: posar-nos en la pell de l’altre, sentir el que sent l’altre, corporal i/ o emocionalment, per així poder arribar a l’altre amb un llenguatge entenedor per ell.
En realitat, no sols es tracta de reflectir el moviment del pacient, sinó d’estar plena i activament en un diàleg tònic amb ell, per afavorir la connexió amb l’aquí i l’ara i poder promoure el contacte amb la realitat.

L’apropament físic serà aquell que sigui tolerable pel nen: un apropament massa poper i viscut com intrusiu pot retreure o allunyar encara més l’infant; i un apropament poc perceptible podria no arribar-li suficientment.

La relació terapèutica es concep en les sessions de DMT, com un espai transicional en el que es dóna la possibilitat d’establir vincles creatius entre el món intern i la realitat externa, entre infant i terapeuta.

D’altra banda tindrem molt en compte l’enquadre que fa referència no sols a allò físic (espai, materials, cos…), sinó també al que fa referència a allò psíquic i emocional. L’espai físic i concret (la sala) dóna peu a un espai emocional i psíquic i tots ells permeten que el nen es senti segur, acollit i respectat. És un espai on s’assegura la contenció emocional de l’infant quan sigui necessari; per tant es dóna cabuda a exterioritzar i canalitzar emocions lliure i espontàniament sense perill per a la seva integritat física ni emocional. Com més limitacions tingui un nen, major i més clara haurà de ser l’estructura, ja que aquesta li oferirà precisament allò que més necessita: seguretat, suport, ordre, contenció física i emocional, anticipació del que passarà, etc.

La terapeuta pensarà en propostes evolutivament adequades i adaptades a interessos i motivacions del nen.
En les sessions de DMT, malgrat les paraules tenen cabuda, ens proposem arribar al nen amb dificultats en la comunicació i la relació a través de l’acció corporal: explorant i compartint els seus ritmes, vocalitzacions i moviments en un intent de guanyar la seva atenció per tal de poder arribar a establir una relació emocional.

Sempre es promou la participació activa del nen afavorint una sensació d’agentivitat. (Stern, 1991). La terapeuta és una observadora activa que participarà de les activitats del nen, intentarà entendre-les i li ho farà explícit a través de la paraula i/o el moviment. L’infant és el creador, l’agent del que succeeix a la sessió. La terapeuta observa, escolta, acompanya, imita, suggereix, amplia i retorna allò que al nen li pot ser útil.

Olga Villena Fresquet
Dansa Moviment Terapeuta
Pedagoga Terapeuta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *