COM SUPERAR UNA PÈRDUA?

“Kif i Kof van fer la seva aparició a la Central Formatgera, no havien prestat atenció als petits canvis que s’havien anat produint i la nova situació els va agafar totalment desprevinguts. – Què? No hi ha Formatge? -va cridar Kif -. No hi ha formatge? -va repetir molt enfadat, com si cridant anés a aconseguir que algú els hi retornés-. Qui s’ha endut el meu formatge? -va bramar, indignat. Finalment, amb els braços en gerres i el rostre enrogit d’ira, va vociferar: Això no és just! Kof va sacsejar negativament el cap amb gest d’incredulitat…”

Spencer Jonhson.

perdues
La pèrdua, juntament amb el trauma i la culpa són els tres principals generadors d’estrès emocional. Quan perdem o creiem que podem perdre alguna cosa o persona, ens desequilibrem, i això ens produeix un impacte que és proporcional al grau de significació emocional que per a la persona tingui “l’objecte” perdut. Sempre que patim una pèrdua encetem un procés de dol.

A la nostra societat, la postura més prevalent davant del dol en particular i del dolor en general és la negació, que no és altra cosa que tapar, com si fóssim nens petits que ens posem la ma davant dels ulls i pensem que ningú ens pot veure. I com tapem? Doncs amb psicofàrmacs, sortint compulsivament de festa, encetant noves relacions… amb qualsevol cosa que ens distregui i tregui del davant el dolor que estem sentint. Aquesta postura, clar, sols és una solució temporal, ja que el dolor no expressat sempre acabarà emergint. El dolor no és doncs el problema, el dolor emocional és un aliat, ja que ens indica que hi ha quelcom del que ens hem d’ocupar, altra cosa seria quedar-se ancorat en el patiment.

COM SUPERAR llavors aquest dolor emocional associat i reactiu a la pèrdua? En la nostra opinió una postura coherent és connectar amb el dolor emocional, sentir-lo, acceptar-lo i expressar-lo… La pèrdua forma part inherent de la vida, del canvi i de l’evolució humana, i de la mateixa manera que res és etern a la vida, si permetem que el dolor ens travessi tampoc serà permanent.

ALGUNS CONSELLS PRÀCTICS:

– Tenir cura d’un mateix, menjar bé i fer exercici.
– Prendre el sol.
– Expressar, parlar i plorar el dolor i buscar algú amb qui
compartir-lo.
– Dimensionar adequadament el que s’ha perdut, de vegades
tendim a generalitzar i magnificar.
– Ocupar i planificar el temps.
– Escriure un diari, i revisar-lo al cap d’unes setmanes, ja es
podrà veure com s’ha evolucionat.
– Escriure afirmacions positives.
– Distreure amb un bon llibre.
– Aplaçar les decisions important per a quan la persona
estigui més bé.

Aquestes són sols algunes de les coses que poden ajudar a superar la pèrdua, deixar enrere el dolor i sortir-ne més fort, més madur, amb més comprensió i AMOR cap a un mateix, cap els altres i cap a la vida.

Carles Romero Martínez
Psicòleg

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *