DANSA MOVIMENT TERÀPIA

Una definició senzilla, clara i entenedora de dansa moviment teràpia podria ser aquesta: “l’ús psicoterapèutic de la dansa i el moviment en un procés que té com a propòsit promoure la integració psicofísica de l’individu” (Stanton Jones, 1992).

La Dansa moviment teràpia (més coneguda com a dansateràpia) va sorgir als Estats Units durant els anys 40 de la mà de Marian Chace, ballarina que va començar a treballar en Centres Psiquiàtrics amb pacients que patien psicosi i esquizofrènia. Chace va desenvolupar una amplia metodologia, la qual segueix vigent actualment i ha servit de base a posteriors investigacions.

 

dmt102

Altres noms rellevants són: Trudi Schoop, Mary Whitehouse (de formació psicoanalítica influenciada per Jung, desenvoluparà tècniques d’imaginació activa a través de la noció de “moviment autèntic”), Franziska Boas, Alma Hawkins o Janet Adler.

L’any 1965 es crea a New York la American Dance Therapy Association que actualment agrupa a més d’un miler de dansaterapeutes.
A Europa els països capdavanters són El Regne Unit, França i Itàlia, per aquest ordre. A Sud Amèrica, el nom més important és el de l’argentina María Fux.

La Dansateràpia és una professió amb una formació pròpia que ha creat una síntesi específica partint de l’art del moviment i la ciència de la psicologia (bàsicament la psicologia psicoanalítica, però també la psicologia de l’art i del procés creatiu).

La Dansateràpia ( a partir d’ara DT ) reconeix el valor benèfic i/o transformador de l’activitat expressiva i creativa a través del moviment i la dansa.
Aquest tipus de teràpia comença allà on les paraules s’han acabat, o on aquestes mai han arribat a estar.

Aquesta activitat expressiva-creativa, es porta a terme en el marc d’una relació terapèutica amb un professional especialitzat en la matèria.
La DT tracta de combinar aspectes creatius i expressius per tal d’afavorir el procés psicoterapèutic i així assolir la integració física i psíquica de la persona, és a dir, establir una connexió entre les experiències emocionals, les corporals i les psíquiques.
La DT empra el moviment per a conèixer i explorar noves formes de ser i de sentir, i per apropar-se a sentiments que no poden ser expressats verbalment.

La Dansaterapeuta no dirigeix ni recomana quines emocions s’han d’expressar, ni ensenya tècniques de dansa o com cal moure’s.
El treball del terapeuta serà interpretar el moviment i la manera a través de la qual la persona s’expressa, mitjançant les seves qualitats en el ritme, espai, pes, temps i fluir, a més de tenir en compte el contingut simbòlic latent en cada gest i moviment.

La DT ajuda a les persones a desenvolupar maneres de defensar-se davant el seu dolor emocional, i això s’aconsegueix a partir de les relacions amb els altres a nivell no verbal, i amb la relació amb la/el dansaterapeuta.

La DT no és una psicoteràpia verbal, sinó que es basa en el moviment com a eina per intuir la part psicològica de l’individu. És tracta d’un mètode a través del qual es poden començar a tractar les qüestions interpersonals i intrapsíquiques.

Els seus objectius principals són:

– Tornar a unir els aspectes psicològics i físics de l’experiència emocional a través del moviment.
– Prestar atenció als aspectes creatius de l’inconscient com a símbol de les emocions expressades a través del moviment i les noves connexions de l’inconscient entre idees.
– Connectar moviments i imatges.
– Emprar la creativitat per a potenciar la salut psicològica.
– Fer conscient el contingut de l’inconscient i integrar-lo en la consciència.

Existeix en la DT el re descobriment del plaer del moviment rítmic i coordinat, el plaer mil•lenari dels cos que dansa que porta a un afinament de l’esquema corporal, i positivitza la imatge corporal, és a dir, la imatge d’un mateix que es construeix en la relació amb l’altre.

La DT no sols treballa la part visible del cos, sinó també la part sensible; això ens ajuda a millorar la nostra expressió corporal, afavoreix la comunicació, la creativitat, la deshinibició i tenir un major coneixement de nosaltres mateixos/es.

Qualsevol persona amb les seves limitacions, però sobretot a partir de les seves capacitats, potencialitats i creativitat, pot dansar, comunicar-se i gaudir del plaer de moure’s amb llibertat, tot cercant noves formes d’expressar-se i de compartir.

Les sessions de DT poden ser grupals o individuals, i es dirigeixen tant a adults com a infants amb diferents tipus de necessitats, ja siguin personals, emocionals, educatives, psicològiques, sensorials, motrius o socials.

La DT acostuma a ser més efectiva quan es combina amb altres tractaments o teràpies; el treball interdisciplinari ajuda a obtenir millors resultats, ja que l’enfocament global de la persona permet un aprofundiment més qualitatiu i eficaç en la patologia o trastorn que el client manifesta.

D’altra banda, la supervisió del propi treball del / la dansaterapèuta per altres professionals del camp amb major experiència, és imprescindible per a garantir una bona pràctica de la professió.

Olga Villena Fresquet
Dansa moviment terapeuta
Llicenciada en Pedagogia Terapèutica i Educació Especial

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *